Quan es parla més de l’arbitratge que no pas del futbol, malament. El Girona es va buidar ahir a Montilivi i, malgrat no brillar com d’altres dies, ho va fer tot per guanyar. Tot i això la sensació entre els assistents a l’estadi era de frustració, mentre enfilaven el camí cap a casa. Comentaven la jugada i l’ase de tots els cops se’l repartien el col·legiat Gorostegui Fernández-Ortega i el videoarbitratge. El seu criteri no havia deixat gens content l’aficionat. Tampoc els jugadors i ni a Míchel Sánchez, que se’n feia creus a la sala de premsa del que s’havia viscut, sobretot al primer temps. Dues accions puntuals van ser prou determinants com per pensar què és el que hauria pogut passar d’haver acabat amb un veredicte diferent. Primer, quan l’àrbitre va refer la seva primera decisió, la de decretar com a penal unes mans d’Alende dins de l’àrea. I després, al llindar del descans, deixant sense efecte un gol de Bueno per un fora de joc mil·limètric.

Situacions que couen. Pel bagatge de les últimes temporades en aquesta mena d’accions, i també pel precedent més proper. En el partit de Copa amb el Rayo, el que va suposar l’eliminació del Girona, un gol en el temps de descompte que hauria suposat l’empat i la conseqüent pròrroga, es va quedar en un no-res. Un altre fora de joc i d’aquells agafats amb pinces. Però no va ser aquesta la jugada que més va treure de polleguera a Míchel, que va aprofitar la seva presència a la sala de premsa per dir la seva. Se’n feia creus que Gorostegui Fernández-Ortega, que havia vist com Alende desviava amb el braç una rematada dirigida a porteria, primer assenyalava penal i després de consultar-ho a la pantalla optés per prendre una decisió del tot oposada. «El VAR ha contradit una acció de l’àrbitre quan realment ha sigut mans. Si ell veu que li toca la mà i xiula penal, el VAR no hauria d’entrar. Una altra cosa és que la pilota hagués anat a la cuixa, l’espatlla, el pit... Però no és el cas, li ha tocat la mà. A mi aquestes situacions em generen molts dubtes. Diferent és que ell no ho vegi i des de la distància li diguin que s’ho mirin. No ha passat això, sinó que al camp ha vist com era mans i ha xiulat penal, però és el VAR el que li ha dit que no. No ho entenc. La rematada anava a gol», deia. Hi afegia més cullerada, recordant una jugada de David Juncà, a tocar del descompte, i a l’altra àrea. «Crec que hauria pogut ser penal i ho reconec. En aquell moment, al camp he pensat que si el xiulava, ningú no li hauria pogut dir res. Ell no ho ha fet i llavors el VAR sí que podria haver intervingut, generant algun dubte. Però amb les mans? No sé quina normativa hi ha amb això i no ho entenc, perquè hem rematat a porteria i la pilota li ha anat a la mà». Llavors, la sentència del tècnic: «No estem tenint sort amb el VAR».

Totes dues jugades, la de la possible pena màxima d’Alende i la del gol de Bueno que no va acabar comptant van arribar al primer acte, amb el marcador empatat a res. Situacions que, d’haver tingut un altre veredicte, haurien pogut encarrilar el partit a favor del Girona. No va ser així. Greuges que s’uneixen a una llarga llista i que ve de lluny, perquè el desencís del club amb el videoarbitratge s’ha accentuat des del retorn del club a Segona.

L’altre punt de vista

Instants abans de Míchel, a Diego Albés també se li va preguntar per les accions amb el VAR com a protagonista. L’entrenador del Lugo va admetre que en directe «només» havia pogut veure la primera acció, la del possible penal per mans d’Alende, tot assegurant que «penso que està ben anul·lat». Del gol de Bueno que no va pujar al marcador, va explicar: «Entenc que tira la línia per un fora de joc justíssim. En aquest cas sobretot crec que hem tingut una mica de sort, perquè el Girona s’hauria pogut avançar abans del que ho ha fet».