Els famosos «petits detalls» haurien d’ocupar les primeres pàgines de qualsevol llibre de tòpics del futbol, que tindria sense cap mena de dubte el «partit a partit» com a títol principal. El cas és que aquests «detalls» no només existeixen, sinó que tenen una incidència directa en aquest esport. Qualsevol partit o classificació es decideix al cap i a la fi no només per si la pilota acaba o no entrant a la porteria de torn. Els ascensos, ja sigui per la via ràpida o pagant el peatge de la promoció, poden caure cap a un costat o l’altre per un gol, un pal, una falta o una relliscada. Va així la cosa. Tot suma i té rellevància. Es multiplica tot això ara que la temporada encara la recta final. El tram decisiu, on les necessitats i les urgències van de la mà. Apareix aquí la importància del goal-average. El que ara mateix és tot un maldecap a Girona. No semblava que hagués d’importar massa setmanes enrere, quan parlar del play-off era arriscar-se a ser vist com un boig. Ara, l’opció de lluitar per pujar és ben real i tot suma. Acabar o no la competició regular entre els sis primers classificats es decidirà ben aviat i és aquí on aquests «petits detalls» hi tindran molt a dir.

Ara mateix el Girona és sisè i té tres punts de marge respecte al setè, el Rayo Vallecano. Està empatat amb l’Sporting, cinquè, i té el quart, el Leganés, només dos punts per sobre. Diferències mínimes que no ho són tant, tenint en compte que amb la majoria d’aquests equips l’average està perdut. Mala peça al teler si el que es vol és acabar com més amunt millor. O fins i tot afiançant la sisena plaça i no deixant que s’escapi, ara que és a l’abast. Comptant des del líder, l’Espanyol, fins al Rayo que és setè, aquesta particular batalla el Girona la té perduda amb gairebé tothom. El curiós del cas és que amb l’únic rival que té l’average a favor és amb l’Espanyol, conjunt que dissabte passat segellava de manera matemàtica el seu ascens a Primera i que és ja inaccessible perquè es troba a un món de distància.

Amb la resta ha sortit creu. El Mallorca és segon i està a onze punts. Tampoc s’atraparà perquè és gairebé impossible, però en cas que tots dos equips empatessin a punts, el conjunt balear aniria sempre per davant. Va guanyar a Palma (1-0) i també a Montilivi (0-1). El vent tampoc bufa a favor si el rival a comparar és l’Almeria de Rubi, tercer a la taula i, en aquest cas, més a prop a la classificació. Té 66 punts, cinc més que els gironins. L’average, però, és pels andalusos. El 0-0 heroic al Juegos Mediterráneos no es va poder fer bo a l’estadi per culpa d’un polèmic gol de Sadiq (0-1). Tres quarts del mateix passa amb el Leganés, quart amb 63. I això que el Girona va guanyar a Butarque (0-1) a la tercera jornada, però els madrilenys s’acabarien imposant a Montilivi (0-2) el dia que Kevin Bua va decidir fer un doblet. A la festa s’hi suma el Rayo, que també hi sortiria guanyant per l’empat a l’estadi (0-0) i el resultat de fa un mes a Vallecas (2-1).

Sembla difícil que es pugui capgirar la diferència amb l’Sporting. Al Molinón, derrota per 2-0 i dilluns un i altre equip es tornaran a veure les cares. En cas d’aconseguir el mateix resultat, però aquest cop favorable al Girona, un hipotètic desempat el decidirà la diferència dels gols general. Ara, els de Francisco tenen un +8 (43 a favor i 35 en contra). La dels asturians és lleugerament superior: +11 (36 marcats i 26 rebuts).