o negaré que més d'una vegada he pensat que l'obsessió gironina per les llegendes, més que una dilació onírica gratuïta obeeix a un pla de ciutat perfectament dissenyat des del més profund d'alguna taverna. Els qui tan hàbilment han parit la ciutat de cartó i pedra del Barri Vell -"Stonedisney Park of Girona", en podríem dir- estaven necessitats de poblar-la d'éssers fabulosos i mitològics. Només així s'entén que el primer que s'expliqui als turistes que pugen al trenet turístic és que la ciutat va ser fundada per un gegant de tres caps i una sèrie de bestieses més; i que el primer que coneguin els qui la visiten a peu sigui un lleó (a qui tothom anomena erròniament lleona) que està enfilat al fust d'una columna esperant que li besin el cul.

Tan lamentable elenc de fantotxes i mamarratxos tapa i supleix barroerament els fets, els herois i els personatges reals, certs i magnífics, de 2.000 anys d'història. En són testimoni mut els temples, les esglésies, les cases i les muralles. En són testimoni viu els personatges que hi han deixat empremta. Alguns d'aquests ciutadans mereixen un capítol com aquest.

Lamentablement, els éssers fabulosos han diluït els autèntics en el magí de molta gent. Potser per això mateix, Girona -la ciutat de peu de carrer i de botigues i mercats- ha passat de puntetes sobre la vida i les aventures d'un dels seus conciutadans més llegendaris, més mítics i més pel·liculables: Francesc Pararols i Mercader.

Pararols va néixer a Sant Jordi Desvalls el 28 de febrer de 1919. Té, doncs, 93 anys. Amb la seva dona, Maria, passeja avui per la ciutat i participa de la vida ciutadana. Sense anar més lluny, l'11 de setembre passat, al matí, va ser a la plaça del Vi cantant "Els Segadors". A la seva fitxa biografia s'hi diu: "Va estudiar peritatge mecànic. Ha estat torner, fresador, aviador durant la República, coronel de l'exèrcit rus i tinent d'alcalde del primer ajuntament democràtic de Girona de després del franquisme".

La seva vida és apassionant. Després d'uns primers anys a Torroella de Montgrí, als 16, va allistar-se voluntari al segon regiment d'artilleria pesada d'obusos de Girona. La Guerra Civil el va enganxar al quarter Ultònia. Va donar armes al poble per lluitar contra els militars colpistes i va marxar cap al front d'Osca. Als 17 anys va ingressar al PSUC. Un bombardeig de l'aviació al front el va deixar sense amics i va decidir que volia ser aviador. L'octubre de 1938, després de diverses proves i seleccions, va ser escollit, amb d'altres, per ser format a Rússia com a pilot de la República. Va anar a parar a Kirovabad, a l'Azerbaidjan. El final de la Guerra Civil no li va permetre tornar a Girona. Després de diversos periples per l'URSS, va aconseguir que l'Exèrcit Roig l'admetés per combatre contra els nazis de Hitler. Entre 1943 i 1944 va estar-se als pantans i boscos de Bielorússia volant vies de tren rere les línies ?ene?migues. Acabada la Guerra va conèixer la seva dona, que era una "nena de Rússia". Van tornar l'any 1956. Franco els va sotmetre a estricta vigilància. L'any 1979, com a cap de llista del PSUC a Girona, va obtenir 4 regidors, que serien claus per fer que Joaquim Nadal fos escollit alcalde en un govern de progrés.

Girona ha passat de puntetes per un dels llibres d'aventures reals més apassionants que s'han escrit mai en aquesta ciutat: Un català a l'Exèrcit Roig, Llibres dels Quatre Cantons. CCG. Llegir-lo, no només és un plaer, és fer història viva de la ciutat.