Veure ahir l'alineació que va perfilar Francisco Rodríguez en la visita al Castelló podria evocar en els aficionats gironins més purites aquells temps en què l'inquilí de la banqueta de Montilivi era Pablo Machin. Segurament per les absències amb què comptava ahir el tècnic andalús, Francisco va haver de variar el sistema que ha fet servir en els primers cinc partits de Lliga per establir una defensa de cinc amb tres centrals. Fins ahir, la tònica gironina sempre havia sigut presentar una rereguarda de 4 canviant algunes peces a causa de les diverses baixes que ha sofert l'equip. Ahir qui no estava disponible, per l'expulsió de Lugo, era Luna.
D'inici, el Girona va trepitjar la gespa del Nou Castalia amb una línia al darrere formada pels centrals Jonás Ramalho, Bernardo Espinosa i Santi Bueno. Tots tres, custodiats a les bandes per un Jordi Calavera, que és un fix al costat dret, i per Enric Franquesa a l'esquerre en detriment de la baixa per sanció d'Antonio Luna. Els canvis d'11 titulars i d'esquemes no són quelcom habitual de Francisco. El tècninc gironí sempre opta per no tocar allò que funciona. El pretext de la derrota contra el Lugo va fer que es decidís a plantejar aquest dibuix.
Tot i la variant, no és el primer cop que Francisco opta per aquest estil defensiu. El darrer, i primer, cop que el va utilitzar va ser el curs passat en l'últim partit de Lliga regular, on el Girona va caure per 2-0 al camp de l'Alcorcón.
