La papereria Can Jordà de Girona, situada davant les voltes d'en Rosés, al Barri Vell, tancarà aviat les portes després de 122 anys d'història. Malgrat que encara no tenen data exacta de clausura, la fi dels arrendaments antics ha abocat al tancament un negoci per on han passat músics, pintors i estudiants de tot tipus, que ha sobreviscut a inundacions i que fins i tot va servir d'escenari per a una pel·lícula, El juego del ahorcado. I sempre, això sí, mantenint la botiga en mans de la mateixa família: el fundador va ser Josep Jordà Camps, i després va passar a Emili Oliveras i posteriorment, a Josep Oliveras. Quan aquest va morir, l'any 2000, la seva dona, Maria Roca, i els seus fills, Montserrat i Ramon, van quedar al capdavant del negoci, tot i que ha estat la Maria la que no s'ha mogut de darrere del taulell al llarg dels últims 50 anys.
Can Jordà va obrir l'any 1892 a la Rambla, i posteriorment es va traslladar al carrer de la Cort Reial número 13, on encara se situa a hores d'ara. Des de sempre s'han dedicat a la venda de material escolar i llibres, tot i que antigament també havien funcionat com a impremta. Tanmateix, una inundació a la dècada dels 70 els va rovellar totes les màquines i els va obligar a aturar aquesta activitat.
Entre 1940 i 1960, la botiga va funcionar a ple rendiment. "Tots els gironins que anaven a l'institut del carrer de la Força tenen Can Jordà dins del seu itinerari vital", explica Montserrat Mir, filla i propietària. També hi anaven a comprar llibretes, llapis i bolígrafs els estudiants del Conservatori de música, que es trobava just al davant. "Molts músics importants de Girona recorden que van estudiar amb llibretes de Can Jordà", assenyala Mir.
Però Can Jordà va ser més que un negoci. Segons recorda la seva filla, Josep Oliveras era molt conegut pel seu bon caràcter i perquè va convertir la seva botiga en un punt de trobada de pintors, escriptors i artistes durant la dictadura franquista. "Entre això i tota la gent que venia a llegir el diari de franc, es van establir unes relacions que ara són molt més difícils de trobar", assenyala Mir. De fet, molts d'aquells clients i amics encara passen avui per la botiga a veure la Maria. I és que, a banda d'estar darrere el taulell, la Maria s'ha implicat molt en la vida del barri: va ser una de les promotores de l'associació de veïns de la Cort Reial, participa en l'organització de la Nit de Poetes i no s'ha perdut cap Sant Jordi, ja que va ser una de les primeres a posar parada a la Rambla. A més, durant molts anys, per Setmana Santa ha subministrat el cartró que serveix per sostenir els barrets cònics de les vestes, tot prenent el relleu de la papereria Can Roca. A més, ha fornit d'aquest material les processons de Verges i Besalú.
Més enllà de l'evolució lògica en les mercaderies venudes -les antigues plumitas són ara objecte de desig dels col·leccionistes-, la botiga també ha canviat físicament. Les inundacions dels anys 70 van fer malbé tot el mobiliari, que era de fusta, i també el cartell de fora, que es va haver de canviar. Tot i això, l'esperit sempre ha estat el mateix: "Volíem vendre el millor que teníem i que el client estigués content. I si no ho teníem i s'havia d'anar a buscar, ho fèiem", recorda Mir.
Ara, Can Jordà tanca les portes, però la Maria no es quedarà sola: té quatre fills, cinc néts i sis besnéts, així com centenars d'anècdotes per recodar.
