D'això se'n diu anar de cara a barraca i no estar-se per romanços. Debut i gol. Sense miraments ni cap espera innecessària. Així ha sigut la targeta de presentació de Mamadou Sylla. En el seu primer partit oficial va veure porteria. Barraca i victòria a la butxaca, tres punts necessaris i dosi de confiança pel futbolista, que feia una mica menys d'un any i mig que no marcava. A Butarque va necessitar només 38 minuts per collir una pilota d'or que li havia servit Monchu. Control, una petita pausa per trobar el forat i fuetada per sorprendre Cuéllar i situar un 0-1 que malgrat els intents dels de casa no es mouria mai més. Una estrena somiada, la del davanter. No pas fàcil d'emular, però tampoc impossible. Al llarg d'aquestes últimes temporades, les que acumula el club en les dues categories del futbol professional, s'han viscut casos calcats. Debuts i gols. En alguna ocasió, fins i tot, amb doblet inclòs.
Així s'explica l'exemple més recent. El d'abans de l'eclosió de Sylla. El 19 d'agost del 2017 el Girona debutava a Primera amb un 2-2 històric contra l'Atlètic de Madrid a Montilivi. En l'estrena de la temporada, Cristhian Stuani escrivia la primera pàgina d'una història que encara continua. L'uruguaià va fer dos gols a la primera part, superant l'eslovè Oblak i desfermant l'alegria a les graderies de Montilivi. Les dues primeres dianes com a blanc-i-vermell. I ja n'acumula 72 en 108 aparicions oficials. Té com a mínim tot aquest curs per seguir alimentant les seves xifres.
Longo, Ortuño i companyia
Un dels altres pitxitxis que han passat darrerament pel club i que va debutar d'una manera similar va ser l'italià Samuele Longo. El 21 d'agost del 2016, al Sánchez Pizjuán i contra el filial del Sevilla, va veure porteria. Era el seu primer partit oficial amb el Girona. Ell es va encarregar de situar el momentani 3-1 al marcador. Resultat que acabaria sent de 3-3 perquè Rubén Alcaraz va signar un doblet que igualaria un matx que semblava perdut a una vintena de minuts pel final. El migcampista de Baró de Viver també s'estrenava aquell dia i ho va fer amb un parell de dianes.
Un any abans, l'agost del 2015, li tocava viure una situació similar a Jairo Morillas. Va fer el 0-1 a San Mamés i davant del Bilbao Athletic. El primer dels 6 gols que va anotar en 24 partits arribaria el dia de la seva estrena. Si fa no fa, el mateix que vivia Fran Sandaza el 30 d'agost del 2014. Era la segona jornada del campionat, però encara no s'havia estrenat perquè en el primer partit d'aquella Lliga, la 14/15, s'havia quedat a la banqueta. Va debutar a Alcorcón i ho va fer marcant un dels dos gols de la victòria del seu equip. En dues etapes, el manxec acumula 73 actuacions i 25 dianes com a blanc-i-vermell. Arribar i moldre també per a Alfredo Ortuño, un dels noms propis d'aquest capítol. Va fer 9 gols en només 20 partits. El primer, contra l'Eibar i ell va ser l'autor del definitiu 1-1, sumant així un punt per atrapar una permanència que semblava impossible.
S'hi suma a la llista Balti Rigo. El central només va fer un gol amb el Girona, però va triar el dia que s'estrenava per marcar-lo. Això sí, no va servir per a res perquè l'Elx s'enduria els tres punts de l'estadi amb un dolorós 1-4. Era l'estiu del 2011. L'agost del 2010, dotze mesos enrere, el debut de Jandro Castro ja feia intuir tot el que podia aportar el mitjapunta asturià. Va fer dos dels quatre gols contra el Tenerife (4-2) i tot just a la primera jornada del campionat. Jandro marxaria amb 175 partits i 37 dianes.
L'esperada estrena d'Antonio Calle, l'anterior temporada, va arribar amb premi inclòs. Problemes a l'hora d'inscriure'l van endarrerir el seu debut fins al gener. Quan ho va fer, va necessitar només sis minuts per marcar. Va ser a Huelva (2-2). Això sí, acabaria fent només 3 gols en una vintena de partits.
Fins a tres casos similars als de Sylla es van produir durant el transcurs de la temporada 08/09, la del retorn a la Segona Divisió A. Per començar, Jaume Duran marcaria a Vigo el dia que tant ell com l'equip s'estrenaven a la categoria d'argent. Va ser a Balaídos en un dia impossible d'oblidar. Això sí, va ser l'única vegada que va veure porta en 12 aparicions.
Pocs mesos després va quedar clar que el mercat d'hivern va ser prou prolífic a Montilivi. Dues de les cares noves d'aquell mes de gener, Ígor de Souza i Felipe Sanchón, van estrenar-se amb gol i victòria. El brasiler va arrodonir el triomf contra l'Eibar marcant tot i estar-se només una desena de minuts al damunt de la gespa. Era l'11 de gener del 2009, dia en què Felipe posava el punt de partida a la seva segona etapa com a blanc-i-vermell. Ho va fer de la millor manera possible. Marcant, és clar.
