25 de novembre de 2020
25.11.2020
Diari de Girona

Nou pas enrere d'un Girona que patina massa sovint a Montilivi (0-1)

El Màlaga és el quart rival consecutiu que es posa per davant en el marcador i aquest cop l'equip de Francisco és incapaç de repetir la gesta de fa pocs dies a l'RCDE Stadium · Malgrat les dues bones oportunitats de Bárcenas, els gironins s'encallen contra un adversari sòlid al darrere

24.11.2020 | 23:58
Nou pas enrere d'un Girona que patina massa sovint a Montilivi (0-1)

Viu en una mena de muntanya russa el Girona. Puja i baixa en qüestió de dies. No hi ha terme mig. Regala il·lusió i en un tres i no res desprèn tics preocupants. És capaç de remuntar-li al líder, per després quedar-se sense cap mena de resposta i fer un pas més en fals a Montilivi, que s'ha convertit en territori enemic aquesta temporada. Són massa ensopegades a casa, si es compta també la d'ahir contra el Màlaga. Seriós i ordenat, el conjunt andalús va aprofitar un gol d'Alberto Escassi a la mitja hora de joc i tampoc va patir excessivament per mantenir el resultat. És cert que el seu porter va haver d'aparèixer davant Bárcenas abans del descans i que el panameny no va escollir la millor opció a la represa. Com també que els de Francisco juguen a batzegades, s'ennueguen amb massa facilitat i la fluïdesa en el joc no és pas una companya habitual de viatge. Mentre s'espera que els lesionats vagin tornant, el camí sembla que es farà llarg. Hi haurà temps de tot. Bons i mals moments. Ahir va tornar a sortir creu i ja són tres les derrotes en sis partits a l'estadi; massa concessions per a un equip que tot i vendre que l'únic objectiu és la salvació està fet per intentar mirar un xic més amunt sense vendre, això sí, el discurs optimista i ambiciós de l'última temporada.

Per més bones intencions que s'hi posin, és tot un problema començar perdent els partits. Ja són quatre jornades consecutives que el rival de torn s'avança i això de remuntar no passa cada dia, sobretot pel Girona, que se sol ennuegar quan li toca capgirar resultats. Com han fet sense interrupcions el Las Palmas, Mallorca i Espanyol, s'hi sumava ahir el Màlaga. Un equip que semblava desubicat i sorprès d'entrada, superat per la sortida en tromba dels de Francisco, però que van renéixer quan a l'àrbitre assistent se li va espatllar el comunicador. Coses que passen, però tot compta. Els famosos petits detalls. La interrupció, que s'allargaria un parell de minuts, va frenar en sec la rauxa dels de casa, que van perdre pistonada, baixant un parell de marxes i veient-se superats per un rival que va anar fent fins posar-se per davant gràcies a un cop de cap d'Alberto Escassi a la sortida d'un córner. I això que d'entrada, la cosa prometia. Mamadou Sylla tornava a la titularitat i per agrair aquest gest va protagonitzar la primera acció perillosa, al primer minut. Va pispar-li la cartera a un rival i va enfilar cap a l'àrea. Per cames se'n va anar dels seus perseguidors i un cop ensumava la línia de fons, feia la passada de la mort perquè la defensa rebutgés en última instància. Seguint amb aquesta tònica, ben aviat era Samu Sáiz qui posava una pilota d'or a l'interior de la gran, on Pablo Moreno no va arribar per ben poc.

