El jugador més «transcendent i talentós» de l'actual plantilla del Girona es diu Samu Sáiz. Així el defineix el seu entrenador, Juan Carlos Unzué. Potser no cal que ho pregoni a la sala de premsa. N'hi ha prou de veure la mitja hora que el madrileny va oferir a la gespa de Montilivi. Perquè fins ara, aquest sembla ser el seu rol. Sortir una estona. Ja pot ser un dels fitxatges més il·lusionants, per característiques i currículum, que encara no s'ha guanyat un lloc a l'onze. Ahir, contra el Las Palmas i amb l'obligació de guanyar per redreçar el rumb surant a l'ambient, va tornar a ser suplent. Aquest cop la seva entrada al camp va ser determinant. Els xiulets que van acomiadar el capità Àlex Granell van traduir-se en aplaudiments per rebre l'entrada de Sáiz. Una mena de presagi, perquè el 14 va revolucionar el joc protagonitzant més d'una acció decisiva i regalant, de cara a la galeria, detalls de molta qualitat. La presència en atac dels gironins, gairebé inèdita fins llavors, es va multiplicar. Amb ell, l'equip es va avançar al marcador i va obligar el rival a deixar espais tot buscant l'empat. Això va animar un partit que era ben ensopit, sense gairebé ocasions ni bon joc. Sáiz el va transformar, mentre que el de sempre, Cristhian Stuani, el decidia. El Girona va agafar aire a Montilivi guanyant per la mínima i trencant amb els últims mals resultats. No va millorar la gris imatge d'aquest inici de curs, però torna a sumar i això sempre és bo si es vol mirar cap amunt.

Es fa un tip Unzué de demanar paciència a cada roda de premsa. Ahir deia que l'equip encara ha «d'aterrar» a la categoria. Toca afanyar-se perquè les jornades passen i els símptomes de millora van ben escassos. Obligat a reaccionar en perdre a Cadis i Almeria en pocs dies de diferència, el Girona va oferir una primera hora de joc ben pobra. Plana. Sense idees a l'hora de construir, absent en atac. No hi era Borja i l'encarregat d'imaginar va ser un Jozabed que, tret de la jugada que va protagonitzar als deu minuts, poc se'l va veure. Ell va apurar fins la línia de fons i va centrar cap al primer pal, on Stuani va estar a punt de fer el primer. Va ser l'única arribada amb cara i ulls del primer acte. Més sensació de control va mostrar el Las Palmas, que sense fer res de l'altre món en atac -una única rematada de Srnic que va rebutjar Juan Carlos- tenia el partit allà on volia, perquè no patia. Montilivi, potser massa impacient o potser perquè ja en comença a estar tip, fins i tot va xiular la sortida de la pilota dels seus, o l'errada d'algun futbolista. Ho va canviar per aplaudiments quan Maffeo, capcot i molest, abandonava el camp lesionat. El seu lloc el va ocupar Mojica, molt actiu i sempre perillós. El mateix que, a l'inici de la represa, va provar-ho de falta i va enviar la pilota molt a prop de la porteria.

Fins que va entrar Samu Sáiz. Un abans i un després. La seva primera passada, amb tota la intenció del món, a punt va estar de deixar sol un company. Era un avís. Just després, va provocar un penal per mans de Lemos. L'àrbitre no ho va dubtar i va ser el VAR el que hi va afegir el suspens. S'acceptava el veredicte de Muñiz Ruiz i era Stuani el que, com sempre, agafava la responsabilitat. Va enganyar Josep Martínez per anotar l'1-0. Amb el gol el partit es va obrir. L'exhibició de Sáiz no acabava aquí. Ell iniciava una ràpida transició que acabaria amb un lliure indirecte dins l'àrea del Las Palmas. Alcalá va estavellar el seu xut a la tanca i l'oportunitat es perdia. Com tampoc valia el gol de Marc Gual, anul·lat per fora de joc. El pas endavant que va fer el rival, obligat per les presses i el marcador, va deixar més espais. Augmentaven les revolucions i la pilota arribava amb més facilitat a les àrees. Llavors li tocava aparèixer a Juan Carlos, un dels altres herois del duel d'ahir. No és que el Las Palmas tingués gaires ocasions per marcar, però va intervenir amb encert en els xuts visitants al tram final. El primer d'ells, una rematada enverinada d'Álvaro Lemos. L'altre, en l'última acció, quan l'omnipresent Drolé buscava una rematada creuada.

També és cert que el Girona hauria pogut deixar-ho tot vist per sentència si hagués afinat més la seva punteria. Sáiz, un cop més, va inventar-se una jugada per banda en què va deixar enrere dos defensors i va centrar al segon pal. Allà, Stuani va fer intervenir Josep Martínez amb un bon cop de cap. El porter també evitava el 2-0 amb una gran mà davant Marc Gual, que s'havia quedat tot sol. Això passava amb Pedri ja a la banqueta. L'estrella emergent del Las Palmas va intervenir poc. Ja li arribarà el dia, perquè ahir el factor diferencial va ser Samu Sáiz. I els gols de Stuani, com gairebé sempre.