Montilivi demostra que Girona és del Girona

El Girona no rebia el Barça a Montilivi des del 27 de gener del 2019, en la segona temporada dels gironins a Primera. Després de tant de temps, doncs, tocava vestir-se per a l’ocasió. L’afició no va fallar i 13.402 espectadors van reunir-se a les graderies de l’estadi, lluint, amb un simbolisme gairebé romàntic, els colors blanc-i-vermells. L’expectació, després del malson de les tres temporades que havien passat d’un derbi a l’altre, era tan elevada que fins i tot un nombrós grup de persones van veure el partit des del turonet exterior del gol sud. L’esforç, encara que el marcador intenti fer creure el contrari, va valer la pena.

A la llotja també va haver-hi un munt de personalitats, encapçalades pels presidents dels dos clubs: Delfí Geli i Joan Laporta. Per part del Girona, hi havia els seus tres propietaris. Marcelo Claure, Ferran Soriano i Pere Guardiola, també presents en el dinar de directives que es va fer al migdia a la ciutat. També hi era l’alcaldessa Marta Madrenas; el CEO blanc-i-vermell, Ignasi Mas-Bagà i per part blaugrana; el director de futbol, Mateu Alemany; el director esportiu, Jordi Cruyff; el vicepresident esportiu, Rafa Yuste; i la vicepresidenta Elena Fort. A l’estadi també va anar-hi com a convidat el xef del Restaurant Miramar de Llançà, Paco Pérez.

La il·lusió de la gent

Els més de noranta minuts van ser una festa. Ni el fred va aturar la passió d’una afició blanc-i-vermella que va donar ales a l’equip de Míchel, implicat en un darrer tram apassionant de partit en què va fregar l’empat. L’afició a les graderies s’estirava els cabells, quan Iván Martín va enviar la pilota a fora, però va saber reconèixer l’esforç del seu equip, ovacionant-lo com calia al final. No era per menys: s’havien buidat i havien representat dignament els colors.

Abans de començar el Girona-Barça, Montilivi també va protagonitzar un mosaic espectacular, barrejant els colors blanc-i-vermells del Girona amb el groc i vermell de la senyera de Catalunya. El moment de l’himne, per descomptat, va fer posar la pell de gallina. La tarda a Montilivi va ser preciosa, com ho és sempre a Primera Divisió. Perquè la visita del Barça, per la magnitud del seu impacte, només és una excusa perquè el partit tingui un valor més elevat. Però cada partit del Girona a l’elit ha de ser valorat en la seva justa mesura. I després de tants i tants anys de suor, patiment i llàgrimes, veure l’equip de la ciutat en la màxima categoria del futbol estatal és el llistó més elevat al qual es pot aspirar. És una sensació que els gironins i gironines que ahir eren a Montilivi explicaran a les pròximes generacions. Tothom dirà que va haver-hi una època en la qual el Girona plantava cara a gegants. Ells, protagonistes del despertar gironí dels darrers minuts, van ser els que van aixecar l’equip quan aquest dubtava. No va haver-hi elogis excessius cap al Barça, des de les graderies. Tampoc un suport majoritari. L’estadi de Montilivi va demostrar que és del Girona. Perquè a Girona ja no hi ha segon equip. A Girona, la gent, per fi i (esperem) per sempre, només té un equip. I aquest no és cap altre que el Girona Futbol Club.

Subscriu-te per seguir llegint