És ben cert que el Girona de Francisco Rodríguez, el de la passada temporada, semblava tocar fons a Las Palmas, el passat mes de març. Perdia al descans i el futur de l’entrenador andalús penjava d’un fil. Alguna cosa va canviar en aquell vestidor. Es va reaccionar a la segona meitat, amb l’ajuda o no de la fortuna, però aquell equip que no se n’acabava de sortir va ser capaç d’enllaçar una dinàmica de resultats tan positiva que pocs mesos més tard acabaria classificant-se pel play-off quedant-se això sí una vegada més a les portes de l’ascens. Potser aquell dia, al Gran Canaria, es va passar del negre al blanc però el punt d’inflexió havia arribat unes setmanes enrere a Anduva. Allà s’hi plantaven els gironins després de tres derrotes consecutives, amb una sequera de cara a porteria preocupant. Tampoc es va guanyar al camp del Mirandés, però la reacció i el 3-3 final va fer pensar que alguna cosa havia canviat. Així va ser, perquè des d’aquell 13 de febrer fins que es va acabar la Lliga, l’equip va disputar 21 partits més, només en va perdre tres i va ser capaç de guanyar-ne fins a 13, set d’ells de manera consecutiva. Això ha quedat enrere, Francisco ja no hi és i part d’aquella plantilla també ha fet les maletes per buscar-se la vida en un altre indret. Però si fa no fa, el Girona torna a Miranda buscant una reacció com la que va trobar temps enrere. També ha perdut tres partits seguits, com llavors. Tampoc l’acompanya el gol. Certs paral·lelismes, tot esperant que es repeteixi el punt i a part que serveixi per mirar cap amunt d’una vegada per totes.

Stuani viatja

Aquell dia de febrer el gran protagonista va ser Cristhian Stuani. Sense la transcendència que se li suposa fins aleshores i amb uns números lluny dels habituals, va ser l’artífex de la remuntada. Amb un 3-1 en contra, va fer dos gols en els últims deu minuts de partit per certificar l’empat. Des d’aquell dia, la versió de l’uruguaià va ser una altra i la seva incidència en el joc i en els resultats, també. Se’l torna a esperar amb ganes i se’l necessita, però no acaba d’estar fi l’atacant. Les molèsties físiques l’acompanyen des de fa setmanes i si no és un all, és una ceba. Com li passa a l’equip. Ha acabat viatjant, tot i que tenia l’etiqueta de dubte penjada del coll. El que no està clar és que aquesta nit (21 hores, Movistar LaLiga) pugui jugar d’entrada. Si no ho fa, no té massa més recursos Míchel Sánchez. Nahuel Bustos tindria una altra oportunitat, l’enèsima, per intentar demostrar que disposa dels ingredients necessaris per ser un futbolista diferencial. De moment, un parell de gols i poc més.

Dinàmica negativa

És una veritable muntanya russa aquest Girona. Una primera part acceptable contra l’Almeria va donar pas a un partit inacceptable a Lugo, per tornar a engrescar la gent l’altre dia amb l’Osca. El que passa és que en totes tres jornades es va perdre. I aquí, el que veritablement importa, és sumar. No s’està fent i de 30 punts, se’n tenen només 8. Els pitjors registres de l’última dècada han col·locat l’equip en posicions de descens i no se’n podrà escapar si no reacciona d’una vegada per totes. Alguna cosa ha de canviar, perquè el que s’ha fet fins ara no ha servit. L’intent més recent, el de recuperar la defensa de tres centrals i dos carrilers. Fa tota la pinta que a Anduva es repetirà l’aposta. Si és així i tenint en compte que d’efectius no en té gaires, Míchel posarà Santi Bueno, Bernardo i Juanpe a l’eix per segona setmana consecutiva. Jairo repetirà a l’esquerra. Juncà ja s’entrena, però no està al cent per cent i seria massa perillós fer-lo reaparèixer, pel que quedava fora de la llista i el seu retorn s’ajorna. El de Riumors, depenent de quina sigui la seva evolució, podria tornar el proper dilluns. A la banda dreta, dues peces per escollir: Arnau o Calavera.

Terrats i Pol Lozano, dos dels jugadors que poden fer de pivots, estan encara lesionats i són baixa. Es redueixen les possibilitats al mig del camp. I a dalt, tot dependrà de quin és l’estat de Cristhian Stuani. Borja, Samu i Baena van jugar d’inici amb l’Osca. També Aleix. Està per veure si contra el Mirandés, algun d’ells descansarà i saltarà Kébé d’inici, tot buscant més equilibri. Si un dels objectius és revifar, l’altra gran assignatura pendent del Girona la té lluny de Montilivi. És un visitant inofensiu. En quatre sortides només ha sumat un punt a fora (l’empat a Oviedo) i ha marcat un únic gol, al Toralín. No visita ni de bon tros el millor local, perquè el Mirandés fa tres partits que guanya al seu estadi, encara que els de Lolo Escobar disposen d’un munt d’arguments per convertir-se en un rival a tenir en compte. Allà hi juga l’empordanès Roger Brugué, cedit pel Llevant i qui ha participat en les deu jornades disputades fins ara. Això sí, sense guanyar-se un lloc encara com a titular. No hi serà el lateral esquerre Imanol Garcia de Albéniz, que es va fer mal unes setmanes enrere i continua de baixa, entrenant-se al marge dels seus companys. Sí que estarà disponible l’italià Riccardo Capellini, malalt la passada jornada i sense poder enfrontar-se a l’Eivissa. Ja recuperat, ha entrat en una convocatòria de 20 jugadors.