El dia que Míchel va dir que "no" al Barça

«Nos sacó de Segunda, del Rayo hasta la tumba, Míchel contigo siempre», diu una famosa cançó dels Bukaneros, grup d’animació del Rayo, dedicada a l’entrenador del Girona i llegenda del club madrileny, Míchel Sánchez. El tècnic, que ha arrelat amb força a les comarques gironines, mai ha amagat que el Rayo és el club de la seva vida. De fet, només en va sortir el 2003 perquè el club, ofegat pels problemes econòmics, necessitava líquid i el va vendre per 2’7 milions d’euros al Múrcia. Dos anys i mig després, al gener del 2006, va tornar a Vallecas per no moure-se’n fins a la retirada al 2012. 

Míchel i el seu Mundial de Qatar

Míchel també va defensar la samarreta de l’Almeria i del Màlaga, en dues cessions, i va estar a punt de defensar-ne alguna altra durant la seva carrera. La del Barça, per exemple. Fins i tot, José Ramón Alexanko, responsable del planter blaugrana llavors, li va presentar una oferta formal sobre la taula al 1995 per signar i incorporar-se d’entrada al Barça B, sense renunciar al primer equip. Al final però, Míchel, de 19 anys i que també tenia propostes del Reial Madrid i del Saragossa, va decidir renovar pel Rayo, amb qui ja havia debutat a Primera.

Corria el mes de gener del 1995 i el Barça vivia les darreres fuetades d’un Dream Team que agonitzava. El club pensava en la regeneració i ja tenia lligats Figo, Popescu, Kodro i Cuéllar a qui Johan Cruyff volia envoltar amb els joves que despuntaven de la lleva del Mini (De la Peña, Celades, Roger, Moreno, Velamazán). El conjunt blaugrana regirava el mercat a la recerca de perles que poguessin ajudar tant al filial com al primer equip i Míchel era una de les joves promeses del futbol estatal. Habitual a la selecció espanyola des que tenia 15 anys, aquell gener del 1995, Míchel estava disputant la Copa Atlàntica a Maspalomas amb la sub19. El madrileny gaudia jugant el torneig contra Alemanya o Portugal al costat de Mingo, Diego Ribera o Míchel Salgado, entre altres. A la concentració un dia s’hi va acostar Alexanko, peix gros del Barça en matèria de futbol base. Duia una oferta sota el braç per a Míchel. La proposta s’afegia a les que havia rebut també del Reial Madrid, Saragossa i del Rayo, que volia renovar-lo. Després de consultar-ho amb el coixí, la família i el seu representant, va decidir quedar-se a casa i continuar al Rayo. Qui sap què hauria passat si hagués dit que sí.