Pere Ordis i Dalmau serà el pendonista d'honor dels Manaies aquesta Setmana Santa. Ordis, de 65 anys i enginyer tècnic agrícola acabat de jubilar, va formar part de la junta directiva durant diversos mandats i es va ocupar molt especialment de la cavalcada de Reis. Com a manaia, va ascendir des de soldat ras fins a decurió, tot i que en els darrers anys ha sortit com a vesta. Pere Ordis és fill de qui va ser, amb el mateix nom, alcalde de Girona entre 1957 i 1967.
El president de la confraria dels Manaies, Narcís Reixach, explica que han escollit Ordis perquè «va estar sempre al peu del canó, fins i tot en els anys més complicats». «Li volem reconèixer la tasca feta i pensem que és un bon colofó a la dedicació que ha tingut a la confraria», assenyala Reixach.
Segons explica el propi Ordis, va començar a sortir com a manaia de petit, quan tenia vuit o nou anys, i ho va seguir fent (excepte algun breu parèntesi) fins cap a l'any 1993. D'aquesta manera, va començar com a soldat ras i va anar ascendint fins a decurió. En els darrers anys ha sortit com a vesta i ha ajudat a estirar el pas quan ha faltat gent.
Ordis també va formar part de diverses juntes directives. Segons recorda, va començar a col·laborar de ben jovenet i més endavant va entrar a la junta presidida per Vicenç Nogué, tot i que va haver de plegar quan se'n va anar a treballar a Barcelona, cap a l'any 1983.
Quan va tornar a Girona, també va formar part de la junta encapçalada per Narcís Pérez, amb qui, recorda, van intentar obrir una mica més la confraria a la ciutadania. Durant aquella etapa, assenyala, van aconseguir la cessió de l'església de Sant Lluc com a nova seu dels Manaies, amb un contracte que estableix que s'hi podran estar fins que s'extingeixi la confraria. A més, indica que també van treballar de valent per a rehabilitar l'espai, i que fins i tot van fer una recol·lecta popular per aconseguir finançament.
Ordis va ser nomenat vocal de la cavalcada de Reis, de manera que es va implicar al màxim amb la desfilada. Segons recorda, juntament amb Xavier Masgrau van dissenyar un projecte de cavalcada nou, que va servir per treure els tractors i convertir-la en una desfilada més medieval i que recordés més a la Girona antiga. En aquest sentit, agraeix el suport que van rebre del llavors alcalde, Joaquim Nadal. També va estar especialment implicat en tot l'apartat de la perruqueria i el maquillatge de la cavalcada.
Aquesta no era la primera vegada que la Confraria oferia a Ordis ser el pendonista d'honor. Segons recorda ell mateix, ja li ho havien proposat en una altra ocasió, però no ho va poder fer perquè estava de viatge. Per això, ara no s'esperava que li ho tornessin a suggerir. Tot i això, assegura que li ha fet molta il·lusió: «Vaig entrar-hi de petit i m'ho he passat molt bé, i hi he fet els millors amics de la meva vida». Tot i que ell viu a la Devesa, el penó el penjarà a casa la seva filla, al carrer de la Rutlla.
