Més que jugar bé, en futbol, el que compta és guanyar. Ho va recordar Francisco dimarts passat després de la grisa victòria contra el Mirandés (1-0) tot dient que ja hi hauria temps per millorar aquest aspecte. Ahir, a Albacete, els gironins van confirmar la progressió en el joc amb uns molt bons vint minuts, i, el més important de tot, van tornar a guanyar. Ho van fer en un partit molt treballat, que segurament haurien d´haver desencallat abans, i en què van saber patir quan l´Albacete va prémer l´accelerador de la mà de l´elèctric Álvaro Jimenéz. A la mitja hora final, ja amb la presència intimidatòria de Cristhian Stuani al camp, el Girona va veure com un autogol del central Kecojevic i una diana de Pablo Moreno certificaven una valuosíssima victòria al Carlos Belmonte. Tres punts més al sarró que confirmen el creixement de l´equip i permeten veure el futur amb uns altres ulls. Un futur que diu que la zona noble és un xic més a prop. És una realitat. Ni de bon tros n´hi ha per començar a fer volar coloms i parlar fites massa altes, però la realitat és que el Girona va sumant de tres en tres mentre encara no ha ofert la seva millor versió.

El Girona es plantava al Belmonte amb la intenció de donar continuïtat a la soferta victòria de dimarts passat contra el Mirandés (1-0). Tres punts d'or en un fluix partit que havien de servir d'impuls per a un Girona que comença a recuperar efectius. Ahir, Francisco va decantar-se per Bustos en punta d'atac i va reservar Cristhian Stuani a la banqueta.

L'argentí, precisament, va ser el primer d'avisar amb un xut llunyà i una bona jugada individual que es va estavellar a l'exterior de la xarxa. L'Albacete cedia descaradament la pilota al Girona, que estava obligat a mostrar-se més creatiu. Així seria durant els primers minuts en què els de Francisco ensenyaven una molt bona versió i a punt van estar d'avançar-se en un cop de cap tou de Sylla i una rematada dins l'àrea petita de Luna, incorporat a l'atac, amb la cama dreta que va desviar molt segur Tomeu Nadal. El lateral esquerre andalús estava fent molt de mal per la seva banda i, en una altra incorporació, la seva centrada no va trobar rematador. Abans del quart d'hora de joc, el Girona ja havia creat més ocasions i aproximacions que durant tot el partit contra el Mirandés. Això sí, sense punteria.

Veient la facilitat amb què arribava el Girona, l'Albacete va mirar d'estirar línies. Els manxecs van cercar Álvaro Jiménez per la banda dreta per intentar fer mal des d´allà. Això va fer que el Girona comencés a veure com la pilota sovintejava la seva àrea amb perill. Azamoum, dins l'àrea, va posar a prova Juan Carlos, que va atrapar bé la pilota i, al cap de pocs minuts, Carlos Isaac va rebre de Zozulia a la frontal de la petita i va enviar la pilota als núvols. El Girona s'havia ben salvat. Quedava clar que, per molta sensació de superioritat que s'hagués vist durant el primer quart d'hora de joc, el marcador reflectia encara el 0-0 i l'Albacete era capaç de fer mal en qualsevol acció. No s'hi valia a badar.

El pas endavant de l'Albacete havia atemorit una mica els gironins, que ja no arribaven a la zona de tres quarts local tan alegrement. De fet, els de Francisco ja no van tornar a trepitjar l'àrea durant tota la primera part i Bustos, molt actiu els primers minuts, va desaparèixer. Al quart d´hora de la represa, Francisco va fer entrar al camp Stuani en el lloc de Bustos. L´uruguaià podria haver obert el marcador si Sylla hagués estat més fi a l´hora de fer la passada de la mort. El Girona havia trobat en la banda da esquerra un filó on poder fer mal. Luna estava aprofitant que Carlos Isaac no és un lateral pur per entrar amb facilitat. Superat el quart d´hora de joc, una centrada de l´andalús va acabar amb la pilota al fons de la xarxa. No va ser Stuani, ni Sylla ni cap altre, sinó el defensa local Kecojevic l´encarregat d´introduir l´esfèrica a la seva pròpia porteria a una centrada de Luna. El Girona trobava el premi en una acció afortunada.

Els de Francisco havien fet el més difícil, que era obrir la llauna. Amb un quart d´hora mal comptat, tocava resistir i administrar l´avantatge. El travesser va escopir una paràbola meravellosa d´Álvaro Jiménez que va precedir el ruix final dels gironins. Els de Francisco necessitaven sentenciar per evitar qualsevol ensurt en els minuts finals. Sylla estaria a punt de fer-ho però va veure com Tomeu Nadal li desviava mínimament la rematada al pal i, en el rebot, va enviar-la als núvols.

El patiment s´acabaria a deu minuts del final quan Stuani va habilitar Bárcenas dins l´àrea i l´extrem panameny va centrar a l´interior de la petita, on Pablo Moreno només va haver d´empènyer la pilota al fons de la xarxa. El davanter andalús s´estrenava amb una diana que havia de suposar la tranquil·litat i confirmar que els tres punts se n´anaven cap a Girona. A diferència del dia de Saragossa, el Girona va treure l´ofici en els minuts finals i això, sumat a la depressió anímica de l´Albacete, va fer que no passés res més i el marcador ja no es mogués. De fet, encara s´hauria pogut ampliar l´avantatge si Bárcenas hagués afinat una centrada cap a Stuani, que va anar a parar a mans de Tomeu Nadal.