20 de agost de 2020
20.08.2020
Diari de Girona

La final, millor a dos partits

20.08.2020 | 00:33
La final, millor a dos partits

El Girona va eliminar l'Almeria portant el seu adversari al terreny que més li convenia. Sòlid en defensa i contundent en atac, els de Francisco van fer valer el gol de Cristhian Stuani a Montilivi de l'anada i van aconseguir la tranquil·litat a la tornada amb el de Samu Sáiz al Juegos del Mediterráneo. Els gironins saben a què juguen, competeixen com un equip i dominen les situacions del joc. Quan convé acceleren el ritme per atacar, pressionen la sortida del joc del rival, repleguen per tancar-se i controlen el resultat. Davant una nova final per assolir l'objectiu de l'ascens serà necessari fer dos partits molt complets. L'Elx també està competint molt bé, s'ha trobat gairebé per sorpresa a la fase de promoció i ara sense tanta responsabilitat i amb menys pressió que els gironins lluitarà per pujar a Primera. Davant una eliminatòria a partit únic pot saltar la sorpresa i qualsevol equip pot guanyar però en aquest cas pel Girona és millor jugar dos partits. A priori els de Francisco arriben millor que el seu rival, disposaran de 180 o fins i tot 210 minuts per poder corregir un possible error en el partit d'anada i en cas que es repeteixi el mateix resultat en els dos partits, després d'una pròrroga, qui pujaria a primera sense haver de jugar-se la tanda de penals serien els gironins.

Sense canvis a l'onze. L'equip que ha arribat a la final ha de ser el que jugui els dos partits més importants de la temporada. Mojica serà baixa obligatòria per lesió; només el dubte del lateral esquerre i la possible recuperació de Pablo Maffeo poden originar algun petit retoc en l'alineació. Asier Riesgo, Juanpe, Ignasi Miquel, Granell, Gumbau, Borja, Samu Sáiz, Aday i Stuani es mereixen la titularitat. L'eix central, el doble pivot, els tres mitges puntes i el davanter centre composen l'estructura d'un equip que no ha de modificar-se. Si és necessari Aday pot ocupar qualsevol dels dos laterals, llavors seria quan Valery Fernández o Jairo tindrien possibilitats de titularitat. La confiança i la mentalitat positiva en la qual es troben els jugadors més decisius ha de servir per jugar al màxim nivell buscant un rendiment alt des de l'inici de l'eliminatòria.


Borja-Samu Sáiz-Stuani. Primer Borja García és el que busca la passada de mèrit per poder superar línies, després és Samu Sáiz qui aprofita els espais lliures per entrar des de segona línia i al final Cristhian Stuani acaba rematant la jugada per tornar a marcar. La tripleta d'atacants del Girona està en un bon moment de forma. Els futbolistes de més qualitat marquen diferències en els partits més decisius de la temporada. Borja i Samu s'han mostrat irregulars durant part important de la Lliga. Des de l'inici feia la sensació que ni Juan Carlos Unzué ni Pep Lluís Martí pensessin en situar els dos jugadors dins el mateix onze. Semblava que si jugava un no podia jugar l'altre. Tot i ser futbolistes de característiques similars, el seu lloc pot ser més de mitja punta pel centre i col·locats rere el davanter. Borja és més passador mentre que Samu Sáiz aporta més desequilibri en conducció. Francisco els ha encaixat dins la mateixa alineació: Sáiz es col·loca a qualsevol de les dues bandes, millor a l'esquerra per marcar diagonals cap a dintre i Borja García és el mitja punta d'enllaç. Si aquesta tripleta funciona l'equip millora molt i si els tres jugadors es troben sobre la gespa poden sentenciar.

Alerta a les transicions defensa-atac. L'Elx de Pacheta és un equip treballat tant en atac com també al darrere. Defensivament intenta situar en tot moment tots els jugadors per darrere la pilota. La idea passa per defensar amb les línies molt juntes i no els fa res deixar que la pilota la tingui el seu rival mentre repleguen. En atac, amb Fidel i Josan a les bandes, on també pot aparèixer l'exjugador del Lleida Pere Milla, busquen amplitud i profunditat. Els il·licitans són un conjunt que els agrada atacar buscant el desequilibri i la velocitat pels carrils exteriors. Els jugadors del Girona hauran d'estar concentrats en no perdre la pilota quan estiguin en fase d'inici o creació. Si els laterals estan oberts i els centrals separats no es pot perdre la possessió, ja que els contracops poden comportar moltes situacions de perill. Sense Jonathas, sancionat pel partit d'anada, la davantera la formaran el jove Daniel Escriche i el vetarà i golejador Nino. El treball defensiu dels laterals, la posició dels dos pivots i la contundència de la parella que formen Juanpe i Ignasi Miquel ha de servir per tornar a mantenir la porteria a zero.


Portar l'eliminatòria a Montilivi. A Elx s'hi ha d'anar a competir per treure un resultat positiu. Marcar a fora pot ser decisiu però mantenir la porteria a zero també. L'ascens no serà gens fàcil per cap dels dos aspirants. El premi final és molt gran i tothom vol pujar. Es preveu una eliminatòria igualada on qualsevol detall pot decantar la balança. L'Elx va ser capaç d'eliminar el Saragossa a les semifinals sense encaixar cap gol en els dos partits. Al Martínez Valero va jugar una hora en inferioritat numèrica per l'expulsió de Jonathas i ho va fer defensant a la perfecció i amb un Èdgar Badia inspirat que va servir per portar l'eliminatòria cap a la Romareda, on un gol de Nino va servir per deixar fora als de Víctor Fernàndez. La final s'ha de madurar. No es pot perdre tota la feina feta en un sol partit. El duel d'anada serà important, però cal fer el que sigui per intentar solucionar l'ascens aquest proper diumenge a Montilivi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook