«És un dia feliç i especial per mi, perquè no sempre es fan tres gols. Estic content pels gols però encara més per l’actuació de l’equip i dels companys». Aquestes paraules de Cristhian Stuani podrien ser perfectament de dijous passat al vespre, però no ho són. Corresponen al setembre del 2007 quan, amb la samarreta de Danubio i amb tot just 19 anys, va signar el primer hat-trick de la seva carrera contra River Plate de Montevideo. Un discurs ple d’humilitat d’un xicot que feia els primers passos al futbol professional i que ara, 14 anys després, ja a Europa amb la samarreta del Girona, va repetir dijous amb paraules diferents després dels tres gols contra l’Alcorcón. Ja pot jugar a mig gas, arrossegar molèsties físiques o tenir febre, que sempre hi és. Passen els anys i Stuani continua amb Montilivi rendit als seus peus a base de caràcter, implicació, entrega i, sobretot, gols, ple de gols. Han estat moltes les alegries que ha donat el davanter uruguaià des que el 19 d’agost del 2017 va marcar el seu primer gol amb el Girona a Oblak en el recordat partit contra l’Atlètic de Madrid. Des de llavors, el Matador de Tala ha estat fidel a la seva cita amb el gol fins a arribar als 89. Amb la dreta, amb l’esquerra, de cap, de tisora, de penal, com sigui... Dijous al vespre, contra l’Alcorcón en va fer tres de cap per desencallar un partit que es podria haver complicat i molt. Tres cops de cap rematant tres centrades per la dreta i que per un floc de cabells no en van ser quatre si hagués arribat a l’acció que Dani Jiménez va salvar a Valery només començar la represa. Stuani no està bé físicament per ser titular però es coneix i Míchel sap gestionar els minuts que li dóna. Contra el Tenerife no hi serà per sanció i de ben segur que el descans del guerrer li bé anirà per tornar a posar a punt l’escopeta amb vista al partit contra el Cartagena de la següent jornada. Mentrestant, ell va fent, i com aquell qui no vol la cosa, ja és pitxitxi de Segona A i a més a més, se situa a tocar del podium de màxims golejadors històrics del Girona. Només el superen per Arcadi Camps, Martín Abad i Balbí Clara.

Stuani continua esparracant rècords i ampliant els seus registres particulars. El hat-trick de dijous va ser el tercer des que és a Montilivi. Els altres dos havien estat contra el Rayo a Primera (2017-18) i el Lugo a Segona A (2019-20). No és habitual veure Stuani fer gols de tres en tres. El que sí que ho és i molt és que els marqui de dos en dos. En aquest sentit, l’uruguaià acumula 13 doblets amb el Girona des que l’estiu del 2017 va fer el primer contra l’Atlètic de Madrid. Una de les grans especialitats d’Stuani són els llançaments des dels 11 metres. Amb el Girona ha mostrat una fiabilitat del 96% des que va arribar. De fet, dels 26 penals que ha xutat, 25 han acabat en gol. L’únic que ha fallat l’uruguaià va ser contra l’Alcorcón el curs 2019-20, en què va estavellar la pilota al travesser ja en el temps l’afegit (0-0).

Els seus registres estratosfèrics ja fa temps que li han permès tenir un lloc d’honor al llibre d’història del Girona. Tanmateix, a mesura que augmenta el compte golejador va escalant llocs al rànquing de golejadors històrics del club. En aquest sentit, fa temps que va superar Llorenç Riera (64), Vicenç Coma (67), Pedro Medina (71), Espelt (74) i Javi Morata (77). Enguany ha superat Josep Viñas (86) i ja només té per davant Clara, Abad (102) i Camps (105) que superen el centenar de gols. Hi arribarà Stuani? Amb contracte fins el 2026, l’únic dubte és saber quan.