Amb l’allau de baixes que arrossega l’equip, la Copa fa més nosa que servei i, segurament, no hauria passat ben res si el Girona hagués quedat eliminat ahir a Puertollano. Perquè això passés però, calia trobar força més oposició de la que va presentar el Calvo Sotelo. Els manxecs van tenir un parell de fogarades i fins i tot van aconseguir igualar el gol inicial de Samu Sáiz de penal. A partir d’aquí i sense brillar, el Girona va fer valer la superioritat tècnica per anar desequilibrant el partit i acabar golejant a plaer. Els gols de Monjonell, encara a la primera part i d’Artero, només començar la represa, van liquidar el Calvo Sotelo que, a partir de l’1-3 va ser un ninot a les mans dels gironins. Dawda, amb un golarro, i Aleix Garcia van tancar la festa. Míchel va acabar content amb la feina feta i els nanos que van tenir minuts, encara més.

Ho havia anunciat Míchel i així. Les limitacions de jugadors van obligar el tècnic a sortir d’entrada amb quatre jugadors del filial a l’onze titular. Els escollits van ser Monjonell, que va formar parella a l’eix central amb Juanpe, Sala i Artero al mig del camp i el banyolí Dawda en punta d’atac. Després de contenir la rauxa inicial dels locals, el Girona segurament es pensava que tindria un partit plàcid. Un penal clar de Dani Martín a Dawda va permetre Samu Sáiz avançar els de Míchel que amb el 0-1 confiaven haver minat la moral del Calvo Sotelo. Tanmateix, no seria així. Només tres minuts després del 0-1, els manxecs van respondre amb una jugada que va començar per la dreta i que, sense que cap del jugador del Girona la tallés, va acabar a l’esquerrà perquè Ribalta centrés i Abraham només l’hagués d’empènyer al fons de la xarxa.

Tocava tornar a començar. L’empat havia envalentit el Calvo Sotelo, que es veia amb confiança per cercar el segon i fer encara més mal. Els gironins no estaven fins. El gol havia arribat en una acció aïllada de Dawda però, ni Samu Sáiz entrava en joc ni Kebé ni Artero arribaven gaire des de la segona línia. L’equip no tenia continuïtat en el joc i Ortolà ja havia hagut d’intervenir encertadament un parell de cops, sobretot en una rematada clara de Juanfri. Tot i això, el Girona va treure petroli d’un servei des de la cantonada que Monjonell de cap, va rematar a gol. Amb la llei del mínim esforç, el Girona tornava a avançar-se.

Dawda l’única referència en atac, demostrava ser capaç de guanyar l’esquena per velocitat als seus marcadors, però no li arribaven pilotes i es feia un tip de córrer sense connectar gaire amb la pilota. El gol de Monjonell, això sí, havia donat certa tranquil·litat als gironins, que van arribar a la mitja part amb l’avantatge al marcador. El Girona tenia el partit on volia i per davant quaranta-cinc minuts per estacar-lo i acabar de fer la feina. La consigna a la represa era clara, frenar l’ímpetu inicial local i mirar de tancar el partit com més aviat millor. Dit i fet. En pràcticament la primera jugada de la segona part, Calavera va servir un caramel dins l’àrea a la qual Dawda no hi va arribar però sí Artero, entrant des del darrere, que, amb l’esquerra, va endreçar la pilota al fons de la porteria de Simón.

L’1-3 havia de suposar un escull insuperable pel Calvo Sotelo i un bàlsam per als gironins. Tanmateix, amb més de mitja hora per davant el partit continuava obert. Abraham feia mal per la banda de Calavera i va fer estirar Ortolá, molt segur. Res. Els manxecs començaven a notar-se cansats físicament i, sobretot, tocats moralment. El gol d’Artero només començar la represa els havia fet molt de mal. A partir d’aquí, el partit es convertiria en un passeig pels de Míchel. Dawda deixaria el seu segell personal després de rebre de Samu Sáiz, guanyar per cames dels defenses i superar Ximo Ballester amb una plàstica vaselina.

Amb el Calvo Sotelo entregat i llançat inconscientment a l’atac cercant qui sap què, el Girona s’havia deixat anar. En un altre contracop, Ximo Ballester va escopir el primer xut de Baena però no va poder-hi fer res en el d’Aleix Garcia, que va aprofitar el rebuig per arrodonir el marcador amb el cinquè de la nit. La mitja dotzena no va arribar perquè Baena no va tenir el dia.