09 de març de 2019
09.03.2019

Un tècnic que s'entravessa

Tot i la victòria a Mestalla de la primera volta (0-1), el balanç del Girona contra els equips de Marcelino és de 4 derrotes i dos triomfs

09.03.2019 | 01:33
El Girona sempre ha tingut problemes contra els equips que dirigeix Marcelino García.

El València arribarà diumenge a Montilivi en el millor moment de la temporada. Classificats per a la final de la Copa del Rei, a la recerca d'un lloc a les semifinals de l'Europa League i amb la il·lusió d'atrapar el Getafe per un lloc a la Lliga de Campions la temporada vinent. Un escenari impensable fa pocs mesos quan els valencians navegaven sense gaire rumb i al ritme d'empats, per la zona mitja-baixa de la classificació. La directiva del club va decidir fer confiança a Marcelino García Toral malgrat la situació delicada que vivia l'equip a la tardor sobretot arran d'algunes doloroses derrotes com ara contra el Girona a Mestalla (0-1). El tècnic asturià ha respost a la confiança i en el darrer mes i mig ha sabut fer reaccionar l'equip traient la millor versió dels Rodrigo Moreno, Parejo, Gameiro, Cheryshev, Gabriel Paulista, Soler i companyia. També de Rubén Sobrino, exdavanter del Girona (2015-16).

Pel Girona, aquella victòria a l'estadi valencianista de principis de novembre va suposar un gran cop, sobretot tenint en compte que l'equip hi arribava farcit de baixes per lesió i sanció. A més a més, va suposar també acabar una ratxa de quatre derrotes consecutives contra el tècnic asturià. Marcelino ha estat un os molt dur de rosegar per al Girona al qual ha fet la guitza unes quantes vegades. És recordada sobretot la seva etapa al Vila-real quan els castellonencs jugaven a Segona A i lluitaven per tornar ràpidament a Primera, un objectiu que perseguia també un tendre i il·lusionat Girona, amb Rubi a la banqueta. Marcelino va aterrar al Madrigal al primer partit de la segona volta després que amb Julio Velázquez l'equip no es consolidés en els llocs de privilegi. Amb l'asturià a la banqueta, malgrat una estrena per oblidar a Valdebebas contra el Castella (5-0), el Vila-real va posar la directa cap a Primera signant una segona volta amb només dues derrotes, 6 empats i 13 victòries. Per al record hi quedarà el partit al Madrigal contra un Girona que venia d'espifiar-la contra el Xerez –cuer però hipermotivat– a Montilivi (2-4) però continuava depenent d'ell per a l'ascens directe. Els de Rubi arribaven segons al partit amb 67 punts pels 65 del Vila-real. Per descomptat, la qualitat de la plantilla i el pressupost dels de La Plana multiplicaven exponencialment els del Girona que no van tenir cap opció i van ser atropellats pels de La Plana (4-1). Una derrota que va suposar l'adeu, gairebé definitiu, a les opcions d'ascens directe. Aquella desfeta va deixar tocat un equip que arribava amb la llengua a fora als partits més decisius. L'eufòria i els escarafalls de Marcelino celebrant els últims gols groguets des de la banqueta local no van agradar gens al vestidor gironí.

El Girona no es va tornar a enfrontar, i a topar, amb Marcelino fins la temporada passada, ja a Primera. El València va imposar-se tant a Mestalla (2-1) com a Montilivi (0-1). Més enrere en el temps, en la temporada del retorn a Segona A (2008-09), el Girona va superar el Saragossa de Marcelino (1-0) gràcies a un gol de penal d'Alberto Manga en un dels partits més recordats d'aquell curs. A la tornada, a la Romareda, el Girona va caure per la mínima (1-0, gol de Braulio de penal al minut 86) encaixant la primera de les quatre derrotes consecutives contra equips de Marcelino.

Com a jugador, Marcelino mai va perdre contra el Girona en els tres partits que s'hi va enfrontar. Van ser tots amb la samarreta de l'Elx a Segona B les temporades 1992-93 (0-0 al Martínez Valero) i 1993-94 (3-0 també a Elx) i 1-1 (gol de Manolo Doval) a Montilivi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook