És indubtable que en les últimes jornades havien crescut els dubtes sobre el rendiment de l’equip i, malgrat que sigui molt d’hora, sobre les seves possibilitats de salvació. Però vist el partit d’ahir i, malgrat que a nivell de puntuació no es va acabar de fer tota la feina sencera, molts d’aquests dubtes hauran desaparegut d’una plomada.

Començant pel final. L’opinió personal expressada aquesta setmana en més d’una ocasió és que l’equip se salvarà segur. El conjunt de Míchel té arguments suficients com per mantenir la categoria i no sé si dir, fins i tot, sobradament. Això sí, és absolutament indispensable que el conjunt de Montilivi s’oblidi d’una vegada per totes de fer regals. En les 12 jornades que portem fins ara, de no haver estat per les facilitats donades als rivals, ara mateix se sumarien tres, quatre o cinc punts més, que farien mirar la classificació amb uns ulls molt diferents.

Si aquesta única condició es compleix, el Girona caminarà tranquil per la Lliga moltes jornades. Tot i que ara cal fer un esforç immediat per consolidar la sortida de les places de descens i, a ser possible, allunyar-se’n una mica abans de l’aturada pel Mundial.

Aquest canvi tan radical de sentiment que esmentàvem al principi sobre les possibilitats de l’equip es produeix per un partit absolutament descomunal al camp del líder de la categoria. Dir que en la primera part d’ahir el Girona va ser superior al Reial Madrid no és en absolut inequívoc. I que en la segona es va saber aixecar quan el marcador li anava en contra i es podia haver desbocat l’atac dels madrilenys mostra els arguments sencers que té aquest Girona, que, per cert, ha puntuat en dues de les tres visites que ha fet al Bernabéu.

Seria bo també destacar la solidesa defensiva que s’ha guanyat amb les entrades de Gazzaniga a la porteria i de David López a l’eix de la defensa. Els canvis en aquestes posicions es reclamaven amb arguments ferms i els relleus han aportat tot allò que es demanava, sobretot fiabilitat.