De ben segur que a Francisco no li devia fer gens de gràcia saber que es quedava sense Ramalho. Menys encara que no tindria substitut i que hauria d'encarar la segona volta amb només tres centrals. Les necessitats econòmiques del club i la voluntat del jugador han acabat deixant el tècnic amb un eix central de mínims pel que fa a efectius. Un risc altíssim sobretot tenint en compte que els centrals estan més exposats a sancions, a banda de lesions i possibles situacions que pugui provocar el coronavirus. A la porteria, Ortolá ha resolt els adéus de Muric i Suárez i, a més a més, com que ha signat fins el 2023, sembla una opció de futur. Francisco, que acaba contracte al juny, havia demanat reforçar la plantilla per aspirar al play-off però la situació econòmica del club ha fet que hagi estat tot al contrari, que s'hagi debilitat. Caldrà veure com encaixa aquests moviments el tècnic andalús i si assumeix les limitacions que tindrà d'efectius durant aquest segon tram de campionat.

Malgrat que va començar com a suplent de Muric, l'errada del kosovar contra el Fuenlabrada, unida a convocatòries internacionals i alguna lesió, va deixar via lliure perquè Juan Carlos recuperés la titularitat. El de Marchamalo, que va perdre el lloc a mitja temporada passada quan Martíva donar l'alternativa a Riesgo, ha respost a la perfecció des que va entrar a l'equip al tercer partit. Tant és així que les seves actuacions han servit per sumar punts, quelcom que feia temps que no es veia a Montilivi. Amb Ortolá tornarà a tenir competència per a la titularitat.

La cessió de Ramalho a l'Osasuna ha deixat Francisco amb només Santi Bueno, Bernardo Espinosa i Juanpe Ramírez com a centrals. A més a més, el canari tot just acaba de sortir d'una lesió que l'ha tingut apartat dels terrenys de joc tota la primera volta i encara no està per competir. Amb un ritme de competició tan alt i la càrrega de partits que acumulen tant Bueno com Bernardo és un risc elevadíssim deixar la plantilla amb només tres centrals. Es tracta, a més a més, d'una posició molt exposada a possibles expulsions i sancions, a més a més d'altres factors com lesions o possibles positius, que podrien deixar encara més sota mínims l'eix central. Quan hi hagi algun contratemps d'aquest tipus, Francisco haurà de mirar al filial, Arnau Martínez, Monjonell o fins i tot l'últim fitxatge Amoedo. L'altra alternativa seria inventar-se un central. Els candidats: Gumbau, que ja hi va jugar alguna vegada al Barça B, Calavera, Antonio Luna o fins i tot Ibra Kebé. És això o bé cercar algun jugador que hagi quedat a l'atur i que pugui venir per un cost mínim.

El creixement notable d'Ibra Kebé i l'aparició de Ramon Terrats han suposat dues alternatives més que vàlides per a Francisco la posició de migcentre. Kebé ja va començar la temporada totalment en dinàmica del primer equip i lluita per un lloc amb els titulars Gumbau, Monchu i Cristóforo. El club hi confia molt i el veu com un dels jugadors amb més futur i valor de la plantilla. La Copa del Rei va permetre descobrir Terrats. El jove barceloní ha tingut presència també a la Lliga i s'ha confirmat com una altra alternativa per a la posició.

Francisco va assegurar des de la pretemporada que volia jugar amb extrrems ràpids que poguessin anar a les esquenes dels defenses rivals. A l'estiu només va arribar Bárcenas (Oviedo) i ara no n'ha arribat cap més. El tècnic, doncs, té el panameny, Valery Fernández i Aday per actuar en una posició on també hi han jugat fins ara Samu Sáiz i Sylla.

A diferència de la temporada passada en què Stuani era l'únic davanter de l'equip, enguany l'uruguaià compta amb Sylla i Bustos com a competència. Tanmateix, aquesta temporada, a Stuani, ja recuperat, li costa retrobar-se amb el gol (2 en 9 partits). Sylla va començar molt fort a un nivell altíssim però s'ha encallat mentre que Bustos només ha marcat dos gols a la Copa a la Gimnástica Segoviana, un equip de Tercera. A la lliga, l'argentí encara no ha vist porteria.