A raó de vint-i-un la primera temporada i dinou en la segona, Cristhian Stuani va fer quaranta gols en les dues campanyes de l’equip a Primera Divisió. Tornats a Segona, l’uruguaià va explotar i va marcar trenta-un gols; mentre que l’any passat, en el seu curs més «fluix», va fer-ne deu. Enguany, amb el triplet d’ahir ja en porta set. Total vuitanta vuit.
No cal ser massa espavilat per intuir que el davanter ja deu tenir marcada la fita dels cent gols per l’actual temporada, cosa que complirà si en marca dotze més, fet que no sembla massa complicat tenint en compte que queden, com a mínim, vint-i-vuit partits per jugar-se. L’objectiu és més que possible i queda clar que si l’aconsegueix, que voldria dir fer un mínim de dinou gols, l’equip també pot tenir molt a prop objectius ambiciosos a nivell col·lectiu.
De moment, ahir l’uruguaià va solventar el partit en onze minuts màgics i tres rematades de cap pràcticament calcades. Amb això en va fer prou perquè l’equip es quedés amb els tres punts, de la mateixa manera que fa dues jornades va salvar-ne un contra el Saragossa en el minut 86 i que a Fuenlabrada va sumar-ne tres amb el gol al 96. Vaja, que ell sol ha fet els set darrers punts de l’equip, de la mateixa manera que fa cinc dies li va salvar el coll a Samu i que ahir va fer que ningú es recordes de les moltes baixes que tenia l’equip.
Però si ahir va haver-hi algú feliç al final del partit, aquest va ser el tècnic del Tenerife Luis Miguel Ramis, en veure com Stuani veia una targeta groga que l’impedirà jugar dilluns contra el seu equip. De mirar el partit i pensar com aturar un jugador únic, a saber que dilluns no hi haurà ni l’uruguaià, ni Borja, ni Samu, ni Darío... però sí un equip que ha agafat el to a la Lliga i que ara mateix ja és equidistant entre el dalt i el baix de la classificació i que ha de decidir cap a on tira. Les sensacions són que cap a dalt, però dilluns, sense Stuani, caldrà ratificar-ho.