S'agradava el Girona, molt intens i directe de cara a barraca, buscant les bandes en tot moment i amb un mig del camp inèdit, on Monchu era acompanyat pel jove Ramon Terrats, qui vivia la seva segona titularitat i deixava detalls de qualitat. El problema és que la benzina es va acabar aviat. Massa, potser. Un cop l'assistent va solventar el seu problema i el joc es va reprendre, el protagonisme se l'enduria el Màlaga. Cada cop més segur al darrere, va anar avançant metres trepitjant àrea i buscant-li les pessigolles a la defensa, sobretot per les ales. Una internada per la dreta va acabar amb la pilota franca per a Rahmani, que es va fer un embolic a l'hora d'executar i no se'n va sortir. Un primer avís, que donava pas a algun xut des de la distància, fins que a còpia d'intentar-ho cauria el 0-1. Aquest cop, en un servei de cantonada. Des de l'esquerra va volar la pilota fins el cap d'Escassi, que la va dirigir allà on no va poder arribar Juan Carlos.


Tocava remuntar. Com s'havia fet a Cornellà, però no havia pogut ser davant el Mallorca (0-1), mentre que amb el Las Palmas la gesta es quedaria a mitges (1-1). Ràpid va reaccionar el conjunt de Francisco, que va tenir l'empat a les botes de Yoel Bárcenas. El panameny va fer un bon moviment sense pilota que el va captar el radar de Samu Sáiz, sempre alerta. El 10 va telegrafiar la passada i Bárcenas va enquadrar la porteria al seu angle de xut. Tot buscant l'escaire, va engaltar una pilotada per trobar l'espectacular resposta de Dani Barrio, que va frustrar l'1-1. Va ser l'única rematada entre pals del Girona, que evidenciava una setmana més que no només li costa generar perill, sinó que també encaixa amb massa facilitat.

Entra Yan Couto

Tot buscant un xic més de profunditat per banda dreta, Francisco va aprofitar el descans per arengar els seus homes i donar entrada a Yan Couto. S'asseia Jordi Calavera, amonestat. També movia fitxa el Màlaga, intercambiant cromos a l'eix: Lombán per Escassi, el golejador. Si la consigna era la de no donar peixet al rival sortint a mossegar, el missatge es va entendre a mitges. La posada en escena va ser semblant a la de l'inici, amb un Girona voluntariós. El que fallen són les idees. Costa triangular passades, trobar espais i generar-ne. I més si el rival, que està guanyant, s'ordena sense despentinar-se. Es necessita una mica de clarividència per generar perill i si Samu ho havia fet a la primera meitat trobant Bárcenas, es repetia l'escena al 51 amb Monchu, que també va telegrafiar la passada pel panameny. Sol, amb dos companys que pujaven pel costat, l'elecció segurament no va ser la més indicada. Hauria pogut passar i llavors ja hauria sigut qüestió de l'atzar, la punteria i la inspiració de Barrio. Però Bárcenas el que va fer és deixar-la al mig per la incursió de Sylla. La defensa va ser més ràpida i va frustrar l'intent.

Un cop de cap forçat de Monchu i un parell de rematades que no van trobar porteria van ser els altres arguments ofensius dels de Francisco, qui va esgotar només dos canvis més al llarg dels segosn 45 minuts, donant entrada a Pachón i Gumbau. Un bagatge massa pobre per un equip que juga a casa i va a remolc. No van ajudar-hi gens les constants interrupcions dels jugadors del Màlaga. Si no era Chavarría el que es quedava estès al terra era un company seu demanant les assistències per alguna rampa. La qüestió era deixar córrer el rellotge i confiar que el Girona morís sense solucionar el seu problema. Així va ser. Fins i tot hauria pogut arribar el 0-2, quan Luis Muñoz va endur-se un rebot i davant Juan Carlos va enviar un fort xut al travesser.

Aquest cop no va ser l'àrbitre. O la mala sort. Excuses que poden ser més o menys vàlides per explicar una o altra relliscada. L'equip està encara molt lluny de la seva teòrica millor versió. Aquella que encara no s'ha vist i que hauria d'arribar, com desitja Francisco, quan tota la plantilla estigui disponible. Ja s'han perdut tres partits a Montilivi. Tots pel mateix resultat: 0-1. Anit, la reacció no es va quedar ni a mitges. Fogonades de voluntat, però poc més. Tocarà seguir remant i confiant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit