Gumbau: "Vaig celebrar l'ascens com un seguidor més, però mai em trauré l'espina de les finals perdudes"

-Amb quins ànims s’encaren els partits amb tretze punts i havent-ne guanyat només dos?

Encara que sembli surrealista, l’equip està motivat i amb ganes de revertir aquesta situació. Hem fet partits prou bons per tenir més punts. El nou tècnic ens ha transmès alegria i il·lusió. A més a més, tenim clar que no podem abaixar els braços pel club i l’afició. Competirem aquests darrers partits per fer el màxim de punts possible. Amb bona mentalitat.

-Li havia tocat mai viure una situació així?

Tan adversa, no. Amb el Barça B vam baixar però vam estar lluitant fins al final. Cal treure el caràcter i l’orgull per continuar endavant.  

-Des de fora pot fer la sensació que la temporada de l’Elx ha estat un desgavell. Quina explicació hi troba des de dins?

Una temporada així amb tants pocs punts també es responsabilitat dels jugadors. Hem comès errors a les àrees que ens ha perjudicat molt. Tot i això, he competit i merescut més punts. Massa sovint la moneda ens sortia creu i ho teníem tot en contra i això fa que el mínim detall ens malmeti molt mentalment.

-Francisco, Almirón, Machín, ara Beccacece. Amb més estabilitat potser hauria anat més bé?

Tants canvis superen una mica, potser sí. Nosaltres no decidim en aquests casos. Vist en perspectiva, segur que es farien coses diferents. Les decisions van ser preses a consciència i de la millor manera per revertir la situació. No s’ha pogut però lluitarem fins al final per acabar amb bones sensacions. Ara volem competir tots els partit i per sentir-nos realitzats en la nostra feina, perquè som professionals. 

-Quan Machín arriba, el vaixell ja s’enfonsava?

D’esperança fins que les matemàtiques ho permetin, en tindrem. Quan va arribar sabia que venia a un lloc difícil pel que fa a puntuació i mentalitat. Vam poder competir bé. És any negre que per petits detalls, ja siguin errades nostres, dels àrbitres, o que la pilota no ha entrat, se’ns ha escapat. És Primera i els errors es paguen molt cars.

-Enfrontar-se al Girona li suposa un al·licient extra?

Per mi sí. Torno a Girona on he estat molt feliç tant a Montilivi com al futbol base. Sóc d’aquí i vindrà tota la meva família. Tinc molts imputs positius per fer gran partit i transmetre-ho als companys. 

-És el primer cop que torna després de marxar l’estiu el 2021. Quines emocions preveu que tindrà?

Les emocions seran positives tot i els mals records dels no ascensos contra Elx i Rayo. Hi havia la pandèmia i no hi havia públic o n’hi havia molt poc. Tinc molt bons records de gent que m’estima al club, excompanys, família. Hi ha molts detalls que faran que gaudeixi i per això espero amb moltes ganes el partit.

-Quina patacada va ser més forta de la de l’Elx o la del Rayo?

La primera va fer més mal. Molt i molt. Ho teníem. A més a més, no vaig poder jugar per lesió. Va ser un any difícil amb molts canvis d’entrenador. Al final, Francisco ens va donar l’empenta necessària que ens faltava i ho teníem a l’abast. Teníem més bon equip que l’Elx, però no va poder ser. Contra el Rayo també va fer molt de mal perquè teníem l’eliminatòria guanyada però eren un gran equip i s’ha vist després a Primera.  

-El curs passat la va començar al Girona, i fins i tot va jugar dos partits abans d’anar-se’n a Elx. Sent l’ascens una mica seu?

En aquell moment, no. El vaig gaudir com un aficionat més, sí, però no me’l sento pas meu.

-On era i com va viure l’ascens de Tenerife?

Era al meu pis de Girona al sofà amb la meva parella i uns amics. Ho vam celebrar com qualsevol aficionat més que estima el club

-Va cridar gaire?

Quan marca Stuani, molt. És molt amic meu. Me’n vaig alegrar molt per ell, que ho va passar molt malament els dos anys anteriors. Ningú com ell es mereixia tornar a Primera. 

-Es va treure un pes de sobre?

No. No me’l trauré perquè el que vaig viure, ho porto a l’esquena i pesa molt. Les situacions negatives sempre les portaré a la motxilla. Va ser una gran alegria però personalment sempre tindré l’espina clavada de no haver pogut pujar amb el Girona. 

-Quina rebuda s’espera?

Sóc de la casa, de Campllong i he crescut aquí. Les dues temporades que vaig ser aquí ho vaig deixar tot i més al camp, fent partits més bons que d’altres. Jugava amb orgull i passió gironins i ho intentava transmetre als companys. Espero una bona rebuda. 

-Té contracte amb l’Elx per la temporada que ve?

Acabo. Tenia dos anys i prou.

-S’imagina en una tercera etapa al Girona?

Ara mateix, si una cosa m’ha ensenyat aquest any ple d’adversitats i emocions és anar dia a dia i, com que el futur és incert, no mirar més enllà. És incert i no fa cap bé pensar-hi gaire. El futbol és la cosa més important de les menys importants. Jo ara estic centrat a tenir cura i gaudir de les dues nenes meravelloses que tinc, que són increïbles.

-Veu el Girona salvat?

El veig molt encaminat cap a l’objectiu però ningú més que jo ara sap el que costa guanyar partits. A més a més, l’experiència negativa li ha de servir al club per estar a atent; no pas per agafar-s’ho amb pressió. És qüestió de setmanes que se salvi. 

-S’imaginava que l’equip tindria aquest recorregut quan va arribar Míchel?

Va arribar amb una energia, positivitat i confiança, que era sorprenent. Veníem de dues patacades i ens va dir que quedaríem primers i que faria un equip campió. No el va fer, però el resultat és el mateix perquè va pujar. L’han deixat treballar, l’equip el segueix i els fruits són excel·lents.

-Va estar molts anys a Torres de Palau i Riudellots. Ara es farà una Ciutat Esportiva. Què me’n diu?

És el millor que pot passar. Vaig estar al planter fa 15 o 20 anys i ara no té res a veure amb abans. Tot el que sigui fer créixer el club, em farà estar ben content.