Sense haver tocat pràcticament cap peça, el Girona sembla un altre d'ençà de fa dues jornades. És veritat que a Montilivi l'equip resolia els partits amb relativa comoditat tot i no acabar de convèncer però fora de casa la imatge d'impotència generava uns dubtes que començaven a tenir color d'alarma. Les quatre derrotes consecutives a Albacete, Cadis, Almeria i Osca i sobretot la sensació d'inferioritat respecte als rivals durant gran part dels partits va fer que Juan Carlos Unzué i la plantilla s'asseiessin per intercanviar opinions per trobar la tecla. La solució era ben fàcil, més agressivitat en la pressió a camp contrari i un futbol més una mica més directe i no tant combinatiu. La fórmula màgica es va posar en pràctica primera a l'estadi on, contra el Deportivo el Girona va oferir els millors minuts de joc de la temporada i va vèncer per 3-1, tot i algun patiment innecessari. La prova de foc va ser diumenge passat a Santander on, finalment, va quedar demostrat que s'ha trobat la tecla.

La victòria al Sardinero contra el Racing (0-3) ha de suposar la plataforma d'enlairament d'un Girona que necessita continuar sumant punts i escalant posicions a la taula. Si ho serà o no, aquest migdia ho veurem en el duel contra un Elx que es presentarà a l'estadi a mossegar d'entrada i mirar d'esgarrapar-hi quelcom de positiu. Unzué pot comptar per a la cita d'avui amb Maffeo i Samu Sáiz, ja recuperats, i Oliván però perd Mojica, convocat amb la selecció colombiana i Jozabed, lesionat. Ignasi Miquel continua lesionat mentre que Bueno, Coris Calavera queden fora per decisió tècnica.

El Girona sembla haver despertat i malgrat que encara resti un munt per al final de temporada faria bé d'anar carregant el sarró de punts de tres en tres. Guanyar avui l'Elx passa per no variar ni una coma de la versió oferta contra el Dépor i a Santander. Més ben dit, millorar-la per continuar creixent com a equip en solidesa defensiva i, alhora, en efectivitat en atac. Unzué no podrà repetir avui l'onze titular per tercera vegada consecutiva. Mojica és amb Colòmbia i Jozabed es va lesionar a Santander. L'absència del colombià serà suplerta més que probablement per Pablo Maffeo. El lateral cedit per l'Stuttgart ocuparà el lateral dret i desplaçarà Aday Benítez a l'esquerre. Seria estrany, no pas impossible, que el tècnic donés l'alternativa a Brian Oliván, l'altre lateral esquerre pur de la plantilla però que encara no ha debutat. Més dubtes hi ha sobre qui serà l'encarregat d'ocupar el buit deixat per Jozabed. L'andalús estava jugant d'enllaç amb la davantera des de l'esquerra i el seu lloc podria ser per a Jairo, Gallar o Samu Sáiz. La resta de l'onze hauria de ser el mateix de Santander amb Stuani i Gual a dalt i un mig del camp amb Granell, Gumbau i Borja García un pèl més lliure.

Mentrestant, l'Elx arriba a Montilivi en una còmoda desena posició i només tres punts menys que el Girona. El conjunt de Pacheta, en la seva segona temporada consecutiva a Segona A després de tornar-hi el 2018 ha configurat un equip descarat i agressiu que somia amb quelcom més que la permanència. El veterà Nino i, sobretot, Yacine Qasmi són els grans referents ofensius d'un equip que amb Fidel i Iván Sánchexz o Josan per les bandes generen molt de perill. El tècnic, Pacheta, té les baixes dels seus dos migcentres titulars: Gonzalo Villar, amb la selecció sub21 i el reusenc Foch, lesionat. El jove del filial César Moreno és la gran novetat.