13 de novembre de 2020
13.11.2020
Diari de Girona
Brian Oliván. Defensa del Mallorca

«L'any passat teníem la millor plantilla de 2a A, però els noms no guanyen partits»

12.11.2020 | 23:53
«L'any passat teníem la millor plantilla de 2a A, però els noms no guanyen partits»

A punt d'arribar al primer terç del campionat, Brian Oliván és molt a prop d'igualar (530) els minuts que va jugar a la Lliga durant tota la temporada passada amb el Girona (676). Desvinculat del Cadis i amb contracte amb el Mallorca fins al 2022, el lateral esquerre ha trobat a Palma la confiança i el protagonisme que no va trobar al Girona el curs passat. El barceloní, que torna demà a Montilivi, exposa el seu punt de vista de per què els gironins no van assolir l'ascens i recorda que es va merèixer «més oportunitats». Oliván és autocrític. Reconeix que el Girona 2019-20 tenia la millor plantilla de la categoria però també recorda que els noms no guanyen partits.


Ha passat d'un acabat de baixar com el Girona a un altre com el Mallorca. La pressió per pujar és la mateixa a Palma que la que hi havia a Montilivi?

Hi ha pressió, però no tanta com al Girona. La temporada passada tothom ens veia com el pressupost rècord més alt de la història. Nosaltres ho sentíem i sempre era el mateix. Al Mallorca no tenim el pressupost més alt. El club acaba de baixar i tenim la pressió d'haver d'intentar pujar però no la doble pressió de fer-ho sent el màxim pressupost. Tot i això, jo considero que aquesta pressió és un estímul.

Veient els equips que han armat Espanyol, Leganés i vostès, té la sensació que l'any passat potser el Girona no era tan favorit a l'ascens?

No. Érem clars favorits perquè érem un equip supercompetititiu. Teníem els dos millors jugadors de la plantilla per posició. Si no érem clars favorits, érem el número u. Una altra cosa va ser que no vam aconseguir-ho perquè no vam començar del tot bé o no vam estar bé.

Va començar la temporada titular però els últims partits ha entrat Cufré. Està satisfet de moment de com li va?

Sí. Estic bé i m'entreno com sempre. El míster ens ha donat la idea que la plantilla és molt competitiva per a una categoria molt llarga amb partits difícils. Considero que ha de gestionar molt les rotacions i això és un punt a favor de l'equip perquè la competitivitat fa millorar el rendiment col·lectiu i individual.

En aquest sentit, l'any passat Mojica era inamobible de l'onze. Va trobar a faltar més rotacions?

Vaig trobar a faltar que em donessin més oportunitats. Havia demostrat nivell quan havia jugat i estava entrenant-me bé. Trobava a faltar que confiessin més en mi. Ja hi confiaven perquè em van signar però sí que em van faltar més oportunitats, perquè quan vaig jugar ho vaig fer bé. Podia haver jugat més. Tot i això, són decisions dels entrenadors que respecto.

Amb Unzué i Francisco va jugar ben poc però Martí sí que li va donar un xic més de continuïtat. Amb quin va estar més còmode?

Amb tots tres vaig tenir molt bona relació. Amb Unzué vaig arribar l'últim dia i havia de passar per un procés d'adaptació i conèixer els companys. Em va donar minuts al final i em va dir que arribaria la meva oportunitat. Considero que en sap moltíssim i és una molt bona persona. Martí va confiar més en mi i em va donar més oportunitats. Martí i Francisco són entrenadors joves, exjugadors de fa poc i que tenen un gran futur per davant. No vaig tenir cap problema amb cap.

Li ha quedat, doncs, una espina clavada per no haver jugat més?

Sí. Correcte. Soc català, de Barcelona i venia a Girona, que com qui diu és al costat de casa. Era un equip que sempre m'havia cridat l'atenció. La situació era ideal. Penso que podia haver tingut més oportunitats i ajudat més l'equip pel nivell que vaig oferir. És una espina que tinc clavada.

Quan passen tants entrenadors durant una temporada, malament rai, oi?

Són decisions del club . Teníem la millor plantilla de Segona A però trobo que també vam tenir una mica de mala sort. Els noms no guanyen partits. El que ho fa és tenir un equip fort i compacte. Els jugadors poden determinar partits però a la llarga és el grup que fa que l'equip sigui a dalt o no.

Al final Francisco va trobar la tecla. Què va tocar?

Ens va transmetre la seva idea de joc. Ens va tornar a imposar intensitat i un caràcter més competitiu. No dic que no ho tinguéssim amb els altres però potser ho havíem oblidat. Ens feia falta que ens recordessin que no érem tan bons, sinó que havíem de treballar tant com els altres equips per guanyar.

Fins i tot es va somiar amb l'ascens directe fins al 2-2 de Lugo en l'afegit.

Va ser una mala experiència aquell dia, sí. Trobo que a totes les lligues cal tenir una mica de sort. Nosaltres necessitàvem una mica de fortuna i que la moneda a l'aire ens sortís cara en moments determinats de la competició. No va ser així.

El dia de l'Elx també va sortir creu.

Va ser una garrotada molt forta per a tothom. Havíem estat superiors a ells al terreny de joc durant l'eliminatòria. Al final, en una jugada aïllada va passar el que va passar.

Amb Stuani s'hagués pujat?

No ho sé, però amb 11 jugadors teníem el partit controlat. Després de l'expulsió era molt difícil. Veníem de molts partits i eliminatòries sense gaire descans i l'equip acusava la fatiga.

Quin era el panorama al vestidor al final del partit?

Lògicament l'equip estava enfonsat. Recordo cares molt tristes al vestidor, companys plorant... Hi havia jugadors que havien fet un esforç quedant-se a Segona A i el club s'havia jugat totes les cartes per pujar. Vam donar-ho tot però per mala sort o el que fos no vam poder assolir l'objectiu.

Enguany hi ha hagut una forta retallada pressupostària, molts canvis i alguns dubtes al principi. Com veu el Girona actual?

Ni el veig encallat ni amb dubtes al principi. És un equip molt competitiu i molt perillós. Considerem que estarà entre els equips capdavanters lluitant per pujar. Potser l'any passat hi havia més individualitats jugador per jugador. Ara són més un equip. Són difícils de batre, intensos, profunds, ràpids... Sabem que tard o d'hora lluitaran per pujar.

Bernardo i Juanpe no hi seran, Ramalho està tocat, Valery i Stuani, lesionats, vostès van llançats... Demà el favorit és el Mallorca?

No! Cada partit és un moment. Sabem que a la mínima que ens relaxem estem morts. Nosaltres tenim un equip molt competitiu amb molta fam ganes de guanyar.

Quin és el secret d'aquest Mallorca per haver encaixat només dos gols en 11 partits?

Aquesta fam que tenim tots d'aconseguir fer-nos un lloc a l'elit, a Primera Divisió. Tenim molta gana. Tots anem en la mateixa direcció i som un equip. No és que no tinguem noms; tenim grans jugadors que fan un equip, no individualitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook