A quina hora entra a l’Ajuntament?
A les vuit o un xic més tard si duc la nena a l’escola bressol. El matí és molt intens. Firmo coses urgents i prepararo el rosari d’activitats. Intento reservar-me dues hores a la tarda per tancar-me i posar en ordre assumptes, documentació... però alguns cops, ho acabo fent a la nit a casa.
Si s’emporta feina a casa, no té massa temps lliure...
És el que em desconcerta més. L’impacte en la conciliació de la vida privada. És difícil, sobretot amb nenes petites. Sabia que tindria afectació, però ho faig i la família ho entén tot i que no és la situació ideal. Però no pot ser d’una altra manera.
I si deixés el Parlament?
No sóc el portaveu del grup o candidat a la presidència com han estat altres alcaldes. Si no estigués a Barcelona estaria aquí (a l’Ajuntament). Allà faig feina per Girona entrevistant-me amb consellers vetllant pels temes que afecten la ciutat o amb gent que vol parlar amb l’alcalde de Girona. Si no estigués al Parlament, no estaria a casa. Tota la vida he treballat moltíssim. Tinc un alt sentit d’autoexigència. Em costa molt desconnectar.
A un periodista com vostè, no li sap greu no poder llegir la premsa de bon matí?
Sí. És un hàbit que no havia trencat mai de la vida i ara l’he trencat. I m’és incòmode. Llegir la premsa és un acte cultural i social bàsic d’una societat avançada.
No s’ha repensat això d’intentar repetir d’alcalde?
Estem implantant un canvi que necessita uns quants anys i després uns quants de velocitat de creuer. Estem pujant la muntanya. Un no ho deixa a mitja cursa. No sóc d’aquests. Em motiva molt aquest procés. És un procés tremendament engrescador.
