Els futbolistes Antonio Luna (Girona) i Sergi Enrich (Eibar) s'enfronten a una pena de dos anys de presó, tres menys que la petició inicial de les acusacions, per haver mostrat el seu penediment i haver indemnitzat la jove a la qual van gravar, en un vídeo que es va fer viral, mentre mantenia relacions sexuals amb ells. La Fiscalia i l'acusació particular no van modificar, però, la pena de presó sol·licitada per a Eddy Silvestre (Albacete) -dos i tres anys, respectivament-, com a presumpte autor material de la difusió del vídeo, que va negar la imputació, assegurant que havia esborrat el document després que l'hi enviessin Enrich i Luna.

Els tres jugadors, que van coincidir a l'Eibar a l'abril de 2016, quan es van produir els fets, van ser jutjats ahir a Sant Sebastià, en una vista en què Enrich i Luna van demanar perdó a la víctima, van recalcar que mai van tenir intenció de fer pública la gravació i van afirmar que Silvestre va ser l'únic a qui van enviar el vídeo per WhatsApp.

Els dos futbolistes, que han vist allunyar-se el perill d'entrar a la presó, van admetre que les imatges, que Luna va prendre amb el telèfon mòbil d'Enrich, van ser captades sense el consentiment de la jove, la qual va descobrir l'octubre de 2016 per un amic que havien arribat a les xarxes socials. El lateral del Girona va admetre que li van dir a la noia que havien esborrat la gravació però que no ho van fer i Enrich va explicar que l'havien enviada l'endemà a Eddy Silvestre perquè tenien confiança amb ell, la qual cosa va ser «un altre error».

«Vull demanar perdó. Són imatges dures, me'n penedeixo molt, no puc ni mirar el vídeo», va dir Sergi Enrich, el primer a declarar. El segon va ser Antonio Luna, que fins i tot es va posar a plorar després de manifestar que «en cap moment» van contemplar la possibilitat que «tot pogués acabar com va acabar». «Quan va començar a circular el vídeo, teníem clar qui ho havia fet perquè només l'hi havíem enviat a ell», va assenyalar el davanter de l'Eibar, que va indicar que no va poder lliurar el telèfon al jutjat perquè el va perdre.

Qui tampoc ho va fer va ser Silvestre, que va dir que va declarar per videoconferència i que «ningú» el va advertir que havia de lliurar-lo. Va negar així mateix que passés les imatges als futbolistes del Cadis, l'equip en què va militar després de la seva marxa de l'Eibar. Silvestre no recorda si va rebre el vídeo en el seu WhatsApp personal o en el del grup de l'Eibar, del qual va ser «expulsat». Es va presentar com un home de parella estable -va dir que segueix amb la seva nòvia de llavors-, que portava una vida diferent a la dels altres dos processats, amb qui quedava alguna vegada a sopar.

«Portem estils de vida molt diferents. Quan vaig sortir de l'equip no vaig mantenir cap relació amb ells. Encara no sé per què em van enviar a mi el vídeo», va subratllar l'ara jugador de l'Albacete, que durant la llarga espera a l'exterior de la sala de vistes -el judici va començar amb hora i mitja de retard- no va creuar paraula amb els seus excompanys. L'excapità de l'Eibar i actual jugador de l'Athletic Dani García i el seu company Pedro León, que continua en l'equip armer, també van declarar com a testimonis en aquest judici, en el qual la denunciant ho va fer darrere d'un biombo i amb l'absència dels mitjans de comunicació. Quan la jove va saber a través d'un amic que el vídeo s'havia fet viral i va veure com era la gravació que circulava per les xarxes socials, el primer que va fer va ser preguntar «d'on has tret això?» per després posar-se a plorar, segons el testimoni prestat per aquest jove.

La víctima va presentar poc després la denúncia davant l'Ertzaintza i es va posar en mans d'una psiquiatra, qui va apreciar en ella «un quadre de pànic amb una crisi d'angoixa important i amb una situació d'estrès pel que havia passat». Enrich i Luna han indemnitzat la jove amb un total de 110.000 euros, quantitat superior a la sol·licitada per les acusacions, una manera de reparar el dany causat que el Ministeri Públic ha considerat com a atenuant, al qual l'acusació particular va afegir la de confessió tardana, la qual cosa va dur ambdues parts a rebaixar la seva petició a dos anys de presó, amb la qual les defenses es van conformar.