15 de desembre de 2019
15.12.2019
Diari de Girona

Una llosa que comença a ser massa pesada

El Girona ha encaixat 24 gols en les vint jornades que s'han disputat fins ara, un hàndicap que s'accentua quan l'equip juga lluny de Montilivi

15.12.2019 | 00:38
Una llosa que comença a ser massa pesada

El camí s'havia anat fent, pas a pas. Picant pedra, sense pressa. L'arribada de Pep Lluís Martí va convertir-se en un punt d'inflexió a Girona. L'equip, fins llavors massa irregular, es va ordenar. Alguns retocs i consignes més clares. Una d'elles, accentuar la solidesa defensiva. Es va aconseguir, llevat d'alguna excepció, però sense deixar de puntuar. Aquest mateix camí, però, semblava desfer-se divendres a Sòria. Samu Sáiz, l'únic jugador que va atendre la premsa a la zona mixta de Los Pajaritos, va negar de manera categòrica que el 2-0 final fos un pas enrere, sinó una ensopegada puntual que, si havia de servir d'alguna cosa, era per multiplicar la capacitat d'anàlisi del col·lectiu perquè no es repetís en propers partits. El cas és que la derrota va treure a escena vells fantasmes. La nul·la capacitat ofensiva quan el grup s'encalla i depèn, en gran manera, de la inspiració d'un Cristhian Stuani que no sempre pot salvar els mobles. Per exemple. O les facilitats defensives que, amb excepcions i tret d'alguna ratxa positiva, han costat gols. I punts. Precisament quelcom que un aspirant a l'ascens, amb totes les lletres, no es pot permetre de cap de les maneres. Perquè el munt de gols encaixats comença a ser una llosa massa pesada que s'ha traduït en més d'una ensopegada.

El Girona concedeix massa al darrere. No pas ocasions, perquè hi ha partits, com el de divendres a la nit, en què l'equip rival no posa setge a la porteria de Juan Carlos. A vegades ni és necessari. Amb tres arribades el Numància va fer dos gols. Suficient per perdre i per anar alimentant el comptador de gols encaixats. S'eleva ja fins als 24, i això que la competició encara no ha completat la seva primera volta. Ho farà el diumenge vinent, quan els de Martí rebran el Mirandés a l'estadi. El balanç és clar i alhora negatiu. Per començar a encendre alguna alarma. S'encaixen 1,2 gols per partit. Algunes vegades Juan Carlos ha mantingut el zero a la seva pròpia porteria. Ho ha fet en mitja dotzena d'ocasions: Màlaga (1-0), Las Palmas (1-0), Racing (0-3), Alcorcón (0-0), Tenerife (1-0), Fuenlabrada (3-0). El problema arriba d'altres cops, quan el comptador es dispara. Com a Oviedo (4-2), Almeria (3-1) o Saragossa (3-3).

El problema, perquè indubtablement és un problema encaixar tant quan tampoc es marquen gaires més gols (28), i l'objectiu no és pas cap altre que pujar a Primera, s'accentua quan l'equip juga fora de casa. Montilivi és una història; fer de visitant, una altra de molt diferent. El Girona ha rebut 18 dels 24 gols com a forani, un 75 per cent.

Llavors, una de dues. Si no hi ha manera de tallar aquesta sagnia, la capacitat ofensiva s'hauria de multiplicar i anar més enllà de l'olfacte golejador de Cristhian Stuani, per tapar amb molts gols a favor els que es poden rebre en contra. O, en canvi, millorar aquesta faceta i acostar-se, per exemple, a la dels dos últims equips que van ser capaços d'ascendir. Tant Osasuna com Granada, primer i segon respectivament l'última temporada i per tant exempts del peatge que suposa la promoció, van encaixar 35 i 28 gols, respectivament. En tot un curs. El Girona, que desitja repetir el mateix camí, ja n'ha rebut 24.

Fa tres anys, amb Pablo Machín a la banqueta (16/17), l'històric ascens no va passar per tenir la millor defensa del campionat, però sí que els números al darrere van ser lleugerament millors als actuals. Després de 42 jornades, aquell Girona que va enfilar cap a Primera va rebre 45 gols. Surt a una mitjana d'1,07 per partit.

I una última dada. Aquest cop, per confirmar que les coses, a fora, no acaben de rutllar. S'encaixa molt en fer de visitant, però tampoc es marca gaire si no es juga a Montilivi. Al llarg del que portem de Lliga, ja s'han produït quatre desplaçaments en què l'equip ha sigut incapaç de veure porteria. En tots ells es va tornar sense cap punt a la butxaca: Albacete (1-0), Cadis (2-0), Osca (1-0) i Numància (2-0). Ara, canvi de xip i una nova competició, però oportunitat a la Copa per corroborar aquests números o començar-los a redreçar. Al camp del Linares, de Tercera, tocarà posar a prova si la millora en defensa comença a ser una realitat. O si per contra reafirma que Pep Lluís Martí, el seu cos tècnic i també la plantilla encara tenen moltíssima feina per fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook