Després de més de 120 minuts lluitant com gladiadors, als jugadors del Girona encara els van quedar forces per travessar el camp i córrer, posseïts, fins al sector de l’afició blanc-i-vermella. Hi havia motius de sobra per fer-ho després que l’equip fos capaç de capgirar l’eliminatòria i guanyar-se el dret a tornar a jugar la final del play-off d’ascens per pujar a Primera. El Tenerife espera els de Míchel en el que serà l’últim escull d’un equip que va treure fins a l’última gota d’orgull, nervi i passió per eliminar l’Eibar i aconseguir una classificació històrica.
Míchel no volia parlar de miracle al final del partit. Segurament no va ser-ho, però el capítol que van escriure ahir els gols de Borja García i Stuani, i les aturades de Juan Carlos, ja forma part d’un dels més destacats de la història del club. La celebració amb els seguidors desplaçats a Ipurua i, sobretot, les llàgrimes d’algun jugador confirmaven que ahir el Girona la va fer molt grossa. És només un pas més en el camí cap a Primera sí, però era d’una dificultat extrema i l’equip ho va aconseguir. La victòria i la, tan desitjada, comunió amb l’afició reforça les aspiracions d’un Girona que lluitarà fins a la darrera gota de suor per assolir l’objectiu. Dissabte a les nou del vespre a Montilivi, hi haurà el primer round d’una final que es decidirà a Tenerife la setmana que ve.
Amb tot perdut arran del 0-1 de l’anada, el Girona es plantava a Ipurua conscient que feia falta una remuntada històrica per a mantenir viva la flama de l’ascens. Un somni que calia alimentar ben d’hora per tal que no s’anés esvaint amb el pas dels minuts. I a fe que dit i fet. Si dijous a Montilivi, Míchel va trobar a faltar que l’equip connectés amb l’afició només començar el partit, ahir va ser tot al contrari. Poc més de quaranta segons havien passat des que Pulido Santana havia fet el xiulet inicial quan Borja García va engaltar un refús de la defensa a la frontal de l’àrea i va clavar la pilota a l’escaire de la porteria de Cantero. Un golarro de bandera per obrir la tarda i que feia saltar de cop els cap a dos centenars d’aficionats blanc-i-vermells desplaçats a Ipurua. El mitjapunta madrileny va ser una de les quatre novetats a l’onze de Míchel, del qual també en sobtava, i molt, l’absència de Stuani i la presència de Bustos. Valery i Iván Martín, per Jairo i Aleix García van ser els altres canvis respecte a dijous.
Si a Míchel li haguessin preguntat quin guió de partit desitjava, ben segur que hauria triat avançar-se ben aviat al marcador. El 0-1, a banda d’animar el Girona, feia trontollar la solidesa defensiva i mental que l’Eibar havia mostrat a Montilivi. El nivell d’intensitat i de nervi dels gironins era a anys llum del partit de l’anada. Homes com Borja García, Iván Martín o Pol Lozano, poc avesats a mossegar i repartir, es menjaven els migcampistes de l’Eibar que es veien desbordats per l’altíssima pressió visitant.
El ritme del matx era elèctric. El Girona s’havia alliberat i jugava sense complexos davant un conjunt basc que estava grogui. Stoichkov, que ahir sí que va ser titular, no apareixia. Tampoc ho feien Aketxe ni Corpas i entre Bernardo i Juanpe tenien ben lligat Blanco Leschuk. La primera arribada basca a l’àrea de Juan Carlos va ser a les acaballes de la primera part, amb un xut forçat de Rober Correa des de la frontal que va sortir a córner desviat per Juanpe. El Girona, ben col·locat al darrere, mirava de mantenir la pressió alta fins al final de la primera part i poder respirar al vestidor. Ofensivament però, els de Míchel no van trepitjar pràcticament àrea local cap vegada més abans del descans. Sí que hi va haver temps perquè Borja García reclamés tímidament un penal en una acció en què va caure malament i es va fer mal al genoll i no va poder continuar a la represa.
Juan Carlos i Stuani, herois
El Girona va sortir igual de fort en els primers minuts de la segona amb una gran ocasió d’Arnau de cap que va salvar el porter Cantero. Els gironins van tenir uns bons minuts, però no van poder fer el segon i van deixar que l’Eibar es refés i comencés a guanyar metres. No pas amb joc sinó arran de quatre córners consecutius, els bascos van sotmetre el Girona a un setge terrible. Dues aturades catedralícies de Juan Carlos van permetre el Girona sobreviure i resistir i arribar als darrers instants amb la paella pel mànec. Tot podia haver canviat en una rematada d’Stoichkov que va tocar el travesser i va botar a la línia.
La pròrroga era una realitat. El Girona tenia mitja hora més per cercar un altre gol i culminar el miracle. La benzina però, escassejava. Tot i això, tal com havia passat al principi del partit, el Girona va treure l’ullal només començar la represa quan Stuani va enviar al fons de la xarxa una rematada de Juanpe. Aquest cop, malgrat que l’assistent havia invalidat inicialment el gol per fora de joc, el VAR va corregir-lo i el va donar per bo. L’èxtasi es va apoderar dels jugadors i de la banqueta gironina que no s’ho creien. El 0-2 era una realitat. El VAR, per fi somreia al Girona en una decisió important d’una gran cita. El gol d’Stuani deixava vint-i-vuit minuts per davant de patiment i que van obligar al Girona a un exercici de supervivència davant l’arsenal ofensiu de primer nivell que tenia l’Eibar al terreny de joc (Llorente, Sol, Rahmani van entrar). Tot i això, llevat de les pilotes penjades al cap de Llorente, els bascos superats per la pressió van xocar un cop i altre amb els tres mariscals del Girona al darrere (Bernardo, Juanpe i Bueno), que van refusar-ho tot. El minut final s’acostava i als seguidors gironins hi quedaven ben poques ungles. Tocava allunyar fantasmes i esgarrapar segons d‘on fos i això va ser cosa d’Stuani i Víctor Sánchez. Amb el xiulet final, l’alegria va ser immensa els jugadors van córrer, emocionats, a celebrar-ho al sector de l’afició blanc-i-vermella. El Girona era a la final. Ara toca rematar la feina, però l’experiència viscuda ben segur que reforçarà les possibilitats d’un equip pel qual ben poca gent hi apostava. Dissabte, a Montilivi hi haurà el primer capítol de la final del tercer play-off d’ascens a Primera Divisió consecutiu del Girona. A la tercera serà la vençuda?
