«Les estadístiques estan per trencar-se» és un d'aquells tòpics que no pot faltar mai en una tertúlia futbolística. Si falla, mala peça al teler. Alhora, una veritat com un temple. Perquè aquest esport ni de bon tros és matemàtica pura i està obert a tota mena de probabilitat, per més impossible que sembli. Fins fa quatre dies mal comptats, no hi havia manera que el Girona se'n sortís contra l'Almeria. Derrotes i més derrotes, amb algun empat com a excepció. Però de victòries, ni rastre. Un botxí en tota regla. De desfetes, alguna de dolorosa amb un ascens a Primera en joc. Però coses del futbol. La dinàmica s'ha girat com un mitjó i ara el vent bufa a favor dels de Montilivi. Bons precedents recents per rebre l'Almeria demà a l'estadi. Un dels candidats a pujar, i un bon test per calibrar les opcions dels de Francisco camí d'un play-off que tot i no ser a l'abast, ni de bon tros encara és impossible.

Girona i Almeria s'han enfrontat fins a 15 vegades i la dinàmica es semblava repetir durant les 11 primeres. D'aquestes, només quatre empats pels catalans i gràcies. La resta, tot desfetes. La més dura, la doble patacada del 2013, amb un 0-1 a casa i un 3-0 al Juegos Mediterráneos que deixava l'equip llavors entrenat per Rubi sense poder pujar a la Primera Divisió. Però n'hi havia també de recents, perquè la passada temporada, la plantilla més cara de tota la Segona Divisió queia en el mateix escenari per un clar 3-1 encenent totes les alarmes quan només s'havien jugat sis partits. Des de l'aterratge de Francisco que tot ha canviat. Amb ell al timó de la nau ja no s'ha comptabilitzat cap desfeta més. Quatre partits i una inèrcia positiva: tres victòries (un doble 1-0 a la Lliga i també a la promoció per pujar) i un 1-2 al Juegos Mediterráneos. L'altre precedent, l'heroic 0-0 de la primera volta, amb només vuit jugadors a la gespa.

Una màquina de fer gols

El que importa, però, és el present, i l'actual Almeria, entre el munt de virtuts que ofereix, és la seva capacitat per veure porteria. És l'equip més golejador de la categoria. En duu 42 (pels 23 dels gironins) i 13 d'ells són obra de Sadiq, el tercer màxim anotador de la Lliga.