l Girona s'ha embolicat. S'ha complicat l'existència a mesura que ha anat avançant la Lliga i ara depèn de dos bons resultats per seguir al màxim nivell del futbol espanyol. Cal anar pas a pas i el primer que cal fer és guanyar el partit d'aquesta tarda a Montilivi: l'adversari també es juga el descens, però els locals depenen d'ells mateixos per assolir l'objectiu. Es preveu un partit intens, de nervis tant a la grada com a la gespa i de màxima emoció entre catalans i valencians. Arriba l'hora de la lluita, del sacrifici i de la implicació, ja que la victòria té triple premi: atrapar el Llevant, passar-lo per goal-average i dependre d'un mateix en la darrera jornada. El valor de la victòria és incalculable, ja que en cas d'empat o sobretot de derrota els gironins es veurien abocats a un descens incomprensible. La final és a partit únic i sense possibilitat de retorn pels d'Eusebio, l'avantatge és que l'equip juga a casa i l'afició no defallirà fins que el partit no estigui sentenciat, mentre que l'inconvenient apareix en el propi Girona, que ha de confiar més en les seves possibilitats, ha d'augmentar l'autoconfiança i pensar que disposa d'opcions de salvació.

No caure en l'error. L'equip d'Eusebio s'ha mostrat com un conjunt vulnerable quan s'ha vist en la necessitat de guanyar partits decisius. Els gironins van fallar davant rivals directes i les derrotes contra Osca, Vila-real, Celta i Valladolid van deixar molt tocats uns futbolistes que només van mostrar capacitat de reacció davant el Sevilla en l'últim partit jugat a Montilivi. L'actitud, la mentalitat, la intensitat i el treball col·lectiu van servir per aconseguir una victòria que donava aire a l'equip. Contra l'equip entrenat per Joaquin Caparrós, el Girona va recuperar la solidesa defensiva, va pressionar alt el seu rival condicionant-lo en totes les zones del terreny de joc, el va superar en les accions individuals emportant-se també els duels directes, les segones jugades i les pilotes dividides. El Girona del Bernabéu, de Leganés i de Vallecas és l'equip que hem de veure aquesta tarda, l'equip que no es va arronsar contra tot un Sevilla, el conjunt intens i agressiu que jugant al límit pot guanyar contra qualsevol rival. El partit es presenta igualat, el Llevant també es juga molt i el que no es pot fer és regalar opcions a l'adversari concedint errors que últimament es paguen massa cars.

Gestió d'emocions. Com qualsevol partit de futbol, l'exigència requereix un nivell alt en aspectes tàctics, tècnics i físics, però en moments com els d'avui en què s'arriba en situacions límit el més important és saber gestionar els sentiments. En noranta minuts pot passar de tot: el matx pot estar igualat fins al final. És possible que els locals puguin manar en el marcador de la mateixa manera que també poden fer-ho els valencians i calgui una remuntada. En cas que el Girona marqui primer no es podrà relaxar, haurà de seguir pressionant alt per no defensar a l'àrea pròpia evitant recular; si per contra qui aconsegueix el primer gol són els visitants, la calma i la tranquil·litat seran obligatòries per mantenir el cap fred i prendre les decisions correctes en cada situació del joc. L'empat o la igualada fins al tram final també requereix una bona lectura: qui es desorganitzi ho pot pagar car, qui afluixi perdrà i qui estigui encertat en les accions a les dues àrees s'emportarà els tres punts.

Profunditat a les bandes. Quan el Girona juga amb el sistema de joc format per tres centrals qui busca l'amplitud i la profunditat són els carrilers, però quan ho fa amb una defensa de quatre cal que els laterals puguin ser de perfil ofensiu. A Getafe Valery Fernández va jugar a la dreta mentre, primer Juanpe i després Carles Planas, se situaven a l'esquerra. L'equip no va atacar i lluny de buscar accions de superioritats numèriques en banda els recursos ofensius només passaven per llençar pilotes a l'espai buscant a Portu. Serà necessari esperar l'onze que presentarà Eusebio per conèixer per quin dels sistemes de joc es decanta el tècnic, com també serà interessant poder comprovar si jugadors com Pedro Porro, Marc Muniesa, Douglas Luiz o, fins i tot, el recuperat Johan Mojica surten d'inici o esperen a la banqueta.

El Llevant disposa de recursos. L'equip dirigit per Paco López ve de guanyar sense problemes un Rayo Vallecano que ja és equip de Segona Divisió A. Els valencians s'han refet en les darreres jornades, van competir al Camp Nou el dia que el Barça guanyava la Lliga però les golejades al Ciutat de València davant el Rayo i el Betis els han servit per sortir de la zona de descens. Amb un joc pràctic a la fase d'inici, un bon equilibri atac-defensa al mig camp i, sobretot, un atac basat en la velocitat, els contracops i la qualitat de Jose Luis Morales, el Llevant disposarà una alineació competitiva. A la porteria Aitor Fernández li ha guanyat el lloc a Oier Olazábal; al darrera la línia defensiva de quatre futbolistes l'ocuparan el portuguès Ruben Vezo i Rober com a centrals, i als laterals Coke i Toño Garcia s'incorporaran buscant amplitud. A la zona de creació la parella de mig centres aporta molt treball: José Campaña és un dels fixes, al seu costat l'ajudarà el montenegrí Nikola Vukcevic. Els valencians són un dels equips més golejats de la lliga però en la fase ofensiva s'han consolidat com un equip molt golejador. En atac diferents són els jugadors que disposen de facilitat de cara a porteria: Jason, Enis Bardhi, Borja Mayoral i Roger acompanyen el jugador més destacat dels visitants, José Luis Morales. El futbolista madrileny destaca per la seva presència constant en les accions d'atac, ràpid en conducció, llest en les accions individuals, amb bona visió de joc i bona finalització ha anotat onze gols a la Lliga i, juntament amb Roger, que en porta dotze, són els màxims realitzadors del seu equip. La defensa gironina haurà de controlar molt bé Morales, es tracta d'un futbolista que disposa de la capacitat de recollir la pilota al seu propi camp i portar-la a màxima velocitat a l'àrea adversària per acabar les jugades xutant amb perill. El Girona ja ho ha patit durant els últims anys. Cal marcar-lo bé, no concedir-li espais i defensar-lo buscant accions de superioritat numèrica defensiva. El Llevant té gol, crea ocasions i sens cap mena de dubte sortirà a condicionar el joc del Girona intentant pressionar-lo per poder fer un gol que augmentaria el neguit dels locals.