El Girona continua amb el pinyó fix posat cap a l’objectiu d’anar escalant encara més llocs a la classificació i ahir va superar el Fuenlabrada en un gran partit a Montilivi. El què -els tres punts- són el més important sí, però també el com, i ahir, amb joc deliciós i exquisit, l’equip va fer posar-se el pitet als aficionats durant tota la primera part. Un recital de control, joc, detalls de qualitat i de combinacions al primer toc que va acabar amb un golarro de Baena i un altre d’Stuani davant un Fuenlabrada que va ser un ninot pels gironins. Els madrilenys, desbordats, demanaven no només el final de la primera part, sinó del partit. El guió, tanmateix, va canviar radicalment a la represa. Ben segur que cap dels 5.163 espectadors s’hauria cregut que, després del recital de la primera part, l’equip hauria acabat demanant l’hora. Així va ser. No és que patís gaire el Girona, però el gol d’Anderson a la sortida d’un còrner (m.66) i la pèrdua de fluïdesa en la passada van fer que ningú les tingués totes. Al final, amb ofici i una sòlida defensa, els de Míchel van encadenar la cinquena victòria a l’estadi que els manté ben vius en la lluita per la part alta.

Feia temps, molt de temps, que a Montilivi no es veia una primera part amb un Girona tan superior al rival com ahir. L’equip viu un moment dolç. Els jugadors creuen en la idea del tècnic i la desenvolupen a la perfecció. Els resultats arriben i la remuntada a la taula continua. Què més es pot demanar? Doncs algun reforç que permeti l’equip tenir més fons d’armari per encarar la segona volta amb garanties i mirar si es pot aspirar a lluitar per l’ascens directe. Com si d’una continuació del partit contra l’Osasuna a la Copa es tractés, de seguida el Girona es va sentir còmode al camp i va generar les primeres ocasions. Morro, sortint a peus d’Stuani després d’una brillant jugada personal de Baena va desfer la primera clara dels de Míchel. Amb l’objectiu de donar més fluïdesa a la sortida de pilota des del darrere, el tècnic va apostar per situar Ortolá d’entrada sota pals. Stuani i Arnau Martínez, ja recuperats, també van tornar a l’equip inicial. Morro havia salvat la primera arribada, però en la segona no hi va poder fer res per espatllar una excel·lent combinació entre Samu Sáiz i Baena que va acabar amb gol del mitjapunta cedit pel Vila-real. Els «ohs» generalitzats dels aficionats deixaven clar que el que estaven veient en els primers minuts era mel. Encara abans del quart d’hora, el porter visitant desfaria un altre intent claríssim de Baena.

El Fuenlabrada treia aigua com podia davant l’allau de joc ofensiu dels gironins que tenien un botí escàs per tots els mèrits fets. El primer intent dels madrilenys seria un xut de Mula a fora al llindar de la mitja hora. Res. El Girona anava llançat i el bany no s’aturava. Samu Sáiz i Baena havien tret el quadern de filigranes i detalls de qualitat i s’estaven exhibint. A la festa s’hi volia afegir també un Cristhian Stuani, que va aparèixer per agafar el refús de Morro a un xut d’Álex Baena i ampliar l’avantatge. El 2-0 tancava una primera part per fregar-se els ulls. La represa va començar amb tres canvis de cop per part d’un Fuenlabrada que canviava el sistema i feia entrar homes ofensius com Zozulia i Anderson Cordeiro, a més a més de Konaté. Els madrilenys van apujar la línia de pressió i el Girona ja no estava tan còmode en la sortida de la pilota des del darrere. Míchel, per la seva banda, veia que l’equip no girava tan rodó i va mirar de refrescar-lo retirant del camp Samu Saiz i Baena per fer entrar Kebé i Borja García. Mantenir el ritme excels de la primera part es feia complicat i més veient com el rival estirava línies. Tanmateix, el partit continuava controlat. El Girona se’l va complicar sol quan en una badada general en un córner va permetre Anderson rematar sol, amb el cap, al fons de la porteria d’Ortolá.

El Fuenlabrada s’havia despertat i havia entrat al partit. A punt va estar d’igualar-lo un parell de minuts després en un xut llunyà de Pedro León que entre Ortolá i el travesser van enviar a córner. El Girona començava a patir i el Fuenlabrada a creure’s que podia tornar a casa amb algun punt. La pilota anava d’una àrea a l’altra sense que els gironins poguessin asserenar-se i imposar el seu ritme. L’àrbitre tampoc acompanyaria i es desentendria d’un possible penal de Konaté a Stuani a la sortida d’un córner. Tampoc va voler saber res d’una planxa de Pedro León a Bueno que va desencadenar una de les accions polèmiques del partit. El Fuenlabrada no va tornar la pilota al Girona després que Ortolá l’hagués llençat perquè Santi Bueno fos atès i ja hi vam ser. Míchel es va encendre i hi va haver tensió entre els integrants de les banquetes. Tanmateix, l’acció va beneficiar el Girona perquè va frenar l’ímpetu visitant i el cronòmetre no es va aturar. Al final, llevat del neguit lògic de les pilotes penjades a l’olla, el Fuenlabrada no va inquietar Ortolá i els tres punts es van quedar a Montilivi. Un triomf que confirma el moment dolç d’un Girona que vol ser aspirant a tot.