Míchel: «Somio que el Girona de Míchel sigui recordat per com de bé jugava»

-Ja afluixarà el Girona», diuen. Fins quan es pot aguantar aquest ritme? 

No hi pensem. Ni per dalt o per baix. Anem partit a partit i tinc la sensació que podem guanyar qualsevol rival. Els altres també juguen molt bé i tenen equip per fer-nos mal. Confio molt en la nostra manera de jugar i sempre penso que guanyarem abans dels partits. 

-Si ara li poso un paper aquí davant que digui que el Girona se salva i prou, me’l signa?

No. Mai he pensat que un equip meu ha de signar un objectiu abans d’aconseguir-lo, perquè tinc molta confiança en la manera de fer les coses de l’equip. Jo sempre somio amb el millor, tot i que la classificació sempre està bé a final de temporada. Al principi qualsevol equip pot pensar en quelcom més però cal guanyar-s’ho al camp.

-Si a l’estiu algú li hagués dit que després de la segona aturada internacional, l’equip seria segon amb 22 punts rere el Madrid, s’ho hauria cregut o l’hauria pres per boig?

Ara m’ho crec, però abans de començar la temporada no tenia al cap que l’equip hauria fet set victòries, un empat i una derrota. És un gran inici sí, i merescut. 

-La projecció de punts és altíssima. De Champions League. L’afició somia. Vostè també?

No... Anem partit a partit. L’objectiu és molt i molt ambiciós i és continuar a Primera Divisió. Després, ja veurem, si hi arribem aviat, si podem mirar algun objectiu més ambiciós. Ara tenim clar que juguem molt bé però que la fita marcada a l’equip és continuar a Primera.

-Hi ha res que faci malament l’equip?

I tant que hem de millorar coses! Contra el Madrid a Montilivi, vam fer els pitjors vint-i-cinc minuts de la temporada després el seu primer gol. No pot ser que un resultat en contra ens faci tant de mal. En defensa i en la pressió també es pot fer més. Sempre trobo situacions on l’equip pot millorar. 

-Què li diuen els seus col·legues entrenadors després dels partits? Sergio, Pacheta, Garcia Pimienta, Bordalás...

Em feliciten i em donen l’enhorabona. Diuen que l’equip està molt bé, que és la veritat, i que fem una gran temporada. Els elogis vénen de la classificació, però per mi el més important és el dia a dia. Estem en un bon moment i hem d’allargar-lo. 

-Quina part de mèrit té vostè com a Míchel en el moment esportiu de l’equip i situació actual del club?

El mateix percentatge que la resta. La direcció esportiva, cos tècnic, jugadors, treballadors, tots fem les coses molt bé. En un projecte tothom és molt rellevant i ningú és indispensable. Del que sí que estic segur és que jo he millorat molt com entrenador en aquests tres anys.

-Històricament, quin és l’equip que més li ha agradat veure jugar?

Uf, n’hi ha molts. El Barça de Guardiola, el Dream Team de Cruyff, el Madrid de la Quinta del Buitre, l’Arsenal de Wenger, el Manchester de Ferguson... A mi m’agrada que un equip tingui identitat i personalitat i això els futboleros ho detectem. Tots aquests equips que he dit en tenien. El Barça de Guardiola és potser el que més temps ha aconseguit regnar. També m’agradava el Milan de Sacchi i dels holandesos, que era espectacular. El millor jugador i ídol, per mi, és Diego Armando Maradona. 

-Salvant les distàncies, considera que el Girona pot arribar a tenir un segell propi pel que fa al joc com aquests equips?

És el somni que tinc a la meva ciutat, que és Girona. Quan parlo amb els jugadors de fer història, els dic que som capaços de ser immortals, com la ciutat. A Stuani li recordo que ja ha fet història però que encara pot fer-ne més aquí. Somio tornar a Girona d’aquí a vint anys i que la gent pugui dir que era ‘increïble’ com jugava i els representava el meu equip per la manera de fer les coses que teníem. Aquest és el meu objectiu. Que es recordi el Girona de Míchel. 

-Encara troba a faltar Oriol Romeu?

Sí. De veritat. Hem començat superbé, però l’Oriol era important en molts aspectes per mi. Per la manera de fer les coses, de pensar, d’actuar, per la seva cultura esportiva... És un jugador top que sempre tindria al meu costat.

-L’any passat ho vam veure amb Arnau i ara amb Miguel Gutiérrez. Això del fals lateral s’ho ha inventat vostè o ho havia vist abans d’algú?

Sempre intento que el jugador estigui com més còmode millor al camp i que la meva manera pensar el futbol faciliti que se’n vegi la millor versió. I després, és clar, que el rendiment sigui bo, perquè a llarg termini pugui donar resultats. Arnau i Miguel tenen un peu espectacular, però en els duels no són extremadament defensius. Ara tenim Èric Garcia, que pot fer el que feia Bueno abans i cobrir l’espai. Penso ‘en què ets bo i com pots ajudar l’equip?’ A Stuani mai el posaré d’extrem, perquè és un golejador i necessito que pensi sempre en el gol. Necessito la millor versió de cada jugador pel bé de l’equip i per això puc sentir que un lateral pot jugar per dins. O que un lateral pot fer d’extrem com Couto. És molt important que el conjunt de l’equip sigui millor en tots els aspectes. Per això canvio de jugadors de posició.

