El matrimoni nord-americà que va conviure un mes i mig amb el cadàver del seu fill en un pis de Girona ha desaparegut. Caleb Hopkins, de 8 anys, va morir a finals de 2015 a causa d'una asma crònica. Els seus pares, Bruce i Schrell, tot i conèixer la malaltia, no el van portar el metge. Un cop mort tampoc ho van comunicar a ningú, fins i tot ho van amagar als altres dos fills. La situació es va allargar prop de 100 dies. Ara la Fiscalia acusa el matrimoni Hopkins d'homicidi imprudent, però ningú sap on paren.

Segons avançava ahir El Periódico, des de l'estiu -quan van intentar trobar-los per saber què volien fer amb el cadàver del nen- ha estat impossible contactar amb ells. Abans, havien fet alguna visita als seus fills grans, la custòdia dels quals va recaure en la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, i que estan en un centre de Girona. Allà també fa mesos que no en saben res. Les mateixes fonts apuntaven que van buscar Bruce Hopkins a Tarragona, en una empresa en la que hauria treballat, i també a Riba-roja de Túria (València), on hauria viscut un temps. Però les pistes s'acaben aquí, ja que un veí d'aquest poble hauria dit a la policia local que la parella havia tornat als Estats Units.

Segons el fiscal Enrique Barata, els forenses han conclòs que durant setmanes va tenir símptomes evidents que feien necessari dur-lo a l'hospital, com per exemple, dificultat per respirar, sibilàncies, opressió toràcica o somnolència. Tot i això, els pares es van limitar a medicar-lo ells. Quan el petit va morir, el matrimoni i els seus altres dos fills van conviure amb el cadàver. El pare, Bruce Hopkins, desconfiava de la medicina i va argumentar que confiava que un dia el nen es despertés.

El fiscal recorda que el matrimoni sabia que el seu fill patia asma d'ençà que era petit perquè quan tenia un any, i vivia als Estats Units, el van dur a l'hospital i els metges li van detectar la malaltia. Precisament, això és el que va passar entre finals de novembre i principis de desembre del 2015. El petit va tenir una crisi aguda, que va anar a més. Era quan el matrimoni i els seus tres fills (de 8, 14 i 17 anys) ja s'havien traslladat a Girona, i vivien en un pis llogat del carrer Joan Roca i Pinet.