23 de novembre de 2020
23.11.2020
Diari de Girona

Samu Sáiz: El 10 accepta el rol de líder i s'hi posa quan se'l necessita

A diferència de la passada temporada, quan un llarg període d'adaptació i una inoportuna lesió van provocar que no explotés fins la segona volta, Samu Sáiz ha aparegut només començar la temporada · És una peça clau per a Francisco, que l'ha posat a l'equip titular els nou partits en què ha participat

22.11.2020 | 23:02
Samu Sáiz: El 10 accepta el rol de líder i s'hi posa quan se'l necessita

Juan Carlos Unzué no va tenir massa temps per donar-se a conèixer a Girona però durant els pocs mesos que va exercir com a entrenador del primer equip va quedar clar que és una persona sincera. Que diu el que pensa i les preguntes les sol respondre sense embuts, amb totes les explicacions que calguin. En una roda de premsa a Montilivi, després d'una victòria, se li va preguntar pel paper de Samu Sáiz. Un dels fitxatges estrella del passat estiu semblava destinat a la banqueta i les seves guspires de qualitat apareixien de tant en tant, convertint-se en un revulsiu de luxe. Unzué va parlar d'un jugador «especial» i d'una situació, la del madrileny, particular. Va tenir temps d'explicar-se, confessant que amb Sáiz dedicava xerrades i estones de vídeo, més que no pas amb qualsevol altre futbolista. Era conscient del seu enorme potencial, volia que el jugador també ho fos i que el posés al servei de l'equip. Van haver de passar mesos perquè la seva millor versió traiés el cap. Just al tram final de temporada. El decisiu. Més minuts, gols i assistències, per consagrar-lo com un factor diferencial. L'ascens es va escapar i en comptes de tocar el dos va preferir quedar-se, per protagonitzar una arrencada de curs que no té res a veure amb l'anterior. Ja amb el 10 a l'esquena ha entès a la perfecció quin és el seu rol. Francisco el fa servir sempre que pot i ell respon a aquesta confiança de la millor manera posssible.

Amb cartell, hauria pogut canviar d'aires aquest estiu com han fet d'altres peces que, de mica en mica, abandonaven el trencaclosques tot buscant nous reptes o ajudant al club a sobreviure en un context diferent, sense tants diners. Sáiz no només acceptava complir el seu contracte, sinó que també heretava el 10, sense amo des que Borja García marxava traspassat a l'Osca. No és un dorsal qualsevol. Més enllà d'un simple número, assenyala el seu portador com a futbolista diferencial i, si cal, li suma un pes de trascendència i responsabilitat que no tenen d'altres jugadors.

Més participació i rellevància

Superat el procés d'adaptació i rendit a la causa, Samu Sáiz continua sent un dels noms propis a Montilivi, però aquest cop amb molt més protagonisme i raó de ser. En la seva primera temporada al club, i durant tota la primera volta va col·leccionar vuit titularitats, les mateixes vegades que va sortir des de la banqueta. Només tres cops va completar els noranta minuts. Ni Unzué, primer, ni tampoc Martí, després, van trobar l'encaix ideal a la gespa. També val a dir que el seu rendiment, tret d'alguna situació ocasional, no va ser l'esperat. Amb Francisco la història és una altra i ben diferent. Sobretot aquest any. Sempre que ha estat disponible, el tècnic no ha dubtat i l'ha fet jugar d'inici. Ha sigut titular nou cops i és el sisè amb més minuts (763) de tota la plantilla. Només s'ha perdut tres partits des de principis de curs (Saragossa, Castelló i Almeria), tots ells a domicili. La seva participació no és testimonial i això l'equip ho agraeix. Alguns punts s'han sumat gràcies, en part, al seu rendiment. Sáiz va decidir el derbi del passat divendres al camp de l'Espanyol, transformant el penal comès sobre Santi Bueno al tram final. A més, ha signat dues assistències de gol. Una per a Mamadou Sylla a Montilivi davant el Cartagena (2-1) i una altra, també a l'estadi, en el duel amb el Las Palmas (1-1) enviant una pilota dirigida al cap de Bernardo Espinosa.

No és ni de bon tros el pitxitxi del vestidor. Tampoc aspira a ser-ho perquè veure porteria no és el seu fort ni especialitat. Però s'ha destapat més aviat del que ho va fer la passada temporada en aquesta faceta. Va fer tres gols, comptant els dos que va aconseguir a la Lliga (Osca i Numància) i el del play-off davant l'Almeria. Tots, a la segona meitat del campionat. Ara, a finals de novembre ha estrenat el seu compte particular. Va ser el divendres i des del punt de penal, agafant la responsabilitat que habitualment recau sobre Cristhian Stuani, encara absent. Perquè l'actual Samu Sáiz és ben diferent al que va arribar a Girona. Amb ja gairebé la meitat dels minuts que va acumular en el seu primer any, el 10 honora el seu dorsal. Jugui amb més llibertat o un xic escorat en banda, pren decisions, s'atreveix i executa. Assisteix i també marca. És un líder, l'equip ho agraeix i els resultats ho corroboren.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació