29 de octubre de 2010
29.10.2010
Text íntegre

Les claus del pregó

Reproduïm íntegrament el pregó llegit ahir al vespre pel doctor Salomó Marquès des del balcó de l'ajuntament

29.10.2010 | 11:17
Les claus del pregó

Bona nit ciutadans i ciutadanes. Benvinguts. Ja ha arribat la cercavila amb els gegants i els nans, amb en Berruga, l´Espantamosques, al davant. La Setmana de Fires comença; una setmana que aquest any té 10 dies! El rei i la reina -els de cartró, els de mentida, els bons- ens acompanyen a la plaça. I jo aquí dalt d´aquest balcó, que sempre em mirava des de baix, per fer el pregó. Us he de confessar que encara no m´he refet de la sorpresa des que l´alcaldessa m´ho va demanar. Des que va sortir la notícia a la premsa molta gent m´ha aturat i m´ha donat consells: fes-ho curt, fes-ho bé... us ben asseguro que serà curt, que ho faci bé ja ho decidireu vosaltres. Al cartell de les Fires d´aquest any s´hi veuen unes sabates, una gorra, un abric... i m´ha fet pensar en les Fires de quan era petit. El dia de Sant Narcís estrenàvem l´abric perquè ja feia fred. Recordo els autos de xoc i els anomenats «cavallitos», la «Nòria» que et deixava penjat balancejant dalt de tot, i el tren de la Bruixa, els xurros i el tros de coco que menjava i que no s´acabava mai de pastós que era, etc. I els soldats desfilant per anar a l´ofici de sant Narcís. Encara els veig dins de l´església enfilant a toc de trompeta i de tambors l´himne espanyol, a plena missa! El bisbe Jubany ho va acabar i els militars es varen enfadar. Eren altres temps. El dictador encara era ben viu. I també veig la processó civil que sortia d´aquí, de l´Ajuntament, amb l´alcalde i els regidors mudats de vint-i-un botó, amb frac, per anar cap a l´església de sant Feliu a l´ofici de sant Narcís. En aquell temps no hi havia ni regidores ni alcaldessa! I recordo el cotó fluix que donaven quan anaves a fer el petó a les relíquies del sant. Diuen que anava bé per al mal d´orella. Ara també el donen, i a fe de Déu que convé en una societat massa plena de gent que només parla i pocs que escolten. També explicaven que del sepulcre del sant havien sortit mosques que atacaven els soldats francesos que assetjaven la ciutat, donant la victòria als gironins. Ja ho diuen els Goigs: Quan el Rei Felip de França el sepulcre us profanà, prou tingué justa venjança, que ses files destrossà! vostres mosques maleïa quan palpava el seu furor: defenseu-nos nit i dia Narcís, màrtir del Senyor! Aquella era una ciutat que uns coneguts i estimats gironins varen definir amb raó com a «Grisa i negra». Ara la situació ha canviat. Ja no hi ha la processó de les autoritats ni els soldats que desfilen. Ni les mosques que ataquen els adversaris. Tot i que no estaria gens malament que sortissin mosques per pessigar els especuladors; a tots aquells que aprofitant-se de la crisi s´han blindat sous d´escàndol; a aquells que amb l´excusa de la crisi exploten els que no tenen feina; a aquells que en nom del pragmatisme han arraconat l´ètica. Sí que hi ha les atraccions de la Devesa, les d´abans i moltes de noves que et fan anar gairebé fins a la lluna i et fan treure el fetge per la boca. També hi ha els castellers, els correfocs i les cercaviles, i les mil fires: de dibuix, pintura i fotografia; de minerals i artesanies, d´alimentació, de col·leccionisme, etc. I també les Fires alternatives. I activitats culturals amb teatre, concerts de tot tipus, conferències, activitats de divulgació científica, la presentació de l´Agenda Llatinoamericana, els Premis Just Casero i exposicions, aquest any amb dues de dos il·lustres gironins: en Carles Vivó i en Narcís Comadira. Hem passat de la «Girona grisa i negra» a la «Girona rai!» o a la «Girona m´enamora». Bons eslògans que no ens ha de fer perdre de vista que en aquesta Girona benestant i complaent no hi som tots; com tampoc hi som tots en aquesta plaça de l´Ajuntament. Hi falta gent dels barris perifèrics i molts que viuen entre nosaltres procedents d´altres països, amb llengües i cultures diferents de la nostra: els llatinoamericans, els africans, els de l´Europa de l´Est, els asiàtics... amb papers o sense. Molts dels quals estan sense feina. Aquesta «Girona rai» de gairebé 100.000 habitants, que es considera una de les primeres ciutats de l´Estat espanyol per la seva qualitat de vida, té més d´un 12% d´aturats (agost 2010) i un 22% de població estrangera. És per això que us proposo un nou eslògan: Girona més! Vull una Girona amb una ciutadania més catalana i més oberta al món més compromesa socialment i més participativa, més crítica amb el model de societat que ens volen fer viure, més crítica amb els especuladors del territori i de les idees més crítica amb les actituds racistes i xenòfobes, que hi són i que volen fer pagar als immigrants una crisi de la qual no són responsables, més activa a bastir una ciutat hospitalària en la qual capiguem tots i bé. El camí ja està iniciat. No partim de zero. L´Ajuntament de Girona va ser un dels primers que a la dècada dels 90 va signar el document de «Ciutat educadora». Es tracta d´un compromís públic per transformar la ciutat, eliminant les barreres físiques i mentals que allunyen i exclouen, i per avançar cap a una ciutat activa i compromesa en l´educació de tots els seus ciutadans. La ciutat té, des de l´inici, un Consell Escolar Municipal i uns serveis educatius complementaris actius i eficaços; cada any es fa la setmana Solidària a les escoles; i la Jornada del Consell; etc. Fa anys en aquest mateix edifici l´alcalde republicà Miquel Santaló, amb el suport dels sectors d´esquerra, varen crear dues escoles emblemàtiques, al barri de Montjuïc i al de la Mercè. Varen apostar fort per una escola pública i de qualitat; mentre els sectors dretans i conservadors del consistori els retreien aquesta despesa. Per als republicans l´escola i l´educació eren el motor fonamental del canvi, de modernitat... I això no ha canviat. Estic convençut que l´educació és l´eina fonamental que una societat té per bastir un país més democràtic, més just, més cívic i més modern. És l´eina que ens permet a tots treballar, amb igualtat de condicions, per avançar cap a aquesta societat que tots desitgem. Girona està en aquest camí i que sigui per a molts anys! Des d´aquest balcó un clam a favor dels mestres, pedagogs i professionals de l´ensenyament: són molts els que treballen amb dedicació i convenciment. Deixem-los treballar en pau i fem-los costat en la seva feina. Aquesta ciutat educadora dedica l´1% del seu pressupost a temes de Cooperació, en aquest sentit és capdavantera. Ben aviat inaugurarà la «Casa de la Solidaritat», al carrer mestre Francesc Civil, és a casa vostra, aneu-hi. He començat parlant de Fires i vull acabar igual. La ciutat ara està de festa. De festa gran. De Festa Major. És temps de diversió malgrat la crisi. Us convido a participar activament de les diferents activitats que ofereixen les Fires. Mengeu panellets, que són bons. Les castanyes acompanyeu-les amb moscatell, garnatxa o ratafia. Pares i avis acompanyeu els petits als entreteniments de la Devesa. Visiteu les exposicions. Passegeu per la ciutat. Balleu . I gasteu moderadament, buscant propostes alternatives de diversió. Anem tots a les Fires però no hi anem sols. Fem-ho acompanyats amb els amics i amigues, els companys i companyes d´escola, del barri, del carrer... els estudiants aneu a buscar aquells companys i companyes d´escola que són d´altres països i que estan al vostre costat a l´aula, porteu-los a les Fires perquè pugueu jugar i passar-ho bé plegats. Anem a Fires. I que d´aquí deu dies, quan els focs artificials les donin per acabades, puguem dir tots plegats que ens ho hem passat molt bé. Abans de marxar un proposo tres visques per cridar tots plegats. Visca Sant Narcís! Visquin les Fires! Visca Girona

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook