Motius per a l'optimisme

Els resultats ho demostren. El tècnic andalús va fer evident l'evolució del Girona durant el partit d'anada contra l'Almeria (1-0) en la primera eliminatòria del play-off amb una actuació precisa. La victòria per la mínima no és cap garantia per sortir vius de l'estadi dels Juegos Mediterráneos, però dona prou «confiança» per «seguir creient en l'ascens». D'entrada, això és el més important. A més a més, Francisco també té l'aval dels primers set partits a la banqueta blanc-i-vermella. En total, són quatre victòries, dos empats i una sola derrota.

Si bé és cert que totes les victòries han sigut a Montilivi, que no coneix la derrota des que ha començat el 2020, i que a fora de casa encara cal fer el pas definitiu per ser un equip fiable, la comparació de l'equip amb els altres tècnics que han passat pel club al llarg de la temporada convida a l'optimisme. Sense comptar un testimonial Juan Carlos Moreno, que només va dirigir provisionalment el Girona en l'empat sense gols contra l'Alcorcón (0-0) de la tretzena jornada, ni Juan Carlos Unzué ni Pep Lluís Martí van començar amb tan bon peu en els seus primers set partits.

Amb Unzué, el Girona va aconseguir tres victòries, un empat i tres derrotes; mentre que amb el mallorquí els números van ser els mateixos que Francisco, però en un context totalment diferent. Aleshores, el Girona va anar de més a menys amb una derrota a Los Pajaritos (2-0), que feia recuperar la irregularitat. Una constant des del descens a Segona A i que ara l'andalús ha canviat.

El Girona per fi «és un equip». Sòlid, amb caràcter i capaç de treure rendiment col·lectiu de tots els noms que brillen per si sols a la plantilla. La revolució de Francisco va notar-se el tercer dia de la seva arribada. Fent bona la dita «entrenador nou, victòria segura», el d'Almeria va fer posar la granota de treball als seus jugadors per imposar-se al Saragossa amb un gol de Cristhian Stuani de penal. Els gironins lluitaven per aferrar-se al play-off fos com fos, tot i que seguien mostrant les seves carències a domicili amb un empat sense gols davant l'Sporting (0-0), un altre a Lugo (2-2) i una derrota al camp de l'Alcorcón (2-0) en l'última jornada de la Lliga, tot i que reservant en aquest darrer partit alguns titulars, com Stuani, pensant en la promoció.

Tot i així, les altres dues victòries a casa contra l'Almeria (1-0) i l'ascendit Cadis (2-1) van permetre assegurar la participació a la fase d'ascens. I abans-d'ahir es va fer el primer pas per tornar a Primera amb una victòria rodona contra l'Almeria (1-0). Tot i haver passat unes setmanes de neguit pel brot de COVID-19 que va sorgir al Fuenlabrada i que va traduir-se en un desenllaç ple d'incerteses a la competició, el Girona va seguir treballant a l'ombra, sense fer sorolls, per afrontar l'eliminatòria amb suficients arguments. El conjunt gironí va anul·lar el joc de l'Almeria, que estrenava l'entrenador portuguès José Gomes, el cinquè del curs, amb un munt de baixes del primer equip.

Amb pany i forrellat

Una altra de les claus de l'èxit de Francisco és la solidesa defensiva amb què ha dotat l'equip. La parella de centrals Juanpe i Ignasi Miquel ha demostrat encaixar a la perfecció, després d'anul·lar les ocasions dels rivals. La seva compenetració ha alleujat la tasca d'Asier Riesgo, que no ha encaixat cap gol durant quatre partits, la qual cosa es tradueix a 360 minuts amb la porteria a zero.De moment, el Girona ha rebut cinc gols en contra des de l'arribada del tècnic andalús. Si a tot això se li suma la fam de gol de Cristhian Stuani, l'optimisme creix encara més. L'uruguaià segueix intractable davant la porteria rival i va demostrar-ho un cop més en el primer partit del play-off definint a la perfecció un gol fruit d'una jugada trenada de Borja García i Samu Sáiz, que han recuperat la seva millor versió amb Francisco, i que va iniciar Ramalho des de la banda dreta. Stuani, que ja col·lecciona 30 gols aquesta temporada, n'ha marcat 6 dels 7 que s'han fet.