"Als que vivim fora ens agrada que ens envegin pel fet de ser de Girona". El periodista i escriptor Rafel Nadal va donar divendres el tret de sortida a les Fires i Festes de Sant Narcís amb un pregó on no hi van faltar la nostàlgia pròpia d'un gironí establert a Barcelona ni els records de les Fires de la infantesa. Nadal, a més, va afirmar que a a la manifestació de l'11 de setembre "érem molts i reclamàvem una via directa a la plena llibertat de Catalunya", i va reclamar "aclarir d'una vegada a les urnes si representem o no la majoria de la societat catalana". En aquest punt, el públic de la plaça el va aplaudir fortament i va corejar crits d'independència. "Em pensava que dúiem només set o vuit minuts, no sabia que ja érem al minut 17.14", va bromejar el pregoner.

Fa 40 anys que Nadal viu a Barcelona, però diu que aquesta circumstància l'aboca a "una clara inclinació a la nostàlgia i una tendència irrefrenable a la tornada". Per això, va repassar algunes de les expressions típicament gironines que s'entesta a fer servir a la gran ciutat, com ara "fer fressa", "agafar els revolts" o "caçar bolets", i va deixar clar que "ser de Girona té prestigi". També va es va referir a una pràctica que molts gironins han dut a terme a Barcelona i, per què no, a Madrid: quan la Guàrdia Urbana els para per multar-los, només cal dir "Ui, perdoni, és que sóc de Girona" per sortir-se'n. A la seva dona, diu, li va funcionar. A l'arquitecte Josep Maria Birulés, en canvi, li va tocar el rebre. Quan va intentar donar aquesta excusa, el guàrdia li va respondre: "Si és de Girona, pagarà per tots els altres!". Les dues anècdotes van ser celebrades amb grans rialles del públic.

Nadal, però, va admetre que "la meva Girona s'ha reformat amb l'absència de Girona", i es va submergir en els records d'infantesa de Fires. El periodista va recordar la pesca de tortugues, els frankfurts de Can Duran, el cotó de sucre i les pomes caramel·litzades, el látigo i el saltamontes, els seus primers dies de barraques: "Ens hi quedàvem a dormir per vigilar la cervesa", va explicar. Nadal, però, va destacar sobretot l'habitual pluja i "la fred que pelava".

Com a periodista, Nadal no va poder deixar de fer referència a l'actualitat, i va recordar que, ara fa un mes i mig, una manifestació "va convocar un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona, el balanç no admet discussions: érem molts i reclamàvem una via directa a la plena llibertat de Catalunya". Per això, va considerar que ara és el moment de deixar-se d'interpretacions i "aclarir d'una vegada a les urnes si representem o no la majoria de la societat catalana". En aquest punt, bona part de la plaça va arrencar en aplaudiments i crits d'independència, que van obligar el pregoner a aturar-se durant uns moments.

Per això, va defensar que cal proclamar "sense complexos" les il·lusions i els somnis, ser "exigents amb nosaltres mateixos", però, sobretot, va recordar que cal buscar "els punts de coincidència i unitat". "Si pretenem avançar amb la mateixa desunió amb què hem abordat la crisi, Catalunya no tindrà cap possibilitat", va afirmar. De la mateixa manera, també va recordar-se de totes les persones que ho estan passant malament per culpa de la crisi: "No deixem enrere els que estan essent maltractats per la crisi. El futur de Catalunya serà solidari, col·lectiu i unitari o no serà", va indicar.

El pregó, que un any més va omplir la Plaça del Vi, va anar precedit per un record de l'alcalde, Carles Puigdemont, per al músic Josep Viader, traspassat el dia abans. Puigdemont va mostrar-se conscient de la duresa de la situació actual, amb una gran xifra de desnonaments i les elevades xifres de l'atur, però va confiar en "l'esperança d'un futur millor".

Al balcó de l'Ajuntament, a banda de l'alcalde i regidors, es va poder veure, a primera fila, el candidat de CiU per Girona, Santi Vila. També hi havia l'exbatlle i germà del pregoner, Joaquim Nadal, i l'exalcaldessa, Anna Pagans.

Entre el públic, una pancarta de la CUP i Arran lamentava que CiU hagués "censurat" les entitats polítiques a barraques.

Abans del pregó, la Fal·lera Gironina va treure els gegants i capgrossos a fer una cercavila pels carrers de Girona, que va acabar amb ball a la plaça del Vi. Després del pregó, un retrò de petards va donar pas a l'espectacle dels Cavalls de Menorca.