-Amb Savinho hem generat tots massa rebombori o era normal?

És normal. Sabíem que era un jugador molt vertical i bo en l’un contra un. El dubte era l’adaptació que tindria al futbol d’aquí. Té personalitat i mentalitat. Amb 19 anys, a part de ser un brasiler divertit, és molt implicat en la seva millora. A tots els entrenaments vol millorar i això és molt destacable. 

-Quin tant per cent del potencial s’ha vist de Dovbyk?

Està tot just a un 60 o 70% com a molt. Encara no domina l’idioma i hi ha conceptes de joc que no té agafats. Ha de millorar i ho farà. 

-Stuani està més tranquil?

-Està molt bé. He viscut dues temporades espectaculars amb ell i la tercera, aquesta, encara serà millor.

-Va renovar fins al 2026 ara fa uns mesos. Ja té una bona clàusula perquè l’afició estigui tranquil·la per si algun club el ve a buscar?

-No ho sé. No m’interessa perquè estic molt bé aquí i estic convençut que hi estaré molt de temps. 

-Ha tingut alguna oferta des que va arribar?

No. Ha sortit alguna cosa a la premsa, però personalment ningú m’ha dit res. 

-Diumenge contra l’Almeria arribarà als cent partits com a entrenador del Girona. El Míchel entrenador ja va associat i és patrimoni del Girona, més que del Rayo o l’Osca?

No. Més que del Rayo, no. La meva història amb el Rayo supera l’aspecte professional. Sí que he fet més partits aquí i hi estaré més temps. Espero que la gent, d’aquí a molts anys, pensi que el Girona que vaig entrenar era un Girona molt bo. 

-Qui ha crescut més d’ençà que va arribar, el Girona com a club o Míchel com a entrenador?

Plegats. Ho hem fet junts. Jo he crescut molt. No sé si el Girona també, però sí que hem passat de Segona a Primera i el club ara mateix té molta força. La gent parla molt bé de l’entitat i això és significatiu.  

El dia que Míchel va dir que "no" al Barça

-Quins han estat el seu millor i el seu pitjor partit d’aquests cent?

Un dels pitjors va ser a Saragossa (1-0)la temporada a Segona. També el de Cartagena (3-0). El millor el dia de l’ascens a Tenerife (1-3). Va ser un dia molt i molt important pel club. 

-Parlant de l’any de Segona, ara fa exactament dos anys, l’equip encadenava tres derrotes i ocupava llocs de descens a Primera RFEF. Va ser el seu pitjor moment al club?

Eren mals resultats i prou. No diria que fos el meu pitjor moment. No tenia la sensació que el club tingués dubtes de mi. En Quique sempre em deia que havia d’estar tranquil perquè la feina donaria fruits. De fet, no he sentit que tingués mai cap mal moment des que sóc al Girona. 

-En les dues temporades anteriors va ser expulsat dos cops cada any. Enguany cap. Ha treballat aquest aspecte?

Sí. Continuo treballant-hi molt encara. Necessito que el meu equip segueixi la meva manera de fer les coses. Amb calma i sense crits. També perquè personalment feia les coses malament. Estic millorant. 

-Com va veure l’entrada de Nacho a Portu i què li va dir Ancelotti?

Amb Ancelotti molt bé. Em va dir que Nacho s’havia equivocat i que no entenia aquella entrada. Tothom va veure que no venia al cas. 

-M’imagino que la gran notícia de l’any a cals Sánchez-Mantecón és la recuperació del fill, Miguel Ángel (Girona B) després dues lesions greus de genoll. A llarg termini, li agradaria entrenar-lo?

No. Ell ho sap i tampoc vol que l’entreni. La recuperació és una gran notícia. Quan va reaparèixer fa quatre setmanes va ser un moment molt especial per la família. El mateix cap de setmana, el meu fill petit, l’Àlex, va marcar dos gols amb el juvenil del Madrid i el Girona va guanyar. De totes, la millor notícia va ser el seu debut. Ha passat dos anys molt durs i es mereix gaudir ara. 

-Eder Sarabia s’ha llançat a parlar català a Andorra i Imanol Idiakez (Dépor) també ha dit que vol aprendre gallec. Sent que ha creat escola?

Benvingut sigui. Em sembla perfecte. La gent ha de sentir que per ser feliç on s’és es necessita parlar amb la gent. Si la gent parla una llengua, em cal adaptar-m’hi. Per mi és fàcil i m’agrada que altres entrenadors o persones també ho facin. 

-Acabi’m la frase: Si el Girona entra a Europa...

Haurem fet història.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona