02 de juliol de 2020
02.07.2020
Diari de Girona

Els efectes Machín i Salamero: les excepcions en anys convulsos

La gran majoria de vegades que el Girona ha tingut tres o més entrenadors durant una lliga, la temporada ha acabat malament Machín (13-14) i Salamero (11-12) van evitar dos descensos cantats

01.07.2020 | 23:45
Machín saluda un aficionat abans de viatjar a Ponferrada el 2014.

Quan a un equip hi ha un canvi a la banqueta sol voler dir que els resultats no són els esperats i es canvia l'entrenador a la recerca d'un revulsiu. Si la segona aposta tampoc surt bé i el club fa un altre cop de volant amb un tercer entrenador significa ja que la cosa va pel camí del pedregar. El cas del Girona no és dramàtic perquè en joc no hi ha el descens però sí que tots els relleus a la banqueta que hi ha hagut enguany són símptoma que els resultats són molt lluny de l'objectiu inicial. L'arribada de Francisco és, a banda de lligar ja el míster per al curs vinent, un intent de cop d'efecte a la desesperada per veure si es troba la tecla que faci despertar un equip cridat a passejar-se i que a hores d'ara no té ni de bon tros garantida la presència al play-off. Primer va ser Juan Carlos Unzué, després Pep Lluís Martí i ara Francisco Rodríguez, sense oblidar Juan Carlos Moreno com a tècnic pont entre Unzué i Martí. Per trobar una temporada amb tants entrenadors com l'actual cal anar al 2014, quan Pablo Machín va aterrar a Girona amb l'única missió de salvar un equip que agonitzava. El sorià rellevava Javi López, que anteriorment havia fet el mateix amb Ricardo Rodríguez. La història, després, és de sobra coneguda.

A banda d'aquella temporada 2013-14, durant aquesta etapa al futbol professional, el Girona també ha tingut un altre curs mogut a la banqueta com aquest. Va ser el 2011-12. Era un any cridat a fer grans coses però a l'hora de la veritat els resultats van condemnar Raül Agné primer i Josu Uribe després. L'arribada de Javi Salamero va poder redreçar el rumb d'un equip que feia pudor de Segona B. El mateix Salamero també va ser un del trio d'entrenadors que hi va haver el curs 2008-09. En aquell cas però, el lloretenc va rellevar Raül Agné i, ja amb l'equip salvat, va tornar als despatxos per cedir la banqueta a Miquel Olmo les dues darreres jornades.

De temporades amb tres entrenadors n'hi ha hagut unes quantes durant la història del club i la majoria han acabat malament. Fa quinze anys (04-05), el Girona va baixar a Tercera després que per la banqueta hi passessin Agustín Abadía, Josep Maria Nogués i Domènec Torrent. Uns anys abans (01-02), a Tercera, per Montilivi hi van passar Quim Barti, Javi Morata i Pep Moratalla. La temporada 95-96 a Tercera els inquilins de la banqueta van ser Nitus Santos, Morata i Robi amb una salvació agònica. Més enrere, a Segona B (78-79), el Girona va tenir Gerard Gatell, Lluís Coll i Vicenç Sasot i es va salvar.

Per trobar un cas semblant al d'aquesta temporada en què, comptant Moreno, serien quatre entrenadors cal remuntar-se a fa 20 anys a Tercera a l'època en què Constel·lació Esportiva va intentar desplegar un ambiciós projecte que fa figa (99-00). Pere Gratacós va ser el primer de caure i rere seu vindrien Peio Bengoetxea i Manolo Márquez (tots dos de Constel·lació). La temporada l'acabaria un home de la casa com Miguel Jordán. Només tres anys enrere, el Girona havia baixat a Primera Catalana (1996-97) en un any en què per la banqueta hi van passar Benet Masferrer, Pau Garcia Castany, l'interí Pepín Lara i Joan Riera.

Quatre tècnics va tenir també el Girona en una esbojarrada temporada 1987-88 en què l'equip va baixar a Tercera. El curs el va començar Alfons Muñoz i arran del seu adeu, José Pérez Hatero va fer d'interí abans que arribés Josep Manel Casanova. L'exresponsable del planter de l'Espanyol, tanmateix, va entrenar però mai es va poder asseure a la banqueta per un tema burocràtic amb el col·legi d'entrenadors. El curs el va acabar Antonio Lagunas. La temporada 81-82 també hi va haver revolts. Abans de començar la Lliga, a finals d'agost el club rellevava Pepe Pinto per Luis Costa, que dimitiria al gener. El relleu el va agafar Emilio Aldecoa que, tot i això, no es va poder asseure a la banqueta per culpa d'un deute del club amb el Múrcia. El curs el va acabar Alfons Muñoz.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook