A la cafeteria Da Vinci, ahir a la tarda, hi havia més expectació del que és habitual. A la televisió, els últims minuts de l'Argentina-Japó del Mundial femení. Al local, el bullici anava in crescendo. El menjar i també el beure, preparats a banda i banda. I la gent, que anava arribant. Hi havia de passar alguna cosa. La penya Nord-Àlex Granell celebrava, com ha fet els últims anys, l'acte de cloenda de la temporada. La cirereta, l'entrega del guardó que distingeix el millor futbolista del Girona de la temporada. El jugador «extraordinari», com n'hi diuen. L'escollit, aquest any, ha sigut Valery Fernández. Com no podia ser d'una altra manera, el gran protagonista no va faltar a la cita. Familiars i amics l'acompanyaven; també membres d'altres penyes i aficionats blanc-i-vermells. S'hi va sumar Àlex Granell, capità del primer equip i un dels seus millors amics al vestidor. Precisament, qui li va fer entrega del guardó.

Abans del gest li va dirigir unes paraules. Poques, però ben significatives. «És la millor persona que podia rebre aquest premi. És un exemple per a tots. Els més veterans hem de mirar com pugen els més joves i quin és el seu comportament. Valery ha tingut una molt bona actitud i humilitat. És un bon amic». Granell no deia pas cap mentida. Pel vincle que els uneix, ja que comparteixen habitació en els desplaçaments. I també pel paper que ha jugat l'escalenc aquesta temporada. Ja no només per debutar amb els «grans», sinó també per tot el que ha aportat al llarg d'aquest curs, ben convuls i amb un final no massa agradable. En total, 22 partits entre Lliga i Copa del Rei quan ni va fer la pretemporada sota les ordres d'Eusebio Sacristán ni tampoc tenia la missió de reforçar el primer equip, sinó el Peralada, a Segona B.

Veient el potencial del jugador i el diamant en brut que té entre mans, el Girona va blindar Valery fa uns mesos i el va renovar fins al 30 de juny del 2023. Tres quarts del mateix del que li va passar a Pedro Porro. Però si l'extremeny segurament marxarà aquest estiu a canvi d'una bona pessigada, el gironí té la intenció de quedar-se i tenir protagonisme aquest curs vinent a Segona A. «Desitjo que la propera temporada tots plegats tinguem les mateixes ganes, determinació i fam per lluitar pel nostre objectiu. Si és així, estic convençut que ben aviat tornarem a pujar a Primera». S'entén, amb aquestes paraules, que marxar no entra en els seus plans. Va agrair a Granell haver-lo «tractat com un germà» i va parlar d'ell com una «institució» que «tant de bo s'estigui molt més temps aquí». A part, es va mostrar «agraït» i «molt content» també per haver rebut aquest premi. Un reconeixement que el fa sentir «molt orgullós». Tanca una temporada «il·lusionant» que ha afrontat com un «gran repte» perquè li ha tocat «defensar aquest escut cada cop amb més responsabilitat», cosa que espera fer també el curs vinent. O això sembla.