«Sembla que em vulgueu dur a un altre lloc», deia Francisco Rodríguez dijous al vespre després de la victòria contra la UD Logronyès quan se li preguntava en conferència de premsa si el Girona «ja havia arribat». Era el tercer consecutiu, tots tres amb porteria a zero i arribava gràcies als dos primers gols de Cristhian Stuani. Un guió perfecte cuit a base d'ingredients que s'han fet esperar, però que finalment comencen a donar gust i fer rutllar el Girona 2020-21. Ha costat. Hi ha hagut molts entrebancs pel mig. Bastons a les rodes en forma de moltes lesions, expulsions, baixes internacionals o positius per coronavirus que han alentit el creixement d'un equip que es va quedar a les portes de Primera Divisió l'agost passat. Després d'un començament de Lliga molt accidentat, el Girona sembla que aixeca el dit per dir: «Ja soc aquí». Resten encara un munt de jornades i més de mitja Lliga per endavant però la realitat és que amb el triomf contra el Logronyès, els de Francisco s'han posat al dia pel que fa a partits i s'han situat a tocar de les posicions de promoció. Dret a somiar? Segurament sí, sobretot l'afició que, ara sí, té motius per ser optimista. Ara bé, el tècnic no permetrà que entri la més mínima eufòria al vestidor.
Malgrat el discurs prudent de Francisco, la realitat és que el Girona, després de moltes batzegades en aquestes 17 jornades, sembla haver trobat la regularitat desitjada. Les tres victòries contra Mirandés (1-0), Albacete (0-2) i Logronyès (2-0) -que no s'aconseguien des de feia tres temporades- han impulsat l'equip a la part alta de la classificació i, de retruc, han donat l'estabilitat necessària per treballar amb calma. El millor moment de la temporada arriba quan l'equip ha recuperat un bon nombre d'efectius importants. És veritat que encara falten Juanpe, Aday i Valery, lesionats, però el retorn de Stuani és un plus inqualificable. No ja per la seva capacitat de decidir partits, com va demostrar contra dijous, sinó també per l'ascendència que té sobre els companys i per la capacitat d'intimidació cap als rivals. Sigui com sigui, els números canten i d'ençà del retorn de Stuani, el Girona ha sumat 9 punts de 9 possibles. L'uruguaià ha tornat amb fam de gols i d'ajudar l'equip.
Davant el Logronyès, a més a més, es va veure per primer cop el que pot ser també un altre factor important d'aquí a final de curs: la connexió amb Sylla. Els va costar, però després de molt buscar-se, al final l'uruguaià i el vallesà van connectar i van ensenyar que, junts, poden donar moltes alegries a l'afició. El pal va evitar el gol de Sylla a passada d'un Stuani que no perdonaria després de rebre una assistència del senegalès. Dues opcions de nivell per a l'atac d'un Girona que l'any passat depenia al 100% de l'uruguaià.
Per si no n'hi hagués prou, Francisco confia també anar acoblant a poc a poc Nahuel Bustos. A l'argentí li costa adaptar-se i massa sovint sembla angoixat amb el gol, però de qualitat i condicions n'hi sobren i hauria de ser un altre argument ofensiu més d'aquí a final de curs. En aquest sentit, una altra bona notícia per a Francisco és la diversificació del gol que està trobant l'equip enguany. El curs passat, Stuani acaparava tot el protagonisme ofensiu i fruit d'axiò van arribar els 31 gols (Lliga i play-off). A banda de l'uruguaià també van veure porteria Samu Sáiz, Gual, Brandon, Borja García, Aday, Granell, Gumbau i Soriano. Aquesta temporada, després de 17 partits, el Girona ja té els mateixos golejadors que el curs passat 9: Sylla, Stuani, Bernardo, Franquesa, Monchu, Sáiz, Bárcenas, Valery i Moreno.
No només a l'àrea rival el Girona ha guanyat potencial. La contundència també l'ha consolidat al darrere. Prova d'això és que les tres victòries consecutives s'han aconseguit sense encaixar cap gol. L'eix central Bernardo-Bueno s'ha consolidat i ha dotat de caràcter una rereguarda que, amb l'experiència de Luna i la fam salvatge de Calavera, s'ha convertit en la millor aliada per a un gran Juan Carlos. El porter viu segurament el millor moment des que va aterrar a Montilivi l'estiu del 2019 i ja fa dies que les seves actuacions serveixen, no només per no encaixar, sinó per donar punts. Contra el Mirandés va fer un recital i dijous també va aparèixer quan tocava. El de Marchamalo suma ja 7 porteries a zero aquest curs i ja ha superat les 5 que va aconseguir l'any passat en 21 partits.
Un seguit de factors positius que, barrejats amb les ganes i entrega que demostra l'equip en cada partit, conviden a creure en aquest Girona. De motius per ser optimistes n'hi ha, però també és una realitat que aquesta temporada hi ha grans transatlàntics amb pressupostos molt lluny de la resta a la categoria com Mallorca, Espanyol, Leganés i Almeria. De moment però, Francisco té molt clara una cosa. Només una: preparar el partit contra el Rayo de dilluns (19.00, Vamos).
