«Estem llestos». Un missatge tant curt com explícit. El penjava Nahuel Bustos al seu compte personal de Twitter, cap a les cinc de la tarda. L'acompanyava amb una fotografia d'ell mateix, en un dels quatre entrenaments que ha completat aquesta setmana sota les ordres de Francisco Rodríguez a La Vinya. Una manera de dir que, després de tot el rebombori del seu fitxatge, del viatge i d'uns primers dies incerts, ha arribat la calma. Que ara, l'única preocupació és la d'entrenar i jugar. Perquè l'argentí ja és un més. No només a les sessions, sinó que també pot ser-ho els caps de setmana. Amb l'alta federativa tramitada i tota la paperassa en regla, entrarà en la convocatòria per rebre l'Oviedo i demà podria debutar amb la samarreta blanc-i-vermella. Amb ell ja disponible, l'equip guanya una peça més a la davantera, diferent a la de la resta d'atacants, fet que amplia el ventall de possibilitats. Malgrat no disposar d'una plantilla excessivament àmplia, Francisco té a les seves ordres tres futbolistes per a la punta d'atac amb qualitats ben diverses, útils per a tota mena de situacions.
Fitxat sobre la botzina i amb la Lliga ja en dansa, Bustos va arribar a Girona més tard del que s'esperava, per culpa d'uns problemes entre el Talleres, el seu club d'origen, i la Lliga Cordobesa de Futbol. Hi va acabar intervenint l'AFA, la federació de l'Argentina, però malgrat això l'atacant no va arribar fins al dilluns a la nit, pel que el dimarts va realitzar el seu primer entrenament sense saber quan podria debutar. Tenint en compte que no competeix des de mitjan març, com més temps trigués en agafar ritme de partits, pitjor per a ell mateix i els interessos de Francisco. El club ha treballat a contrarellotge, primer aconseguint el trànsfer internacional i amb això assegurat, pentinant els últims serrells, com ara el permís de treball i d'altres tràmits necessaris. Ahir el jugador ja estava inscrit. Ho confirmaven fonts del Girona i també la mateixa web de La Lliga. Bustos lluïrà el dorsal número 9, orfe des que Joaquín Zeballos marxava cedit al filial del Barça. Serà un més a la convocatòria per rebre demà l'Oviedo i és molt probable que tingui minuts, tot i que això dependrà de com vagi el partit i de quin sigui el marcador.
Un trident ben diferent
De la passada temporada a l'actual, la remodelació del vestidor de Montilivi ha sigut evident. La plantilla ha canviat la majoria dels seus futbolistes. Ha passat en totes les posicions, també a la davanter. L'únic davanter que no s'ha mogut és Cristhian Stuani. L'últim curs, amb Jonathan Soriano es tenia un perfil bastant similar a l'uruguaià. El català, però, va jugar ben poc per culpa de les lesions, el seu estat físic i la poca confiança dels entrenadors. Marc Gual sí que era diferent al 7, però va marxar al gener. En el seu lloc va arribar Brandon Thomas, molt menys punta de referència i més habituat a caure a les bandes, sense tant de gol ni de bon tros. A Zeballos no se'l va incorporar fins al març i no va participar massa, pel que les variants en atac eren escasses.
Ara, tot i que la plantilla és menys àmplia, Francisco disposa de més opcions per dibuixar la parcel·la més ofensiva. Manté a Stuani, un davanter potent, que va molt bé per alt, que garanteix lluita, entrega i sobretot gols. Un futbolista més de referència que, si està entonat i en condicions, jugarà. L'avalen els seus 72 gols oficials en tres temporades. La part positiva és que enguany, tot i que el de Tala sembla un jugador irrepetible per tot el que ha aportat i pot encara oferir, la seva absència no sembla pas tan dramàtica veient les alternatives que hi ha a dia d'avui. Un exemple ben recent. Stuani no va jugar el diumenge a Butarque i es va guanyar amb un gol del seu teòric substitut a l'onze. Això sí, Mamadou Sylla no és un nou referent. És esquerrà, per començar. I pot caure a banda, on se l'ha vist més d'una vegada al llarg de la seva carrera. Potent i ràpid, el seu físic és un dels trets característics. Va bé per alt, però també disposa d'un bon xut exterior. Tenint en compte que Stuani és ben difícil que jugui demà contra l'Oviedo (no s'ha exercitat amb normalitat aquesta setmana i arrossega les seqüeles de la inflamació al genoll que pateix des de fa dies), és Sylla qui té molts números de repetir titularitat. A l'equació s'hi suma Bustos. Molt menys corpulent, és un davanter que juga molt bé amb espais. Aportarà profunditat, es desmarca molt bé i és un notable rematador a l'àrea. No és una referència i pot actuar com a segona punta. Té temps Francisco per davant per triar i remenar. Per jugar amb totes les peces. I que el Girona en surti beneficiat.
