No ha de ser fàcil per a un noi de 18 anys passar del Brasil a un altre continent i una manera de viure i de futbol ben diferents.

Quan vaig arribar a Girona va ser un xic difícil d'adaptar-me. Vaig trigar una mica però considero que és normal. L'important és que ja ha passat i ara puc jugar.

Viu sol a Girona?

Quan vaig arribar, sí. Vaig estar tres setmanes sol a l'hotel. Després els meus pares i la meva germana han vingut a viure amb mi i la meva xicota ve de tant en tant.

Va trigar 12 partits a debutar. Per què li va costar tant?

En part per culpa de la covid. Quan acabava contracte amb el Curitiba vaig estar molt de temps a casa sense entrenar. No feia feina de camp i a més a més estava en quarantena. Vaig perdre molt de múscul i físicament estava malament quan vaig arribar. Va ser un procés una mica lent d'adaptació. Ara estic millorant i estic bé físicament. Quasi al 100%, encara no. Estic content perquè puc ajudar l'equip.

Diu que encara no està al 100%. Així no s'ha vist la seva millor versió encara?

Puc dir que soc al 90% perquè sempre tinc molèsties a l'adductor. És per culpa de la quarantena perquè mai n'havia tingut. Cada partit acabo amb molèsties però recupero bé i jugo. Cada partit intento millorar.

Francisco va dir que havia guanyat massa muscular. Se sent més bé, més fort?

Ho noto també quan em miro al mirall. Treballo fort al gimnàs i he millorat molt. També la part superior del cos. Tothom m'ajuda al club. Estic molt agraït. Es nota. Als primers partits estava una mica fluix al camp però ara es nota que estic més fort.

Encadena vuit titularitats a un altíssim nivell. Se'l veu gaudir jugant fins i tot.

És el millor moment aquí. El míster m'ha donat molta confiança per jugar i arribar a l'atac. També he milllorat en defensa, on estic més segur. Gràcies a tothom de mica en mica es veu la meva millor versió.

A més a més, la seva irrupció a l'equip ha concidit amb el millor moment del Girona. Casualitat o en té part de culpa?

Som en un moment de temporada on sumem punts. El míster ha canviat el sistema amb carrilers i això em pot haver ajudat perquè em permet arribar més a dalt. Pot ser una coincidència, no ho sé, però l'important és que l'equip sumi punts.

Li agrada més atacar que defensar, oi?

Sempre es diu que un lateral ha de pensar primer a defensar i després a atacar. Ara bé, com tothom pot veure, em sembla que soc més bo en atac que en defensa i per això treballo més els conceptes defensius. Els tècnics m'estan ajudant molt en aquest sentit. En atac, m'agrada driblar i fer uns contra uns, com sempre havia fet a Brasil.

Amb qui treballa els aspectes defensius?

Amb tothom del cos tècnic. El míster, Jaime Ramos, però sobretot amb Jose Ortega (era lateral dret a la seva etapa a l'Almeria i Albacete).

Com ha estat la seva adaptació al vestidor?

Soc company de tots i em porto bé amb tothom. Els més pròxims són Monchu i Pablo Moreno, que sempre són al meu costat i xerrem de tot. Quan no jugava gens, estava una mica fotut i trist. Ningú en parla mai dels moments baixos dels futbolistes, en què el cap ho passa malament. Tots els companys em van ajudar.

Tenir companys de la seva edat com Monchu, Moreno, Kebé, Terrats, Arnau... ajuda?

Sí. Fem moltes bromes amb tots els nanos. Quan vaig arribar no parlava gens de castellà i em costava. Mai l'havia estudiat. L'he anat aprenent. Ara el parlo bé i els estic molt agraït a tots.

Com l'anomenen al vestidor?

(Riu). Una mica de tot: Yan, Coutinho, Couto, Yanzinho...

Queden 7 partits i el play-off és a 4 punts. És optimista?

Sí. Hem de pensar amb el play-off. És el nostre objectiu. Mai hi havíem estat tan a prop. Estem bé i sumant punts. És el nostre millor moment. És hora de demostrar que som el Girona. Tenim partits difícils però cal sumar de tres en tres.

Pot ser bo venir de baix i no tenir la pressió que potser tenen els que han estat tot l'any en zona de play-off?

No tenim res a perdre-hi. Hem estat fora del play-off molts mesos. L'important és a final de lLliga ser-hi. No importa estar tot l'any fora dels sis primers llocs; el que compta és al final.

Ha somiat com acaba aquesta temporada?

Quan dormo penso que som a Primera. A La Vinya veig fotos de l'ascens i de les festes de celebració. Són molt boniques i sempre les miro. Somiem repetir-ho i celebrar-ho amb tot Girona.

Amb la gran temporada que està fent, sent realistes, és dificil que pugui continuar al Girona l'any que ve?

És un tema del qual en cara no n'hem parlat ni amb l'agent ni amb el Girona. No sé què passarà. Estic centrat en el Girona però, és clar, jo soc del City. Esperarem que acabi el curs i en parlarem.

Va refusar ofertes del Bayern i del Barça per fitxar pel Manchester City. Sabia que l'enviarien cedit al Girona?

No ho sabia, no. La veritat és que gairebé fitxo pel Barça. Em pensava que seria més fàcil per ser brasiler venir a Barcelona però al final vaig canviar d'idea i me'n vaig anar al City per estar amb Pep Guardiola, el millor entrenador del món. A més a més, tenia l'oportunitat de fer la pretemporada amb ells. Al final no vaig poder per culpa de la covid però ara podria fer-la. Ja es veurà si puc o no. És un somni jugar al City i estaria molt content.

Per què va decidir fitxar pel City i no pel Barça?

Va ser una cosa de pocs dies. El City em va trucar i em va oferir un altre contracte amb la possibilitat de poder entrenar amb Guardiola. Em tenien espiat del Mundial sub-17. El Barça és un gran equip, és clar i per a un brasiler és un somni poder jugar a quasevol gran equip d'Europa. Considero que vaig fer la millor tria perquè el City està creixent i millorant cada any i es torna un dels millors clubs del món. Va ser una gran oportunitat. Que m'entrenés Guardiola seria un somni.

Coneixia el Girona abans?

Sí, sí. És clar! El Girona és famós al Brasil per haver jugat a Primera. Sempre mirava partits de la Lliga i la Premier. Havia vist els partits del Girona contra el Barça i el Madrid i també el coneixia dels videojocs.

Va parlar amb Douglas Luiz abans de venir?

No el conec personalment. És una mica més gran que jo. Sé que va passar per aquí, va ajudar el Girona i va créixer molt. Espero fer-ho igual, sortir bé o per què no, quedar-me aquí i jugar a Primera. Seria perfecte, perquè estic adaptat als companys i a tot. Seria espectacular jugar a Primera.

Està en contacte amb vostè la gent del City? El segueixen?

M'han ajudat molt des que vaig arribar aquí. En Cadú (un treballador del City) sempre va ser al meu costat des del primer dia. També m'han ajudat a fer treballs extres, físic i de psicologia. El club sempre ha estat al meu costat.

Amb qui s'emmirallava quan era petit?

Sempre Dani Alves, un gran jugador del Barça. Un altre que m'agrada era Cicinho, ex del Madrid i Sevilla. M'hi fixava perquè era molt ràpid i ofensiu. També m'agrada molt Marcelo. El Brasil té molts bons laterals i sempre m'hi fixo per millorar.

Jorginho va ser el seu entrenador a Coritiba. Què li va ensenyar tot un campió del món del 1994?

Sí! Va ser campió al 94 i va jugar al Bayern. Quan vaig pujar al primer equip faltavan 15 partits. Durant aquell temps vaig anar al Mundial sub17 i només vaig poder-hi estar 3 mesos amb ell. Em parlava molt em deia que si treballava podia arribar a ser un gran jugador. Fa poc, vaig compartir una entrevista amb ell en una tele brasilera i va ser un moment especial per a mi.

A part de fixar-se en Alves, qui era el seu ídol de més jove?

Cristiano Ronaldo. Sempre mirava el Manchester United i després el Madrid. Pels driblings que feia, xutava bé i perquè era extrem. Encara ara és el meu màxim ídol.

Què mengen vostès els brasilers perquè sempre surtin jugadors tan bons?

Naixem així. Jo des dels 2 o 3 anys que ja xutava la pilota. Tots els nes volen jugar. Hi ha molta gent a Brasil i com que hi ha tants jugadors bons, hi ha molta competitivitat. Tots volen ser millors que els altres i per això milloren tant. A Itàlia, Anglaterra o Espanya no hi ha tanta població per competir. Segurament al Brasil hi ha jugadors més bons que Neymar però no arriben per diferents circumstàncies.

Té alguna cita internacional abans de final de temporada?

Al febrer es va cancel·lar el Sud-americà sub-20. No sabem quan serà. Estic esperant la convocatòria. És clar, un orgull per mi i sempre hi vull anar. No sabem quan serà per culpa de la covid. Podria ser abans del juny però no ho sé perquè la situació al continent amb la pandèmia és molt difícil.

Que el truqui Tite per a l'absoluta és massa aviat?

La selecció viu ara una època de renovació. De laterals drets consolidats a Europa només hi ha Danilo (PSG). Llavors n'hi ha de més joves com Emerson Royal (Betis) o Dodó (Xakhtar). He de millorar per arribar-hi. Hi somio perquè és el que més vull.