Dilluns passat en Jota va fer 65 anys. L’efemèride em va donar per preguntar a alguns dels jugadors que han passat pel vestidor del Girona FC qui era realment en Jota dins d’aquelles quatre parets.

Per aquells que no ho sàpiguen, si a hores d’ara hi ha algú que no ho sap, en Jota és l’encarregat de material del primer equip. L’home que des de fa molts anys té cura de la roba i de les botes dels jugadors, però el que cuida realment són els futbolistes que passen pel vestidor gironí.

Em deien diversos jugadors que en Jota és un pou de virtuts, que mai se’l veu enfadat, que és una peça importantíssima al grup, que és una persona estimada des del primer dia que es trepitja l’estadi i que incomptables vegades ha fet de pare dels jugadors, quan aquests tenen un mal moment.

Em deien també que si en tants anys mai se l’ha vist enfadat, això ja explica el seu gran cor. Que és amic de tots i alhora confident tant del juvenil que aterra el primer dia, com de la figura de torn. Que cuida fins a l’últim detall totes les necessitats dels futbolistes i, per damunt de tot, em deien que sempre té una actitud optimista, una rialla a la cara, i que dona i ajuda sempre, sense demanar mai res a canvi.

Aquest és en Jota, l’home que va aterrar al Girona FC l’any 1994 per fer de delegat dels equips de futbol base i que des del 2002 és l’utiller de la primera plantilla. Està dit aviat, però d’aquí a un mes farà vint anys!

En Jota és història amb majúscules del club, persona clau al vestidor, amic de tots els futbolistes que han passat per l’entitat en dues dècades i l’home que mai ha tingut un titular, que seria més que merescut. No és sobrer dir que en Jota és una icona que desenes de futbolistes s’estimen com si fos de la família i l’únic, conjuntament amb l’Eloi Amagat, que ha viscut el Girona FC a Tercera, Segona B, Segona A i Primera.

La icona a qui el club gironí va escatimar un simple tuit de felicitació, però a qui l’Eibar va regalar una samarreta amb el número 65 a l’esquena, el mateix dia que celebrava el seu aniversari a Ipurua. Un detallàs! El de l’Eibar.