L'atacant uruguaià del Girona Cristhian Stuani va afirmar, sobre l'arrítmia cardíaca benigna patida en les últimes setmanes, que «quan passa una cosa així un veu que la vida és un moment i que tot pot canviar en un tancar i obrir d'ulls». «Potser valores encara més moltes coses i tornes a donar importància al realment important. La salut i la família, primer que res, i després poder ser feliç i gaudir del que t'agrada», va explicar Stuani en una entrevista amb la revista Panenka.

El davanter va arribar a pensar que potser hauria de retirar-se, però «simplement» ha estat un fet «esporàdic», sense «gens de gravetat», si bé va reconèixer haver viscut «un cop» i «un esglai considerable». Stuani, que va reaparèixer aquest dissabte en el duel contra l'Atlètic de Madrid en el Cívitas Metropolitano (2-1), complirà 36 anys aquest 12 d'octubre, però vol «allargar» l'«alegria» de jugar al futbol a Girona i continuar marcant gols perquè és el que li manté «viu», va explicar.

Sobre el Girona, va remarcar que pot dir «amb totes les lletres» que està on vol estar i va confessar que, malgrat haver tingut «possibilitats», de moment no es planteja tornar a l'Uruguai, com ha fet Luis Suárez, per exemple, perquè Girona «també» és «casa» seva. Respecte a la selecció uruguaiana, va afirmar que «jugar amb la selecció ha estat una cosa inexplicable. És el màxim, el més gran» que li ha passat.

En aquest sentit, sobre les opcions de participar en el Mundial de Qatar, va admetre que ho té «una mica lluny» perquè no ha anat convocat des de 2019, però va dir que mai es dona «per vençut». «En el futbol mai se sap i mai es pot tancar una porta», va concloure.