Això ja és una altra cosa. Si bé és cert que no costava gaire millorar les prestacions de dissabte passat a Osca, la versió que va oferir ahir el Girona contra el Deportivo de la Coru­nya és la que tothom, des de l'afició fins a Juan Carlos Unzué, passant pel director esportiu, desitja veure. La d'un equip guanyador, que no només té el control de la pilota sinó que aclapara el contrari amb intensitat i ocasions. I aquest és el Girona que es va veure durant bona part del partit d'ahir. L'equip encadenava tres victòries a Montilivi contra tres rivals, teòricament directes en la lluita per l'ascens com Màlaga, Rayo i Las Palmas, i ahir va afegir-ne una altra. Segurament, la més convincent i la que més bones sensacions va deixar entre els aficionats. L'equip va demostrar que és capaç de guanyar i de fer-ho jugant bé. Tot i això, no tot van ser flors i violes perquè els gironins es van deixar atemorir durant massa minuts a la segona part arran del gol del Deportivo (2-1, m. 65). Els dubtes, que no van ser pocs malgrat que els gallecs no van inquietar més Juan Carlos, els va haver d'esvair el de sempre, Stuani amb un gol, el tercer de la nit, alliberador. Montilivi somriu i col·lecciona victòries, sí, però ara tant el Girona com Unzué, que va salvar amb nota el que podia haver estat un match-ball tenen l'obligació de confirmar la millora oferta demà passat al camp del Racing de Santader.

El nul rendiment a domicili obligava Unzué a fer quelcom per despertar l'equip. El tècnic va revelar dimecres que havien fet teràpia amb la plantilla per mirar de trobar la tecla tots plegats i començar a posar-se les piles. Borja García, ja recuperat del tot, va recuperar el seu lloc a l'onze i va ser un dels dos canvis respecte a l'onze que havia perdut a Osca. L'altre va ser l'entrada de Gual per Àlex Gallar. Com era de preveure, els gironins van sortir molt millor que no pas dissabte passat a Osca. Només faltaria. Intensos, més agressius, i amb Borja García participant, de seguida els gironins van començar a combinar, a trepitjar àrea i, el més important, a xutar a porteria. Un cop de cap de Borja García rematant a una bona centrada de Jozabed, que va aturar sense problemes Dani Giménez. El madrileny se sentia còmode i seria el gran protagonista de la primera part. El Girona dominava i es mostrava superior tant amb pilota com sense a un Deportivo cohibit davant els bons minuts dels gironins. Abans de la mitja hora de joc, el pal va repel·lir l'intent de Stuani però el refús el va recollir Borja García i, amb molta sang freda, va col·locar la pilota lluny de l'abast del porter per fer pujar l'1-0 al marcador. Els mèrits del Girona tenien recompensa.

El gol no va frenar l'ímpetu d'un Girona amb ganes d'agradar i de convèncer després d'uns dies complicats. Borja García i Stuani estaven endollats i cercaven un segon gol que Montero va evitar amb el cos després d'un xut de l'uruguaià que entrava. L'encarregat d'ampliar l'avantatge, tanmateix, seria un Marc Gual que aprofitaria una pilota morta a l'àrea petita i, davant la passivitat de la defensa gallega, només va haver d'empènyer-la al fons de la xarxa. Montilivi somreia i gaudia. El Girona no només estava guanyant tranquil·lament sinó que ho feia atropellant el rival. Un guió de partit que feia molt de temps, però molt, que no es veia a l'estadi. Això sí, mancava sentenciar-lo.

I és que tot i l'enorme superioritat blanc-i-vermella, el partit no estava tancat. Sí, els gallecs no feien cap sensació, no ja de poder-lo remuntar sinó d'entrar-hi. Tanmateix, sempre val més prevenir que no pas curar. Un innocent cop de cap de Mollejo va ser la primera aproximació del Deportivo del partit (m. 56). Tot i que no va espantar ningú, el Girona tenia clar que havia de cercar el tercer per evitar patiments innecessaris. Stuani veuria com per ben poc un seu cop de cap no entrava després d'una gran centrada d'Aday. El tercer gol no va entrar i, Montilivi, que se les prometia molt felices va veure com el Girona increïblement començava a perdre el control del partit. Els llums es van fondre al m. 65 quan Borja Valle, que acabava d'entrar al camp, va recollir una pilota al mig del camp i va plantar-se fins a la frontal de l'àrea sense que cap jugador blanc-i-vermell ho impedís. Gairebé només va faltar posar-li una catifa vermella abans que afusellés Juan Carlos amb un xut enganxat al pal dret. El Girona havia deixat entrar el Dépor al partit.

El gol visitant va fer molt de mal als d'Unzué, que s'ho veien guanyat abans d'hora. Els dubtes treien el nas per Montilivi. Hi havia partit. El Deportivo no havia generat perill més enllà de la jugada del gol però, ja ningú les tenia totes. El Girona, brillant a la primera part, s'havia diluït com un terrós de sucre a la segona a la represa. El pitjor de tot és que sense motiu. O més ben dit fruit d'una sola jugada dels gallecs va fer trontollar un partit que mai havia d'haver perillat. Els dubtes havien garratibat un Girona que necessitava oxigen. I qui hi havia de sortir al rescat de l'equip? Doncs sí, l'ànima d'aquest Girona, un Cristhian Stuani que va resoldre amb una definició marca de la casa una bona assistència de Samu Sáiz després d'un bon contracop. El 3-1, a menys de deu minuts pel final va permetre, ara sí, respirar tothom i celebrar el millor partit de la temporada. Els darrers minuts només van servir per veure la inoperància dels davanters gallecs davant un Girona que estava celebrant el triomf.