A les portes del mercat d'hivern i dels canvis que es puguin produir a la plantilla del Girona, la primera volta de la Lliga ha servit per treure les primeres conclusions. Amb els números a la mà i tenint en compte lesions i sancions, a la plantilla del Girona ha quedat clar que hi ha jugadors imprescindibles, d'altres d'importants, alguns de complementaris i un darrer grup de menys habituals. Com a la majoria dels equips, vaja. El cas és que tant primer amb Juan Carlos Unzué com després amb Pep Lluís Martí hi ha hagut un gruix de futbolistes indiscutibles encapçalat per Stuani i Juan Carlos on també hi són Alcalá, Granell, Gumbau, borja arcía i Maffeo. Tots superen els 1.300 minuts i han estat titulars en, com a mínim 15 de les 21 jornades disputades. Rere aquest grup d'intocables hi són els Juanpe, Gallar, Mojica, Jairo, Aday, Gual, Ramalho i Samu Sáiz que superen els 700 minuts i han estat titulars una bona colla de cops sense, això sí, ser indiscutibles. Per últim, la primera volta ha deixat també un grup de jugadors amb un paper més secundari: Diamanka, Jozabed, Oliván, Miquel, Soriano i Calavera i quatre més -Valery a part- que encara no han tingut l'oportunitat d'estrenar-se com són Riesgo, Suárez, Coris i Bueno.

Des de la seva arribada, Pep Lluís Martí ha ensenyat que és un tècnic poc amant de fer gaires canvis; sobretot si els resultats són bons. En aquest sentit, poques variacions ha fet Martí respecte a l'equip habitual d'Unzué. El més destacat segurament ha estat l'aposta decidida per Jairo en detriment de Marc Gual i la continuïtat de Ramalho mentre Juanpe va estar lesionat. Últimament, el tècnic balear també ha intentat encabir a l'onze Samu Sáiz amb tres titularitats consecutives contra Lugo, Numància i Mirandés. La irregularitat del madrileny i les seves lesions -contra el Mirandés es va trencar muscularment- han fet que cap dels dos tècnics li fessin total confiança pel que fa a minuts.

L'onze habitual de Martí, doncs, ha estat el format per Juan Carlos a la porteria, Maffeo i Mojica als laterals, Alcalá i Ramalho a l'eix, Granell i Gumbau al mig del camp, Gallar, Borja García i Jairo a la mitja punta i Stuani en punta d'atac. A aquest patró d'equip hi han anat traient el nas Aday i de manera esporàdica Oliván un parell de vegades així com Gual, Calavera i Diamanka, per lesió, sanció, convocatòria internacional o toc d'atenció als teòrics titulars. El de Marc Gual és segurament un dels casos més paradoxals de la plantilla. El badaloní suma només una titularitat amb Martí i 1.004 mintus en total. Això sí, els números són més que notables amb quatre gols a la Lliga i dos més a la Copa.

Menys oportunitats han tingut fins ara Jozabed, Jonatan Soriano, Riesgo, Bueno, Suárez i Coris. Jozabed es va lesionar a Santander encara amb Unzué i amb Martí només ha estat disponibles tres partits. L'andalús no es va estrenar amb el balear fins en l'última jornada contra el Mirandés. Per la seva banda, el davanter del Pont de Vilomara ha estat un revulsiu habitual a l'atac però sempre des de la banqueta i mai d'entrada. Per la seva banda, Riesgo, Suárez, Coris Bueno no han tingut l'ocasió d'estrenar-se a la Lliga. Sí ho van fer a la Copa en la victòria a Linares.