11 de març de 2019
11.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

Girona 23València

El Girona deixa escapar un valuós punt en un final de partit descontrolat

Un gol de Ferran Torres (m. 90) llença per terra la bona feina feta fins aleshores i condemna els d'Eusebio Sacristán a una altra derrota, molt cruel, a Montilivi · L'empat de Stuani de penal (m. 83) anima els gironins, que deixen desguarnida la defensa i el València se'n beneficia per marcar el tercer gol quan jugava en inferioritat numèrica per l'expulsió del defensa Roncaglia · La desfeta frena la reacció del conjunt gironí, que veu com l'avantatge respecte les posicions de descens s'escurça de 8 a 6 punts

10.03.2019 | 23:28
El Girona deixa escapar un valuós punt en un final de partit descontrolat

Montilivi continua entravessant-se-li a un Girona que ahir va veure com el València estroncava la reacció de les últimes jornades i s'enduia els tres punts de l'estadi deixant amb un pam de nas els més d'11.500 espectadors que s'hi van aplegar. Un partit d'extrems, que el Girona podia haver guanyat, hauria d'haver empatat i que increïblement va acabar perdent. Més ben dit, va regalar el punt que, com deia Machín, «dona la Federació abans de començar» a un València, superior però d'allò més garrepa, que va aprofitar el regal del Girona en l'últim minut del temps reglamentari per glaçar Montilivi. Una derrota dolorosa pel com i també per les conseqüències que comporta, ja que el coixí respecte el descens s'escurça de 8 a 6 punts. La distància és bona encara però ho podria ser més si l'equip no hagués perdut bou i esquelles en els últims minuts ahir. El Girona va fer un partit notable i va igualar dos cops l'avantatge del València. A la primera part Ramalho, de cap, va igualar el 0-1 de Guedes i, ja al tram final del matx, Stuani, de penal indicat pel VAR, va neutralitzar el gol de Parejo. El 2-2 era d'allò més merescut per a un Girona intens, responsabilitzat i agressiu però que es va deixar endur per l'ambició als minuts finals i ho va pagar. L'equip, envalentonat pel públic i per veure's amb un home més, es va llançar a buscar la victòria i es va desendreçar al darrere, fet que va aprofitar Kondogbia per robar, amb possible falta, una pilota a Patrick Roberts i enviar-la a dalt perquè Ferran Torres guanyés per cames Bernardo, esquivés la mala sortida de Bounou i fes el 2-3 definitiu (m. 90). Un fort clatellot que ni Doumbia ni Portu van poder evitar en una última jugada que Neto va neutralitzar. Montilivi es tornava a quedar a zero.

En clara línia ascendent pel que fa a joc i, sobretot resultats, i amb el reforç anímic que va suposar conquerir la Supercopa de Catalunya dimecres passat contra el Barça, el Girona rebia el millor València de la temporada. Un dels grans de la Lliga amenaçava la reacció dels gironins, que visualitzaven una victòria per confirmar l'escalada a la taula i fer un pas de gegant cap a la salvació. Satisfet amb el rendiment dels últims tres partits, (7 punts de 9), Eusebio va mantenir l'onze amb les úniques novetats del retorn de Bounou, ja recuperat, per Iraizoz, i l'entrada d'Aleix Garcia pel lesionat Douglas Luiz. El Girona va sortir intens i pressionant molt amunt a camp contrari. Fruit d'aquesta pressió, va arribar la primera aproximació perillosa del partit, amb un xut de Pons amb la cama esquerra que Neto va refusar bé. El Girona collava un València que, tanmateix, no passava angúnies i veia que quan tenia el control de la pilota trobava fàcilment els espais. Sobretot entre Pons, pivot ahir, i els dos centrals. Així va ser com va arribar el primer gol. Abans del quart d'hora del partit, Rodrigo va rebre entre línies i va assistir a l'esquerra perquè Guedes maregés Ramalho amb la mirada i superés Bounou amb molta facilitat. Una galleda d'aigua freda per a un Girona que ja es veia altre cop per darrere en el marcador a l'estadi.

Aquest Girona, tanmateix, és un altre. Tota la fragilitat mental exhibida fa unes setmanes ha desaparegut i ahir l'equip ho va confirmar reaccionant de la millor manera al gol de Guedes. Els blanc-i-vermells no es van ensorrar i van continuar mossegant la sortida de la pilota del València. D'una falta de Gayà a Ramalho en va néixer l'acció que va suposar l'empat al marcador. Granell la va servir de meravella al cap de Ramalho perquè el basc rematés inapel·lablement de cap al fons de la xarxa. Montilivi celebrava un gol del seu equip després de tres partits a zero.

S'havia aconseguit anivellar el marcador i, pel que fa a intensitat, els gironins anaven amb una marxa més que el rival. Ara bé, la qualitat dels jugadors visitants feia que cada cop que triangulaven a prop de l'àrea de Bounou hi hagués forta sensació de perill. Sobretot per la banda esquerra, on Guedes estava fent patir Ramalho. Bounou hauria d'intervenir per atrapar una rematada de Gayà, incorporat a l'atac des del lateral, després d'una bona paret amb Gameiro. Poca broma. El València necessitava ben poca cosa per fer mal i ho estava demostrant. Un altre cop Guedes va posar la por al cos a la parròquia local amb una gardela des de la frontal que Bounou gairebé s'empassa. El refús del porter va quedar mort i Bernardo la va rebutjar abans que Gameiro marqués. El Girona havia fet un pas enrere en els últims minuts de la primera part, mentre que el València començava a trobar-se massa a gust.

El Girona havia competit de tu a tu durant els primers quaranta-cinc minuts i no només havia sortit viu sinó que havia ofert una molt bona imatge. Calia corregir el marcatge a Guedes i afinar l'última passada per arribar amb més perillositat. Els gironins van tenir les dues primeres arribades de la represa mitjançant un Stuani que primer va veure com Paulista desviava en última instància la rematada i després Neto li va aturar un cop de cap forçat. El València, en canvi, no perdonaria i en el primer xut es tornaria a avançar al marcador. Ho faria mitjançant un llançament sec i ras des de fora l'àera que Bounou no va saber atrapar.

La garrotada va ser forta. Com a la primera part, el Girona tenia el repte de sobreposar-s'hi i intentar equilibrar altre cop el marcador. El València tenia el partit on volia. Marcelino va retirar del camp els dos davanters Gameiro i Rodrigo per tenir més la pilota i contenir més el mig del camp amb Wass, deixant sol Cheryshev en punta d'atac. La resposta d'Eusebio va ser arriscada amb l'entrada de Doumbia i Porro per Aleix Garcia i Ramalho. Una aposta d'allò més ofensiva per intentar reaccionar. Als canvis, a més a més, s'hi va afegir un altre factor favorable al Girona quan Roncaglia va veure la segona groga i va ser expulsat. Restaven una mica més de vint minuts per intentar-ho. No seria fàcil. Feia estona que el València no només havia renunciat a l'atac i ara també es dedicava a perdre el màxim de temps sense dissimular. Calia estar serè, tenir paciència i descuidar l'esquena.

La garreperia del València seria castigada pel Girona gràcies a un penal per mans de Diakhaby assenyalat pel VAR. Stuani, com de costum, no va perdonar i va transformar la pena màxima fent pujar el 2-2 al marcador. Amb un home més hi havia temps per buscar el tercer però també calia ser realista i valorar el punt. Entre Stuani i Doumbia el van tenir però cap dels dos va saber rematar una bona centrada de Porro. Les ganes de guanyar, però, van trair els d'Eusebio, que van tornar a mostrar les seves mancances quan Roberts va perdre una pilota on no es pot perdre mai i Ferran Torres va fer un eslàlom tot desfent-se per velocitat de Bernardo i Bounou per marcar el tercer. Ara sí que la clatellada era letal. El Girona no havia sabut assegurar el punt i veia com el València el penalitzava gairebé sense voler-ho. La doble ocasió que va aturar Neto a un metre de la ratlla de gol de Doumbia i Portu confirmava que, ahir, tampoc tocava guanyar. I ja hem superat els quatre mesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook