30 de octubre de 2020
30.10.2020
Diari de Girona

Francisco s'enfrontarà diumenge al seu passat

L'entrenador del Girona torna diumenge a Almeria per enfrontar-se al club on va ser un ídol com a jugador i on va començar la seva carrera com a tècnic

29.10.2020 | 23:46
Francisco s'enfrontarà diumenge al seu passat

Amb Stuani fora de combat aquestes primeres setmanes per lesió i havent perdut homes importants els últims anys com Granell, Pere Pons o Portu, l'afició del Girona ha trobat en Mamadou Sylla un referent on agafar-se i creure. El davanter vallesà d'origen senegalès és l'autèntica sensació d'aquesta temporada amb 3 gols marcats fins ara que han valgut sis punts contra Leganés (0-1) i Cartagena (2-1). A banda de Sylla, la massa social del Girona també ha trobat en Francisco Rodríguez una altra figura on aferrar-se per confiar en el projecte. Malgrat les restriccions per la pandèmia i el fet que el tècnic encara no hagi pogut tenir-hi cap contacte, el seu discurs de passió i ambició des de la humilitat i el sentit comú ha arribat a l'afició. La transparència amb què el tècnic assumeix qualsevol situació incòmoda com el tancament del mercat i la sinceritat amb què va reconèixer que després de la garrotada contra l'Elx del curs passat va tenir dubtes de continuar, són mostres clares de la seva proximitat. Francisco va arribar a Montilivi el juliol passat després d'haver passat per l'Osca, el Lugo, l'UCAM Múrcia i l'Almeria que, amb 42 anys, ja ha tastat amb èxit la Primera Divisió i ambiciona ara tornar-hi amb el Girona. Diumenge a Almeria, Francisco intentarà allargar el bon moment del Girona en el que serà -com també ho va ser el del play-off del curs passat- un partit ben especial per a ell.

Almeria és casa seva i és on va començar, primer a jugar i després a entrenar. Com a jugador, hi va viure els seus millors anys (2001-07) després de passar pels veïns Poli Almeria i Poli Ejido i va acabar convertint-se en capità i un dels jugadors més estimats per l'afició. Encara ara, Francisco es manté entre el top 10 de jugadors amb més partits (156) i entre el top 5 de màxims golejadors (45) de la història del club. Entre els millors records de blanc-i-vermell hi ha l'ascens a Segona. El 2002 a l'estadi Juan Rojas i a Primera el 2007 ja al Juegos del Mediterráneo. Un cop retirat, a Almeria va trobar també la primera oportunitat per entrenar. Primer va ser al cadet B (2010-11), tasca que compaginava amb les funcions de segon entrenador del filial, de Segona B, primer amb Jose Manuel Salmerón i després amb l'històric Alfonsín. Al cap de només una temporada, el club va donar-li la banqueta del filial i s'hi va estar dos anys (2011-13) amb uns resultats notables.

A partir d'aquí, la carrera de Francisco va fer un salt espectacular. L'Almeria acabava de superar el Girona al play-off i pujar a Primera però el tècnic de l'ascens, Javi Gracia, va estimar-se més no continuar. «Calia signar un entrenador que sentís que amb aquell pressupost i aquells jugadors podia salvar l'equip. Francisco ja havia demostrat al filial ser molt valent. I qui millor que un tècnic optimista i de la casa per agafar l'equip i apostar pel planter? El teníem a casa», recorda, Alberto Benito, llavors director esportiu de l'Almeria i ara la secretaria tècnica del Betis. Benito revela que en la decisió de donar la banqueta del primer equip a Francisco hi van tenir molt a veure el director del futbol base i fill del president, Alfonso García Piñero, i del coordinador del planter, Andrés Fernández, actualment al Valladolid. «En categoria sènior només havia estat al filial. Era arriscat. Pocs clubs ho fan. Però tenia el mateix risc que signar un entrenador estranger. Francisco tenia molts aspectes positius perquè era de la casa, coneixia el club, els mitjans i tenia el suport de l'afició», destaca Fernández. La tria de Francisco de seguida va generar crítiques entre l'afició. «Les decisions del president havien estat molt bones fins ara i a més a més Francisco era un home superestimat per l'afició. Juntament amb José Ortiz, un dels dos ídols de la ciutat pels seguidors. La gent s'ho va prendre molt bé».

Francisco comptava amb el suport de l'afició però mancava el més important: els resultats. No va ser gens fàcil el començament. Tres empats i set derrotes en les deu primeres jornades dibuixaven un panorama fosc per a Francisco però tot va canviar arran d'una victòria a Mestalla (1-2). Una sèrie de 13 punts de 12 les últimes jornades va donar la salvació i l'èxit a l'Almeria del jove Francisco. La temporada següent (14-15) no hi va haver tanta paciència i Francisco va ser destituït a la 14a jornada amb l'equip fora del descens.

Tancada l'etapa a Almeria, Francisco no tornaria a entrenar fins a mitjans de la 16-17 a Segona A amb l'UCAM. «Si no va entrenar cap equip no va ser per manca d'ofertes. Ha refusat propostes de Primera, fins i tot la temporada passada. Sempre vol prendre la decisió adequada. És molt reflexiu, per acceptar ha de trobar quelcom que l'atregui», assenyala Benito. En aquest sentit, Benito destaca que Francisco el fa recorda Unai Emery, tècnic de l'Almeria (2006-08). «M'hi recorda per la manera de dur el grup, de ser positiu, de fer entrenaments dinàmics de treballar el vídeo. El va tenir d'entrenador a l'Almeria i segur que n'haurà agafat coses». Fernández, per la seva banda, enumera les qualitats de l'actual entrenador del Girona. «Té molta energia, transmet força al grup... És molt llest i emocionalment molt intel·ligent. És exigent i alhora proper», diu. Tot plegat fa que dos dels seus valedors a l'Almeria quan començava al món de les banquetes tinguin clara una cosa. «Té potencial per entrenar a Primera molts anys i ho farà tard o d'hora», diu Fernádez.

Francisco, doncs, tornarà demà passat a la seva terra per enfrontar-se al club de la seva vida. No hi haurà lloc per a les emocions com ja va deixar clar en el partit de tornada del play-off de la temporada passada en què el Girona va guanyar-hi 1-2 i va eliminar l'Almeria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit