Com en qualsevol dissabte del mes d'agost una família s'afanya per anar a la platja. Les retallades i l'augment dels preus de quasi tot no els permet cap més altra activitat. Talment com la família Ulises del TBO, ja tenen a peu de porta el cotxe familiar a punt per carregar els fills, l'àvia, els pares i el gos. La nevera amb les begudes i els bocates, les cadires per als pares i l'àvia, les tovalloles i uns para-sols tronats i descolorits per la força del sol. Un dissabte més es disposen a sortir de Girona per agafar el camí cap a la costa. La família Ulises del moment tornarà a repetir les aventures d'un "día de playa" amb sol, pistoles d'aigua, síndria i nens per tot arreu . Tornaran més cansats del que havien marxat. La ciutat respirarà durant unes hores, sota la letargia de l'agost. Ulises i la seva tropa és el model de la família extensa. Els fills petits en edat escolar, la germana gran no emancipada i sense feina, l'àvia que se l'han de tenir a casa ja que ni tenen plaça en una residència ni se la poden pagar. Al final, el canvi d'aires ni que sigui per unes hores, alleugera les preocupacions, l'aigua de mar refresca i relaxa i l'endemà diumenge hi tornaran perquè no tenen res més a fer.

A la sorra i tan sols amb un pam de servitud entre els veïns, la jornada es va fent pesada. El vaixell nomenat Magic Vision es prepara per recollir els turistes que per vint euros els portarà i els tornarà de Tossa. Ulises se'l mira i fa comptes. No pot. Amb aquests diners passa una setmana. Curiós el nom de Màgic Vision. Màgic, que porta il·lusió de que passi allò que es desitja. Visió, veure coses màgiques.

La realitat és ben descoratjadora. A través del fons transparent s'hi veu ben poca cosa. El mar està net, sense peixos, igual que les butxaques de molts de nosaltres. Curiosament l'economia i el futur de la nostra societat és com el Magic Vision, un miratge, una expectativa i ben poca cosa. El preu que en paguem també. Molts Ulises no podran accedir a la il·lusió màgica d'una realitat a la qual molts pocs tenen accés. Els Ulises miraran cada dia quan arriba i marxa aquell vaixell de visió màgica, des de la distància i amb un cert menyspreu. Al cap i a la fi, pensen, al darrere de tot plegat només hi ha aigua.