03 de març de 2019
03.03.2019
Diari de Girona

Si has de marxar, que sigui amb victòria i a primera, president

03.03.2019 | 00:58
Si has de marxar, que sigui amb victòria i a primera, president

Només una persona com ell relativitzaria la pèrdua. Només en Gusó deixaria sense ressó la seva lluita personal i familiar contra la malaltia. Només ell aprofitaria una victòria del seu Girona FC per deixar clar que les alegries sempre són temporals. Que jugar al límit i desafiar el risc sempre ha estat un exercici de valentia, inconscient però efectiu. I és que, la diferència entre un boig i un geni és l'èxit. I en Gusó ens va regalar tot el que mai hauríem somiat. A tots, sense filtres, perquè el sentit a la seva vida el trobava en el servei i benestar aliè.

Som molts els que hem hagut de ballar amb les seves excentricitats però la seva intuïció ha fet que avui dia no prenem una decisió empresarial, no eduquem els nostres fills i alumnes, no atenem les demandes personals i no tinguem projectes de futur SENSE LA SEVA ESSÈNCIA.
Tot el que en àmbit professional i personal sé, tinc i soc és gràcies a Josep Gusó. Al president, al pare, a l'amic i a la persona. Coneixent com era, segur que aquesta responsabilitat la portava amb la menor dels complexos, fins i tot amb indiferència però no hi haurà ni un sol dia que jo deixi de tenir-la present. Gràcies en nom de tots els que ens sentim en deute amb tu. Ha estat un orgull defensar les teves idees i fer gran quelcom únic.

El temps només enterra el que el cor ja ha donat per mort. El record, per la teva família i amics, es converteix des d'avui en l'últim nostre compromís amb tu. No et decebrem. Com hem fet sempre, treballarem plegats perquè et sentis bé i que el nostre equip sigui el millor, el primer i invencible.

Ara que ha marxat ens farem més conscients del que ha aconseguit i del que tenia capacitat de fer. Ho veia i ho portava a terme. La diferència entre tenir molt bones idees i fer-les realitat ha estat sempre per a ell passar a l'acció. Executar-les. Admirava la cultura de l'esforç dels països de l'Est. Deia que viure amb dificultats et feia més fort i que la necessitat era vital per no caure en la relaxació. «Javi, hem de treballar amb pressió i que això es respiri en tots els departaments i àrees de l'organització». Qui sap si això, que jo ara repeteixo al meu fill, va fer que a hores d'ara visquem l'edat d'or del futbol a les comarques de Girona.

El Girona Futbol Club ha estat la culminació del seu projecte. Aquell ascens a 2a Divisió va ser el punt de inflexió entre el voler i el poder. Per a algú al qual li agradaven els toros més que el futbol i venia del món de la natació, va ser una lliçó de vida que mai oblidarem. Fa pocs mesos el club, en un gest entranyable, ens va convidar a recordar en un dinar aquella fita. Totes les converses tenien en Josep un mateix comú denominador malgrat la seva impossibilitat d'assistir. No em va sorprendre. Els herois són herois perquè no saben que ho són.

Hi ha dos tipus de persones: les que s'acomiaden i mai se'n van i les que se'n van sense acomiadar-se. Aquestes últimes guarden intacte l'esperança del retrobament. La seva estimació és infinita i tan generosa que el dolor de la pèrdua no mereix el comiat. Segur que vas pensar que al costat dels teus: «Me'n vaig feliç i no m'espereu perquè no sé quan tornaré».

Pel que a mi respecta, comparteixo amb tu que a vegades és necessari acceptar que hi ha persones que romandran SEMPRE en el nostre cor encara que no es quedin en les nostres vides.

Has estat, ets i seràs el millor que m'he trobat al meu camí. DEP Josep Gusó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook