Un 1-2 a Vallecas és un resultat boníssim tenint en compte el que va passar, sobretot, durant la primera mitja hora de joc. El Girona ha tornat a casa amb un botí ben positiu després de patir el que no està escrit davant un rival que el va lligar de mans i peus al llarg d’un grapat de minuts. El gol matiner d’Isi Palazón no va tenir continuïtat perquè el porter Juan Carlos va tornar a fer-ne de les seves, la defensa va aconseguir tancar amb clau i la punteria dels atacants del Rayo no va ser la de les grans ocasions. Després, amb permís de la polèmica i del criteri arbitral, arribaria una remuntada per a l’esperança, que ho deixa tot de cara per a la tornada d’aquest diumenge a l’estadi. Però res està fet, ni de bon tros, i com recordava Francisco Rodríguez a la sala de premsa «l’eliminatòria encara està oberta». Tot pot passar durant 90 minuts. O 120, si el destí vol posar-hi encara una mica més de suspens i l’eliminatòria s’acaba resolent a la pròrroga. De marcadors i possibilitats n’hi ha a cabassos, pero les línies que han traçat un i altre equip poden servir per imaginar cap a on pot anar la cosa. La part positiva és que el Girona, tot i que durant els primers mesos de la competició no se’n va acabar de sortir gaire a l’estadi, mai ha caigut a casa per un marcador massa ampli. Just el que el condemnaria a quedar-se sense l’ascens. Perquè diumenge, guanyant ho té fet. També amb un empat, vingui o no acompanyat de gols. Fins i tot perdent, si és per 0-1 o per 1-2, en aquest últim cas aguantant els mateixos dígits a l’electrònic després de la mitja hora de rigor del temps extra. Tenint en compte aquestes condicions, només un dels 22 resultats que aquesta temporada ha arreplegat a Montilivi ho engegaria tot a dida.

Des de l’octubre fins ara, l’equip de Francisco ha jugat 22 partits de Lliga, ja sigui en la competició regular o comptant el play-off, a casa. N’ha arribat a perdre cinc, però l’última derrota data de principis de març, ara fa una mica més de tres mesos. Des de llavors, la inèrcia és ben positiva perquè a l’estadi ha cedit només un empat i ha arreplegat fins a set victòries seguides. De tots aquests partits, només n’hi ha un que, de repetir-se diumenge, el deixaria sense el premi gros. És el 0-2 contra el Leganés dels primers compassos de la segona volta. Un partit esquitxat també per la polèmica, perquè a Santi Bueno li van anul·lar un gol amb empat (0-0) en el marcador després d’un parèntesi de cinc minuts amb el VAR de protagonisme. Es va assenyalar un fora de joc més que rigorós. Els altres 21 marcadors ja li anirien bé al Girona. Perquè tot i haver patit alguna derrota més a Montilivi, totes han sigut per 0-1, cosa que no li serviria al Rayo per culminar la remuntada.

Una mica més al seu favor té l’equip d’Andoni Iraola els seus resultats lluny de Vallecas. L’1-2 de fa un parell de dies el deixa contra les cordes i l’obliga a protagonitzar una autèntica gesta, però aquesta temporada, en els 22 desplaçaments que ha realitzat a la Lliga i també comptant la tornada de les semifinals de la promoció, hi ha alguns resultats que li servirien per capgirar la tònica i fer seu l’ascens. Hi ha quatre marcadors que ja li valdrien: 0-2 a Miranda, 2-3 a Cornellà, 0-3 a Alcorcón i 0-2 a Castalia. I n’hi ha tres més, l’1-2 als camps del Saragossa, Fuenlabrada i Leganés, que portaria el partit a la pròrroga.

Una ratxa de fins a set victòries seguides a Montilivi

Queda encara un partit sencer, amb o sense pròrroga, per saber quin equip acompanyarà l'Espanyol i el Mallorca a la Primera Divisió. Se li ha posat de cara al Girona, que afrontarà la tornada amb un valuós 1-2 al seu favor i avalat també per la seva excel·lent trajectòria a Montilivi, on a la segona volta ha millorat i de quina manera els irregulars números del primer tram de calendari. A dia d'avui, l'equip de Francisco encadena fins a set victòries consecutives a l'estadi i vuit partits sense perdre-hi: Lugo (1-1), Albacete (2-1), Ponferradina (3-1), Saragossa (3-0), Tenerife (1-0), Sporting (1-0), Alcorcón (1-0) i Almeria (3-0).